www.ladupla.com

“La dictadura i la vertadera literatura només poden cohabitar d’una sola manera: devorant-se dia i nit una a l’altra”.

Ismail Kadare, nat a Gjirokastër un 28 de gener de 1936, acaba de guanyar el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres per “la bellesa i el profund compromís de la seva creació literària”.

Ja duia uns quants anys entre els favorits per endur-se’l i també en els llistats per endur-se el Premi Nobel. Segurament és l’escriptor albanès més conegut del moment (i més ara amb la recent notícia) i també de tots els temps. Quants escriptors/es albanesos/es podríem citar? Kadare és la primera i única resposta que em ve al cap.

Probablement es tracti de l’albanès més famós juntament amb la Mare Teresa de Calcuta, Skanderbeg i Hoxha. Qui ho diria que els llibres d’en Kadare competien amb els d’en Hoxha als prestatges de les llibreries. Coses de la Història.

Kadare és un personatge implicat amb el poble albanès (darrerament ho mostrà amb el compromís amb Kosovo). Aquesta implicació es reflecteix a les seves lectures. Llegir a Kadare és endinsar-se en tot allò que envolta i té importància en el món albanès. Ens fa descobrir, per mitjà de les seves històries, com és i era el poble albanès, i en quines situacions històriques s’ha trobat i ha hagut de viure. Ens transporta a les èpoques viscudes i als sentiments viscuts.

Després d’estar a Albània, llegir a Kadare té més sentit. Veure escrit el nom de Gjergj i saber de qui està parlant i quina mena d’aventures visqué aquest personatge, és quelcom molt enriquidor.

Per acabar, donar la nostra enhorabona a Ismail Kadare. I recomenar la seva lectura, és clar.

Enric

Per què aquest títol?

Perquè últimament ens hem adonat que a alguns episodis dels Simpson es fa al·lusió a Albània. De tant en tant trobem algun episodi en que deixen anar un detall sobre Albània, i és un detall que pot passar desaparcebut per l’espectador/a.

Totes i tots recordem el mític episodi en que Adil Hoxha, un suposat estudiant d’intercanvi, va a parar a casa dels Simpson i resulta ser un espia del país. El títol de l’episodi és: The Crepes of Wrath. Resulta que aquest episodi fou creat en honor de l’actor John Belushi, fill de pares albanesos. Com que els creadors no sabien gran cosa d’Albània, decidiren posar-li Hoxha de cognom al petit Adil, com Enver Hoxha.

D’altra banda, hi ha un segon episodi en què la família va al cinema a veure una pel·lícula anomenada Vjeshte Kosovar, i en Bart pregunta quin idioma parlen, i la Lisa respon que albanès, amb el seu to habitual enveient que és la única que ho sap. En l’escena apareixen dos soldats, que deuen ser de l’exèrcit kosovar.

Enllaç de l’episodi The Crepes of Wrath:

Enric

In all the european comunist countries we used to find a balnearic town. They all are a special jewell in the Partie’s crown. This unique towns are figurated in order to provide a little breakdown in their rutine. The workers used to be rewarded sometimes with a holiday in one of those cities. In that time, these cities were kept as best as they could and nowadays, some of them, are in a worst situation as they used to be. About that point, we will write a post someday. [...]

So, Pogradeci IS ALSO a balnearic town, and was the most exclusive one, because was not specifically designed for the workers but for the Party members. It is also common in those regimes to have special areas sealed off from the public. The most famous example was the Berliner outsider town of Pankow in the DDR.

Pogradeci means literally “the city lying below the castle”. Nowadays it’s really difficoult to find out were the castle is… trully, we did’t realized about it. Pogradeci has 30.000 inhabitants… it’s a really quiet town. We don’t find much tall buildings, part of the city is a pedestrian zone (incredible!!), it’s surrounded by hills and it has got a really awesome afternoon life. Everyone, when it gets dark just take a promenade by the lake, just walking and talking. Our friend Matt shows us how to integrate us… you just have to say “Mirë?” (means good) and wait for the answer. Usually the answer is a simple “Mirë” but if the other guy is kind a good friend then you can start a short conversation.

