Història d’integració a Ersëke (Albània) a través del futbol

El futbol, lluny de la forma més prostituïda i mercantil que pren el futbol modern, té una vessant social, sana i integradora que és la que sempre ens ha seduït.

Per nosaltres, el futbol [a part de geografia, història…] és una forma de comunicació magnífica, un llenguatge universal que permet comunicar-nos amb gent d’arreu del món… i en els nostres viatges no està absent.

Camp impracticable del Gramozi, antítesi del futbol modern

Allà on hem viatjat, hem intentat sempre jugar a futbol amb gent autòctona, això ha estat una excusa perfecte per conèixer gent i apropar-nos a ells, però a la vegada ha servit per veure l’estil de joc de cada país. On per cert, a Albània, juguen al toc.

A Albània també varem jugar-hi amb gent d’Ersëke, un poblet de l’interior d’Albània, al sud-est del país.
Allà ens va acollir la Katie, una voluntària (Peace Corp) de Carolina del Nord (EEUU). Ella jugava (i molt bé) a “soccer” als EEUU i a Albània no hi renunciaria pas.

Alineació del Gramozi Ersëke

Ersëke té un camp de futbol sala prefabricat on els joves hi juguen partits a totes hores. Ella de seguida hi va assistir – junt amb la seva companya de pis, Peace Corp també – i va començar sense voler una revolució al poble.

A Ersëke – així com a bona part del país – el futbol és exclusiu dels homes. Però com passa a vegades, no és que existeixi una posició ferma dels homes al respecte sinó que és gairebé cultural i per tant ni es planteja quelcom diferent.
La Katie no només no n’era conscient sinó que no s’ho va pensar dos cops: a la primera que va poder, va acudir a jugar un partit de futbol.

El Camp prefabricat a d’Ersëke

Continúa leyendo Història d’integració a Ersëke (Albània) a través del futbol

Korçë

Korçë és coneguda com el “París albanès”, tot i que s’ha de dir que aquesta similitud no se massa d’on se la treuen. Si és ver, que Korçë – i en general la regió – és històrica per la seva cultura.
A Korçë trobem un important museu nacional, és on es va normalitzar la llengua albanesa farà poc més d’un segle, diverses universitats prestigioses [salvant distàncies] i va ser el primer lloc on es va donar classes en albanès (1887) i per a les dones (1891).

Catedral de Korçë

Korçë es diferencia de qualsevol de les ciutats del voltant, i és que és la única de l’interior destacada. Aquesta té una estructura metropolitana clara: carrers transitats, bars, edificis destacats, una fàbrica de cervesa, un bon equip de futbol, un mercat immens… però la ciutat, tot i això, deixa una mica a desitjar.

Búnker enmig d’un parc

Aquell dia, l’amiga K-Say (peace corp que ens va acollir a Ersekë) ens va acompanyar fins allà. Ella ens va fer 5 cèntims de la ciutat i això ens va ajudar a no perdre’ns ni un detall. Tot i això aquell dia també va servir per conèixer altres voluntaris americans. De tots els que vam conèixer destacarem un senyor de Texas que tenia un especial interès pels “camps de batalla” […] i que feia 3 anys que vivia allà, havent deixat als EEUU una dona i el seu fill. Ell deia que estava feliç sense televisió i que tornaria en breu, quan acabés d’escriure el llibre que estava redactant.

ROGER

Përmet

Përmet és un petit poble d’11.000 habitants que es troba a l’interior del país, a mig camí de la deserta carretera que va entre Tepelenë i Korçë.
Durant la nostra ruta, havíem de fer GjirokastërErsekë en un sol dia, així que tot allò que quedava a mig camí era interessant de fer-hi una parada. Durant aquell dia on the road, el millor van ser els paratges naturals que vam anar creuant. S’ha de dir que les carreteres són d’un nivell de gaudi altíssim si a un l’hi agrada conduir, i és que un està pujant i baixant muntanyes, i el paisatge va canviant constantment i és que en cap moment un va a una alçada constant, adaptant-se el paisatge tota l’estona.

Mesquita, roca misteriosa i riu de Përmet

Përmet sobretot es caracteritza per tenir una important producció de vi i rakia. El vi de Përmet i l’albanès en general, és dolent (és com molt dolç) i en canvi del rakia no direm el mateix (tot i que no vam provar el rakia de Përmet concretament).

