Krujë

Krujë fou la capital de l’imperi albanès durant l’època de Skanderbeg, al segle XV. Durant gairebé un segle Albània fou assetjada per l’imperi Otomà. El centre d’operacions albanès durant aquest temps fou Krujë, enclatge clau pel control de tot el país.
Skanderbeg defensaria el seu poble de fins a 3 setges, el quart seria el definitiu i seria el primer sense Skanderbeg al capdavant, ja mort per malària.

Catell de Krujë

Krujë és doncs un centre històric clau pels Albanesos, símbol de la resistència afèrrima del poble albanes. Krujë avui en dia té dues parts: l’enclau històric conegut encara com a Krujë d’uns 20.000 habitants i totalment construït a la muntanya i un segon poble urbanitzat a la falda de la muntanya, aquest és Fushë-Krujë de 10.000 habitants i sense cap interès.

Krujë creix entorn del castell – avui en dia totalment restaurat – de Skanderbeg. La fortalesa, pel nostre gust, està excessivament restaurada, perdent bona part de l’encant d’un castell tot i que ens permet veure la clara estructura d’aquest. Dins del castell, un museu de guerra dedicat al “gran heroi”. Dins les muralles del castell trobem la torre de control, que es troba al punt més alt.
Immediatament a les portes del castell trobem el basar de Krujë, amb els carrerons estrets, empedrats i empinats… és el millor lloc per comprar un souvenir a tot Albània. (no pel nostre gust, però vaja… el “surtido” és important)

Fora d’això, Krujë no té cap interès aparent fora de les quatre coses de sempre, tot i que és un dels nuclis més turístics del país… ara bé… això es deu a la proximitat amb Tirana.
Des de ladupla no incentivem especialment la seva visita… el que més val la pena són les excel·lents vistes que hom té des d’aquell punt. Es pot apreciar tota la plana del nord, Tirana i tota la vall que hi ha des de Tirana fins el mar (Durrës).

ROGER

Les cases pintades de Tiranë

La senya distintiva de la capital són les seves cases pintades que es poden veure arreu de la ciutat.
L’actual alcalde de la ciutat, Edi Rama, va voler cridar l’atenció del món renovant la façana de la ciutat.

La Dupla

Apollonia

Apollonia és un dels centres arqueològics més importants que hi ha a Albània, tot i que no té ni punt de comparació amb Butrint, cal dir que l’estat en que es troba tot és suficientment acceptable perquè es mereixi una visiteta si el visitant té temps.
Albània és un país que està ple de vestigis arquitectònics de totes les civilitzacions que han passat, de tots ells, el més recomanable és Butrinti (amb diferència), i desprès venen els altres, que si un no té pressa i pot moure’s amb llibertat, no s’està de menys a fer una visita a llocs com Apollonia o les ruïnes de Byllis a prop de la localitat de Ballsh (25km a l’interior respecte Fier), vestigis menors, però suficientment recomanables.

Apollonia es troba a la zona costera del centre del país, a prop de la localitat de Fier (localitat absolutament evitable). Per arribar-hi existeix una carretera d’uns 10 km en excel·lent estat que t’hi condueix.

Acròpolis d’Apollonia

Un cop allà, hom troba el que es podia imaginar a priori: no hi ha ni Cristo!! De seguida entrem al recinte un senyor ens ofereix un tracte: no ens dona els tiquets i a canvi ens cobra els 3 a preu d’un. (la gràcia és que si no entrega el tiquet… s’enbutxaca tots els diners) Aquest és el típic tracte que sempre podràs arribar amb un albanès, això sí… si pagues el que toca, almenys exigeix tiquet!

Apollonia es troba en un estat força pobre i és que la falta de visitants i de diners, fan que tot el terreny es trobi tal i com recentment es va descobrir. Fins i tot podem trobar coses mig destapades, ja que la falta de diners faria que allò fins ara tapat – un mural per exemple – es fes malbé encara més ràpidament.

A la zona arquitectònica podem trobar un monestir – en perfecte estat – del segle VI dC, un anfiteatre, un acròpolis i altres elements típics d’una ciutat romana.

Monestir del segle VI dc

També trobem que sota el terra de l’antiga àgora – que no queda res – hi ha un búnker subterrani gegant. Aquest té diverses entrades que queden connectades entre elles per mitjà de passadissos subterranis que avui en dia encara es troben en perfecte estat, amb l’únic “inconvenient” que els rat-penats han prés el bunker com la seva nova casa.

Cal dir també que la seca calor del lloc feia més dura encara la seva visita, tot i que el visitant sempre podrà aixoplugar-se del sol a un dels dos restaurants del recinte.

ROGER

Berat

Berat; la ciutat de les 1000 finestres i patrimoni de la humanitat reconegut per la UNESCO.

Berat és sens dubte la perla d’Albània. FIns el moment d’anar haviem sentit i vist molt bones coses sobre el poble, i la veritat és que no vam sortir decebuts. Aquell dia arribavem de Tirana i fins el moment no haviem vist res més que la GRAN capital, així que Berat implicava la primera toma de contacto amb el món rural.
De camí, els primers carros, però abans vam poder gaudir de l’única autopista d’Albània (Tirana – Durres – Kavaje) i vam comprovar que les carreteres es troben en bon estat (l’asfalt és dolent, però res més).

