Category Archives: França

Ruta pels Càtars

Aquest estiu hem fet una viatge pel Sud de França, per terres Occitanes (Aude i Arieja).
Concretament hem seguit la Ruta del País Càtar, una zona de mitja muntanya amb molta història a sobre.

Destacar que és un viatge de molt baix cost (hem aconseguit gastar NOMÉS 200€ per cap, tot inclòs).
Cal dir que la visita als castells és força cara i a vegades se’t queda una cara de tonto important; però molts cops, el propi enclau / vistes des del castell ja paguen la pena… perquè clar, SEMPRE es paga l’entrada al castell a peu de muntanya!

A tall sintètic aquesta fou la ruta:

Clicar per ampliar el mapa i veure-ho apropiadament

Dia 0: (Nit a Vieux Moulin du Galamus)
Catalunya –> Gorges de Galamus (A)

Castell de Peyrepertusa

Dia 1: (Nit a Vieux Moulin du Galamus)
Gorges de Galamus (A) –> Peyrepertusa (Duilhac-sous-Peyrepertuse) [castell] (B) –> Queribus (Cucugnan) [castell] (C)  –> Padern –>  Grau de Maury (C) –> Gorges de Galamus (A)

Dia 2: (Nit a Vieux Moulin du Galamus)
Gorges de Galamus (A) –> Puilaurens [castell] (E) –> Gorges de St. George (F) –> Defilé de Pierre-Lys (G) –> Arques [castell] (I) –> Rennes-les-Bains (H) –> Gorges de Galamus (A)

Escales d’accés al castell de Puilarens; pujar escales és el dia a dia

Dia 3: (Nit a Caunes-Minervois)
Gorges de Galamus (A) –> Villerouge-Terménès [castell] (J) –> Lagrasse [castell + monestir] (K) –> Caunes-Minervois [monestir] (L)

Dia 4: (Nit a Toulouse)
Caunes-Minervois [monestir] (L) –> Lastours [castell] (M) –> Carcassone (N) –> Toulouse (R)

Defilé de Pierre-Lys. Els Càtars, terra de castells i gorgues

Dia 5: (Nit a Toulouse)
Toulouse (R)  –> Castelnaudary (Q) –> Saint-papoul [monestir] –> Bram (P) –> Fanjeaux (O) –> Toulouse (R)

Dia 6: (Nit a Toulouse)
Toulouse (i voltants) (R)

Panoràmica de Foix

Dia 7: (Nit a Lavelanet)
Toulouse (R) –> Foix [castell] (S) –> Roquefixade [castell] (T) –> Lavelanet

Dia 8:
Lavelanet –> Montsegur [castell] (U) –> Fontaine de Fontestorbes (V) –> Puivert [castell] (W) –> [Tornada a Catalunya]

Fontaine de Fontestorbes, un miracle de la natura!

Share

Diaris de ciclisme: Guzet Neige (Tour, 1995)

L’afició al ciclisme ha estat quelcom que he mamat ja de ben petit.
A casa, mun pare és un fanàtic d’aquest gran esport. Això ha fet que inevitablement creixés amb l’afició al ciclisme; un esport meravellós, sofert i que ens brinda un espectacle inigualable.

Aquest post és el primer, d’una sèrie d’articles sobre les meves experiències anant a veure ciclisme.
Des de petit i encara ara, assistir a les proves ciclistes és habitual, però potser per la mística i ambient que l’envolta, el Tour de França s’endú la palma.

Jugant al càmping

El primer cop que vaig anar al Tour tenia 9 anys i fou el 1995 – l’últim Tour que va guanyar l’Indurain - assistint a dues etapes: Guzet Niege i l’endemà al Tourmalet.
Vam instal·lar-nos a la falda del Tourmalet amb mun pare, ma tia Ana, mun cosí Sergi i en Rafa: gran i divertida experiència.
El Tour a part de ser en si mateix un formidable espectacle en tots els sentits – l’ambient que ens brinden els milers de persones d’arreu del món a les cunetes no té preu – és l’excusa perfecte per fer turisme!

Aquella etapa de Guzet Neige és història viva del Tour i del ciclisme. Fou una històrica victòria de l’encara jove Pantani que va atacar a més de 30 km de meta. Un Pantani que aquell any encara no trauria el cap entre els millors de la general del Tour però que demostraria definitivament el seu potencial com escalador al vèncer no només aquell dia, sinó dos dies abans al Alpe d’Huez.
Aquell mateix dia, baixant el port de Portet-d’Aspet va morir l’ex campió olímpic en ruta del 1992, Fabio Casartelli: va ser també un dia trist.

“Il Pirata” Pantani camí de la victòria a Guzet Niege

Continue reading

Share

Els banys termals de Dorres

A l’Alta Cerdanya (Pirineus Orientals, França), molt a prop de Puigcerdà, existeix un poblet penjat a la muntanya (1.450 metres) de 170 habitants anomenat Dorres.
Allà podem trobar [a part d'una ermita romànica] uns banys municipals d’aigua sulfurosa de l’època romana a l’aire lliure.

Els Banys de Dorres amb la Cerdanya i el Cadí al fons

El paratge és increïble, ja que és un balcó amb vistes a tota la Cerdanya.
Per sort, aquests banys no estan gens publicitats i per tant, la majoria de gent que hi va són veïns de la zona, així com turistes que des de fa molts anys passen les vacances per aquelles contrades.