Përmet certament no té massa història: es pot destacar una mesquita antiga, el riu – que és ben agradable -, un típic monument comunista i sobretot la roca.
La roca?¿, sí, en efecte. La roca que veiem a la foto va caure aquí en el seu moment i no es sap d’on prové. És tot un misteri, ja que físicament no va poder caure de la muntanya que hi ha al darrere. Els ciutadans del poble estan superorgullosos d’aquesta roca màgica.

Finestres genials de Përmet

Així que una passejada pel poble, una cerveseta – amb la típica conversa amb el senyor del bar – i a buscar un lloc on dinar. Aquell dia varem decidir fer-ho al primer lloc de carretera que trobéssim.
El que varem trobar resultà ser un lloc que estava acollint una festivitat autòctona. La celebració era una festa compartida entre cristians i musulmans. Un cop més, vam veure un exemple de convivència digne de menció… molts haurien d’aprendre d’aquest meravellós exemple!

ROGER

Gjirokastër

Gjirokastër és, junt amb Berat, l’altra perla del regne de l’àguila bicèfala. La ciutat és patrimoni de la humanitat per l’UNESCO des del 2005 i és un poble que combina una relació d’influències que el fa únic, que el fa simplement Gjirokastrenc.

Així doncs, “el poble de pedra” – com es coneix – és la combinació d’un tradicional poble otomà a la vegada que rep una forta influència grega. (és l’únic indret amb una comunitat grega destacada)
Aquest xoc entre cultures és potser un clar definidor d’Albània, on conviuen ortodoxos i musulmans sense cap mena de problemes.
De Gjirokastër ha sorgit una cultura autòctona inèdita a la resta del país: tipus de cases, tipus de roba, costums locals, menjar… tots ells són específics d’una regió que té una vida i una inquietud que es palpa.

Vistes de Gjirokastër

El poble està construït – un cop més – a la muntanya, tot i que l’eixample de la ciutat s’ha fet just a la falda d’aquesta. Si hom mira el poble des del castell que el presideix (lògicament, castell construït per Ali Pasha) veurà una tonalitat homogènia en el paisatge. Totes les cases i els carrers empedrats prenen el característic color grisós de la pedra de la zona.

Antiga casa del dictador Hoxha, avui museu

L’encant del poble resideix en els carrerons i en aquesta imatge global de “poble de pedra”, però sens dubte les seves particularitats culturals són el que el fan encantador.
El castell és una fortalesa consistent basada en alts murs que guarden una immensa caserna a l’interior. Fora de l’edifici central, el castell és ample i podem trobar grans passadissos i extensions de terra. Fins i tot una església que sembla romànica presideix el castell. Dins aquest podem veure una col·lecció d’armament i estàtues de l’època, on sens dubte la joia de la corona és un avió militar dels EEUU que va ser capturat l’any 1957 – en plena guerra freda -, on el pilot va ser assassinat i l’avió va restar com a trofeu que avui en dia encara mostren orgullosos al món!

Centre de Gjirokastër protegit per la UNESCO

L’altre element curiós del poble són dos habitants il·lustres: Enver Hoxha va néixer allà, en el feu d’una família benestant. Hoxha fou el dictador comunista que va portar el país a la ruïna i a un règim autàrquic de caire maoïsta. Albània, gràcies al règim de Hoxha, esdevení el país més tancat del món junt amb Corea del Nord.
Acabant sempre per lo bo… a Gjirokastër va néixer també Ismail Kadaré. Kadaré és sens dubte l’escriptor més important de la història del país, sent any rere any un ferm candidat al Nobel de literatura.

Hotel Kalemi de Gjirokastër

Des de ladupla  recomanem altament la visita a Gjirokastër. Des de la nostra experiència recomanem altament l’estada a l’hotel Kalemi – tota una joia restaurada, que serveix per fer-nos una idea de la típica casa Gjirokastrenca per només 14€ la nit/persona – i recomanem també fer una bona dinada al restaurant Kujtim’s (terraça maca, barat i cuina tradicional de la zona!). També és més que recomanable visitar la casa on va néixer Enver Hoxha, avui en dia, un museu etnològic que ens permet entendre més bé la cultura de la zona.

ROGER