Who is Matt? Matt is him (press the link)… naaah, is not him but our Matt is as cool as him. He hosted us in his house. We met him beacuse was a friend of KSay (find out who’s KSay). Both are US peace corps. And, because we are so thankfull of his hospitality, this post is dedicated to him!

The city lies on the lake Ohrid. On the other side of the lake we can find FYR Macedonia. In the lake we can find out a very unique fauna and flora. 80% of its species are endemic. We can also find the Ohrid trout, unique in the world and illegally fished by the Albanians. We can eat it in Pogradeci’s restaurants or we can just go out of the town and in the sore of the lake we will find boys selling fresh trouts. (trully, we didn’t eat any of them)

In Pogradeci we spent one day, and the next day we just go to Lin, a town by the lake before we drove up to the north. We highly recomend Pogredeci, is a very peacefull and charming town with some bars and restaurants (Luckily, not so many) and also a discoteq! It’s just a completelly different kind of albanian city.

MENDA

Krujë fou la capital de l’imperi albanès durant l’època de Skanderbeg, al segle XV. Durant gairebè un segle Albània fou assetjada per l’imperi Otomà. El centre d’operacions albanès durant aquest temps fou Krujë, enclatge clau pel control de tot el país.
Skanderbeg defensaria el seu poble de fins a 3 setges, el quart seria el definitiu i seria el primer sense Skanderbeg al capdavant, ja mort per malaria.

Krujë és doncs un centre històric clau pels Albanesos, símbol de la resistència afèrrima del poble albanes. Krujë avui en dia té dues parts: l’enclau històric conegut encara com a Krujë d’uns 20.000 habitants i totalment construït a la muntanya i un segon poble urbanitzat a la falda de la muntanya, aquest és Fushë-Krujë de 10.000 habitants i sense cap interès.

Krujë creix entorn del castell - avui en dia totalment restaurat - de Skanderbeg. La fortalesa, pel nostre gust, està excessivament restaurada, perdent bona part de l’encant d’un castell tot i que ens permet veure la clara estructura d’aquest. Dins del castell, un museu de guerra dedicat al “gran heroi”. Dins les muralles del castell trobem la torre de control, que es troba al punt més alt.
Immediatament a les portes del castell trobem el basar de Krujë, amb els carrerons estrets, empedrats i empinats… és el millor lloc per comprar un souvenir a tot Albània. (no pel nostre gust, però vaja… el “surtido” és important)

Fora d’això, Krujë no té cap interès aparent fora de les quatre coses de sempre, tot i que és un dels nuclis més turistics del país… ara bé… això es deu a la proximitat amb Tirana.
Des de ladupla.com no incentivem especialment la seva visita… el que més val la pena són les excel·lents vistes que hom té des d’aquell punt. Es pot apreciar tota la plana del nord, Tirana i tota la vall que hi ha des de Tirana fins el mar (Durrës).

MENDA

Tinc un veí albanès.

Al veí albanès li passarem a dir S, ja que té pinta de dir-se Salim.

S és un home alt, de pell bruna, a qui de tant en tant em trobo per l’escala de veïns. Només veure’l és lògic pensar que procedeix dels països de l’est d’Europa. Sempre va ben vestit. Sembla el típic personatge que surt a les pel·lícules d’en Kusturica (per posar un exemple), amb el seu vestit blanc i les seves sabates blanques. La corbata no la duu mai però.

S està orgullós de que algú (en aquest cas el seu veí, o sigui jo) hagi estat a Albània.

Cada vegada que S es troba a mon pare pel barri quasi l’abraça de l’emoció que el fill del seu veí (en aquest cas el veí és mon pare) hagi estat a Albània.

Quan S entra en un bar, i mon pare també hi és (ja que jo no sabria aquest fet si no hi fos) S comença a dir a tota aquella gent que es trobi en el bar que ell fill del seu veí ha estat a Albània.