Els banys tenen un parell de piscines, així com dues banyeres individuals.
Una de les piscines és original de l’època (restaurada, això sí) i l’altre fou construïda posteriorment al igual que els vestidors i les banyeres individuals.
L’aigua surt al voltant dels 38º-40º i és sens dubte una meravella poder-s’hi banyar tranquil·lament desprès d’una excursió per exemple (especialment si a fora fa fred).

Ull, als boscs de Dorres hi ha monstres

Els banys són municipals i l’entrada costa 4,2€.
Fa una desena d’anys, a partir de l’hora de tancament l’entrada era lliure, però arrel de la mort d’un banyista es va prohibir el bany més tard de l’hora de tancament (les 20h). Una pena perquè els banys desprès de sopar, en plena nit pirinenca eren de fàbula.
… i pels experts, aquí teniu la composició de les aigües.

Salut i aigua calenta!

PS. Ubicació exacte: http://ves.cat/a5bF

ROGER

Share

Tolosa de Llanguedoc, la ciutat rosa

La visita a la ciutat de Tolosa [altrament coneguda com a Toulouse] va ser el resultat d’un fugaç viatge a través d’Europa; un viatge des de Barcelona fins Amsterdam.
Tolosa era la primera parada i serviria per visitar un amic que viu allà i que ens va acollir i fer de guia nocturn durant la nostra estada. [una abraçada Pifa!]
Les sensacions que ens va transmetre la ciutat foren un pèl esbiaixades donat que la visita fou nocturna, en una hora on els estudiants – és la segona ciutat amb major densitat d’estudiants de França – prenen els carrers, i amb ells, una perenne olor a pixats insofrible per tots els racons de la ciutat.

Tolosa des de l’aire… (foto d’Internet)

Tolosa – qui ho diria! – és la quarta ciutat més gran de França amb 440.000 habitants, per darrere de Paris, Marsella i Lyon.
Aquesta viu encarada a la Garona, que dibuixa un magnífic i espectacular meandre. El nucli antic de Tolosa s’adapta a l’ample meandre dibuixant una estructura molt maca.

Continue reading

Share

Vacances “Orange” en un Ibis

Ens les prometíem molt felices: començàvem unes vacances que serien molt guapes i aquestes s’iniciaven amb un fantastic Road Trip fins els Països Baixos.

Però de seguida va arribar el primer imprevist: el termòstat del cotxe va fer fallida i vam haver de parar [ja que aleshores el ventilador del cotxe no s'engegava]. Lo fotut és que era dissabte tarda i ja no obrien fins dimarts els tallers, ja que el dilluns era festa a França… (dimarts era el dia que els nostres companys de viatge arribaven a Amsterdam, i nosaltres a priori, també)


Mentrestant, els amics del RACC ens van portar a un Ibis… que tenia una cosa bona i una dolenta: la bona és que tenia piscina (i wi-fi; altrament dit /guaifai/ en anglès) i la dolenta… que estava a un polígon industrial a 6km del centre; el qual va fer que no ens moguéssim gaire del Ibis.

Hotel Ibis Sud, d’Orange

Continue reading

Share

Ruta pel Conflent

S’acosta l’estiu i molts encara no saben que fer…
… doncs des d’aquí us fem una proposta econòmica, vora Catalunya: Ladupla proposa la Vall del Conflent a la Catalunya Nord (França).
Una setmaneta per aquelles contrades, envoltat de natura, és més que recomanable.

Ruta per la Vall del Conflent

Per accedir a la vall del Conflent es pot fer a través de Perpinyà o de Puigcerdà.
El camí més ràpid és indiscutiblement des de la plana de Perpinyà…  on una autovia ens portarà fins a Prades en menys d’una hora.
A partir de Vilafranca del Conflent la carretera es fa més i més estreta, tot remuntant el riu Tet que ens acompanyarà ja des del moment que un entra a la vall.

Poble de Casteil, des del Canigó.

També ens acompanyarà al llarg de la vall, un dels trens més famosos de França: le train jaune (el tren groc). Un tren turístic que recorre la vall des de Vilafranca de Conflent fins la Tor de Carol.
Tot i que és un trajecte que val la pena fer, ja que és molt agradable i espectacular, és car. Jo tinc un gran record… de quan tenia pocs anys.
Al final, la vall va a parar a Mont-Lluís, on estarem a prop de grans instal·lacions d’esquí com són Font-Romeu, La Cabanassa o Super-Bolqueres. (o d’un espectacular mar de plaques solars)

Castellnou

Continue reading

Share

Tarragona i Orleans es fan amics

Ens situem a Orleans, al cor de França, a on podem veure un dels gòtics més espectaculars del món – el gòtic de la llum – i la mítica ciutat presa per la beatificada Joana d’Arc; punt clau per l’evolució a favor dels francesos en la guerra dels cent anys contra els anglesos.

Un enclau on trobarem unes catedrals gòtiques que mitjançant les riques vidreres estratègicament posades podem veure uns efectes lumínics a l’interior de la catedral que és per caure’s de cul… i des de fora ningú ho diria!!
És més que recomanable la vista a la regió francesa del Loire on el triangle de ciutats conformat per Chartres-Orleans-Bourges-Tours (incloent Blois) és d’obligada vista… de fet és de lo poc que es salva del centre de França.

La visita es trobava en el context del nostre Viatge en Cotxe per Europa
… quan de sobte ens trobem la “Casa [Maison] de Tarragona” d’Orleans, amb senyera tarragonina inclosa… absolutament flipats vam veure desprès que ambdues ciutats estan agermanades des del 1978 gràcies a una professora tarragonina de dret que exercia a la universitat d’Orleans i que va estar pressionant per aquest agermanament (jumelage).

ROGER

Share