Els rius dels Balcans

Bòsnia-Herzegovina – i en general els Balcans – és un país marcat pels seus rius.
Els rius que corren per profundes valls, configuren no només les fronteres polítiques del país, sinó les fronteres culturals.

Però sí els rius han marcat les fronteres, els ponts han unit les cultures del país més multicultural i multireligiós del món que durant bona part del segle XX va estar dins el país amb major diversitat: Iugoslàvia

Iugoslàvia eren 6 repúbliques, 5 nacions, 4 idiomes, 3 religions, 2 alfabets… i finalment van acabar tenint 1 desig: ser independents.

Els rius i els ponts han estat l’element que més ha il·lustrat les relacions entre les persones i les religions dins el país.
Al llibre “El Pont sobre el Drina” del nobel de literatura Ivo Andric ens il·lustra perfectament com tot el pas de la història dels Balcans es pot explicar a través d’un pont (concretament el pont Mehmed Pasha Sokol de Visegrad).

El Drina al seu pas per Gorazde

Els ponts sobre els rius eren l’única forma per creuar les valls, així els habitants dels pobles no tenien més remei com veure gent nova a diari que per una raó o altra es movien pel territori.
Això ha fet que els pobles bosnis estiguin al dia de la política i les cultures d’arreu d’Europa.

Als pobles Bòsnis, a una banda del pont es troba una religió i a l’altre banda l’altre religió.
Viuen i conviuen al llarg dels segles però cadascú al seu cantó. El pont és la porta d’entrada a conviure amb el teu veï de diferent religió però al llarg de la història tot ha estat normalitzat. La gent i les religions creuaven a diari els ponts i el pont era el lloc on es produïen tots els intercanvis, totes les noticies i en definitiva, on la vida prenia més força.

El profund canó del Tara que separa Bòsnia de Montenegro

Els Balcans han estat una història de guerres i ocupacions permanents i tots els exercits avançaven creuant els ponts que els permetia seguir endavant.
No hi hagut una generació sencera que no patís una ocupació. Territori ocupat per Otomans o per l’Imperi Austro-Hongar: musulmans o catòlics. Als Balcans també trobem els serbis: ortodoxos.
A tot, se li pot sumar que amb l’expulsió dels jueus d’Espanya (1492), molts van anar a viure als Balcans: ja tenim els jueus també.

El Miljacka passant per Sarajevo

Però les permanents ocupacions no canviaven la relació que els habitants d’un poble tenien. El Visegrad del llibre d’Andric ens ensenya una societat que viu a veure-les venir i que simplement procura que la nova ocupació o el nou lider de l’imperi de torn els deixi en pau i els porti prosperitat. Sense guerres entre veïns i simplement, vivint a l’expectativa dels tercers.

El llibre d’Andric és una crònica dels últims 600 anys de Visegrad i es desprèn una majestuosa convivència entre religions i és el pont que ho articula tot. El pont uneix els habitants, les cultures.

Els rius i els ponts són l’element amb major simbolisme dels Balcans, i les valls que dibuixen són un regal a la vista.

Salut i ponts!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *