De Sardenya es diu que és una Nova Zelanda, però en petit i això és una molt bona floreta. Illa amb clima mediterrani, de platges verges i litoral abrupte. Interior salvatge, amb turons, muntanyes, valls, boscos, pobles perduts, pobles turístics, ermites, monuments megalítics, coves tant en terra com en mar, postes de sol infinites i de carreteres que enamoren.

Sardenya està relativament poc poblada (1.665.000 habitants), i la seva geografia fa que els pobles més importants es trobin a la costa. L’interior està format per pobles remots i pobles poc habitats. La seva capital, Cagliari, es troba al sud i al nord destaquem Sassari, punt de connexió amb l’illa de Còrsega, que es troba a uns pocs quilometres. La seva cervesa – l’Ichnusa – és tota una institució a l’illa, a més de l’excel·lent oli d’oliva que hi ha.

Les platges de Sardenya, són de sorra, però no per ser una illa hom s’ha d’imaginar infinitat de litoral banyable, ens al contrari, la majoria del litoral és escarpat, fet que fa impossible el bany. En certs llocs, la natura dóna una treva i ens brinda amb platges estretes i llargues magnífiques. Probablement gràcies a aquest litoral, Sardenya mai ha estat ni serà de turisme massiu – el mateix, però més accentuat, passa amb Còrsega.

L’experiència personal no em permet parlar massa en concret. Vam anar 5 dies, d’aquests, un parell a l’Alghero, un a Bosa i l’interior entre Bosa i l’Alghero, i un al nord de l’Alghero.
L’Alghero, és un poble magnífic, molt recomanat. Bosa és un poble urbanitzat entorn d’un riu. Poble venecià molt agradable amb un alt patrimoni cultural i unes coves marítimes. Aquest té, al final del riu, una petita platja.
Al nord, destacar les platges que hi ha entorn del poble de Stintino.

I sobretot destacar el poblet de Monteleone Rocca Doria. Aquest es troba a dalt d’una roca. Desprès de varies corves de 180º, hom arriba a un poble bucòlic, remot i que té unes vistes increïbles. Mare meva, 5 estrelles Michelin li dono al poble!!

Nosaltres vam anar a l’hivern, així que ens vam mullar… de la pluja que va caure. Vent, fred i aigua; un escenari infernal, però tot i això vam gaudir molt de l’illa.
Des de ladupla.com ens hem quedat amb les ganes de tornar… a l’estiu i poder-la explorar més a fons. Realment val la pena dedicar unes bones vacances a Sardenya – i així ja m’ho han fet saber coneguts que han estat.

MENDA

L’Alghero, l’històric poble on es parla català. Durant el període dels Almogàvers, Catalunya fou una superpotència que controlava una part important del Mar Mediterrani: des dels Països Catalans fins a Grècia, lloc que va ser a vegada la tomba de l’imperi català. Pel camí, l’illa de Sardenya també va ser en part controlada. L’Alghero fou doncs un important centre d’aquest imperi.                                                            Amb el pas del temps, l’Alghero de seguida va tenir altres “amos” però la influència quatribarrada va perdurar. (l’escut de l’Alghero té les quatre barres)

Avui en dia, ni Crist parla català, i aparentment ni tan sols parlen sard. La gent gran es diu que en parla – no ho vam comprovar – la gent dels serveis – alguns sí que en parlen, però estàndard!! – i algunes generacions/promocions que han volgut estudiar-lo – això ens han explicat.
A tot això ens vàrem trobar molta propaganda de la Generalitat que feia recordar a tothom el passat de l’Alghero: banderes, algunes plaques, una seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), un monument… i sí que algun tríptic penjat a les parets que animava la recuperació de la llengua (aquest sí que en català alguerès)

A part d’aquesta vessant cultural, l’Alghero té un alt interès intrínsec: és un poble que dona al mar, destinat al turisme. Per sort, el turisme sard no és massiu ni tan sols a l’estiu. Nosaltres vam anar a l’hivern i tot això no ho vam viure, però per boca d’altres, l’Alghero, i Sardenya en general, no estan mai atapeïts. (sí que és ver que, per exemple, no hi ha resorts…etc.)

L’Alghero és un poble emmurallat, però aquesta només recorre la línia de costa, reforçada puntualment amb torreons de defensa. Tot el litoral és escarpat i les seves platges les trobem a uns pocs quilometres enllà. Així doncs, trobem un nucli antic peatonals, de carrers estrets i empedrats, força irregulars i que per sobre de tot, es respira tranquil·litat. La tranquil·litat es reforça quan un dedica el temps a veure el litoral escarpat de l’illa o simplement la unió que hi ha entre la natura i la pedra de la muralla.

Lluny del nucli antic, la vil·la és força vulgar. Cases baixes amb la pintura caiguda – realment, l’Alghero necessita urgentment una mà de pintura – i uns carrers sempre decorats amb palmeres. Per sort, no hi ha zones residencials ni urbanitzacions. Així que el poble es limita a una relativa poca extensió.

Des de ladupla.com recomanem altament una visiteta a l’Alghero (un cap de setmana és més que suficient) i dit de pas, una visita a l’illa en general. Nosaltres vàrem anar 5 dies i vam llogar un cotxe per dos dies i visitar una mica més l’illa… paga la pena absolutament. Dit de pas un petó ben gran als tres companys de viatge! Merci Muletinho, merci Flowers, merci Sònia!!

MENDA