Berat es troba a l’entrada de la vall del riu Osumit, la carretera en bon estat acaba a Berat ja que terra endins només trobem muntanyes i poblets perduts, Berat queda perfectament protegit per les muntanyes que l’envolten i la propia gorga que forma el riu durant el seu pas pel poble. Tot i això, fora de ser un petit centre rural, Berat té 65.000 habitants, on fora del centre històric, la ciutat va expandir-se creixent a la plana.

La imatge de Berat és la de totes les cases construides a la muntanya mirante amb uns ulls ben grossos, on el blanc del calç dels carrers i les cases remarquen aquesta sensació de falta d’intimitat. Quan un s’endinsa entre el bosc de cases veu com aquests s’han anat construint sense cap ordre lògic formant autèntics laberints que pujen i baixen la falda de la muntanya. De tant en tant, com si d’un laberint de fades es tractés una senyora gran t’acull amb 4 paraules en albanès.

Dominant el poble i la vall trobem la fortalesa de Berat. Dins de les muralles encara viu gent i podem trobar no només cases, sinó també comerços. El castell ha quedat incorporat en el dia a dia dels habitants de Berat. Les muralles foren aixecades fa poc menys de 2000 anys i per allà han passat romans, otomans, catòlics… sent un magnific exemple per entendre el ventall de civilitzacions que han passat per Albània.
El castell queda presidit per l’esglèsia ortodoxa.

Un cop més, la plaça central – i estació de busos – era comandada per l’esglèsia i la mesquita del poble, un exemple de convivència que mostra el clima de pau religiòs que existeix en un país on el 65% són musulmans i la resta catòlics (sense tenir en compte el percentatge de gitanos que hi ha). En aquella mateixa plaça – i la contigua – vam celebrar amb ells la festa major del poble – amb petardos i karaoke popular inclòs.

La bellesa del poble és comparable a Gjirokaster, però l’absència de turisme a la localitat, fa encara més agradable l’estada. S’ha de dir que poca gent s’hi arriba – al estar una mica lluny de les habituals rutes – i realment val molt la pena dedicar un dia! Des de ladupla.com obliguem la visita a Berat, on per consens dels 3 – que vam anar a Albània –  vam considerar Berat com el poble més maco d’Albània!!

MENDA

Tirana

Tirana és la capital d’Albània, i tot i ser molt extensa només té uns 600.000 habitants. El primer dia vam entrar des de l’aeroport i un pot veure a esquerre i dreta de l’autopista que et porta fins el centre, els nous polígons industrials on s’estàn instalant les empreses privades.

Tirana és una ciutat que viu entorn del riu Lana, on s’ha fet un boulevard ajardinat (Blv. Bajram Curri). La ciutat queda estructurada per una sèrie d’amples boulverads i entorn d’aquests la ciutat va creixent. El centre neuràlgic de la ciutat gira entorn de la Plaça Skanderberu, allà es poden trobar edificis ministerials, l’opera i la bilbioteca nacional. Al seu voltant, trobarem qualsevol dels edificis destacats de la ciutat (monuments i serveis).

Quan un pensa en Albània o concretament amb Tirana, hom es pot imaginar que és una ciutat vella i bruta, però de fet no ho és. A diferència d’altres ciutats de tendència soviètica (com podria ser la pròpia Russia o Berlin-Est) a Tirana no trobem edificis especialment alts ni mazacotes, és per això que és una ciutat tant extensa.
A més a més, el tret distintiu de la ciutat són precisament els edificis. Aquests estan pintants – amb més o menys gràcia – sent doncs un gran museu on es poden trobar des de Collages de Gris a Mondrians. Aquesta mà de pintura ha renovat la ciutat i ha fet que la façana externa no denoti com una ciutat depriment i grisa.

La ciutat té moltíssima vida, molta més que qualsevol ciutat de l’Europa de l’est. Els carrers estan plens de bars amb les seves respectivs terrasses i la gent fa vida en aquestes. Així doncs és una ciutat que et mira plena de colors i plena d’alegria, ja que totes les terrasses estan plenes d’albanesos que passen les tardes bevent cerveses (i Raki). A més a més, aquesta sensació de vida s’enforteix a qualsevol racó del país a partir de les 19h. – que és quan el sol deixa d’apretar – i és el moment en que la gent pren carrers, jardins i bars. Viu la vida que no tenia fa 15 anys (que no estaven permeses les terrasses de bars)

Tirana s’occidentalitza a la Albanesa, i la veritat és s’estan obrint molts comerços però sense haver una invasió de marques occidentals. Un gran exemple és que és l’única ciutat europea sense McDonald’s, però tenen el seu propi McD, el Kolonat!!

Tirana és agradable per passejar i veure la GRAN ciutat albanesa. El més agradable és quedar-te amb una visió del tot, i sentir les emocions que desprèn, les ganes que té de viure la ciutat. Una ciutat que mira al futur amb esperança tot i les adversitats, ja que desprès de tants anys tancats han recuperat l’optimisme… i no tenen pressa.

MENDA