S sap que jo m’ho vaig passar molt bé a Albània i que em va apassionar.

S sempre mostra el seu orgull a tothom per fer referència que algú ha estat a Albània, el seu país d’origen.

Aquest orgull convida a pensar que Albània és un país on ens acolliran amb els braços ben oberts.

Gràcies a que jo he estat a Albània, he pogut saber que S és d’allà. I n’estic orgullós.

Enric

Albània, com a bon país Balcànic, és un polvorí tambè en quant a barreja religiosa… el que ja no és tant normal és que totes les religions que conviuen en el país ho fan de forma pacífica, tolerant i constructiva.

Albània té un 67% de població musulmana un 20% de població ortodoxa, un 10% de població cristiana i un 3% d’aromanesos (gitanos)… per acabar d’ilustrar-ho, Kosovo (on el 95% són Albanesos) existeixen uns percentatges on la proporció musulmana és una mica superior a Albània. Aquesta tendència ve explicada per la necessita imperiosa dels Albanesos de Kosovo de diferenciar-se dels serbis. Un estudi determinava que Albània era el país més tolerant - en termes religiosos - del món, i dels que més matrimonis mixtos hi ha.

Però a Albània conviuen tant persones com edificis tranquilament. En qualsevol poble hom podrà veure la mesquita i l’esglèsia juntes a la plaça del poble, sense haver-se destroçat mutuament (com per exemple ha passat a Espanya que no van deixar una mesquita en peu). Les festivitats també són respectades i celebrades amb total normalitat, fins el punt que existeixen festivitats compartides. Nosaltres vam presenciar-ne una i és que el que importa és la salut del culte religiós i no la fervositat fonamentalista!!

Albània és originariament un país cristià, que té com a màxim representant Gjergj Kastrioti Skanderbeg, un “atleta de crist” que va lluitar incansablement contra els otomans durant el segle XV. Aquest heroi nacional va aconseguir fer front a l’Imperi Otomà (i també al grec, al serbi i al hongarès) fins la seva mort. El setge dels otomans - i aliats - fou brutal. Skanderbeg va morir de malaria i deu anys més tard la resistència albanesa cediria provocant l’annexió del país a l’Imperi Otomà fins al 1913. La població es veuria forçada a l’exili o a la conversió. Skanderbeg és, avui en dia, heroi nacional indiscutible (tot i ser cristià en un país de majoria muslmana)

Des del 1913 al 1944 fou un periode monàrquic on destacarem la figura del Rei Zog I que va modernitzar Albània protagonitzant el període històric contemporani de major esplandor… i recristianitzant el país.
Amb l’alliberació del país dels partizans i la posterior presa de control del partit comunista, el país es veuria sumit en un regim comunista que al 1967 prohibiria taxativament el culte religiòs, amb una ferotge persecució per poder esdevenir “el primer país ateu del món” i ja no seria fins la seva desaparició a inicis dels 90′ que tornariem a sentir Imans pels altaveus de les mesquites de les ciutats albaneses. [...] Com a detall, cal dir que l’única zona que no havia estat alterada - en termes religiosos - fou la zona Albanesa dels Alps Balcànics (al Nord) ja que els Otomans mai van entrar a les tancades valls… per això romangueren cristians sempre (excepte el règim comunista de Hoxha que els va sometre a una forta repressió perquè abandonessin el kanun i el culte cristià)

Avui en dia, Albània és un país que no té cap mena de fervor religiòs. Hom percep una falta de motivació cap els cultes religiosos molt alta i la gent d’allà és el que acostuma a dir-te. Molta gent continua seguint un credo però gairebè per inercia i no veuràs mai cap dona amb vel o amb qualsevol signe que fagi determinar que la persona és musulmana i pel que fa als cristians, podem dir més o menys el mateix. L’spleen religiòs ha acaparat la vida albanesa farta d’invasions otomanes, prohibicions comunistes, etnocidis serbis per motius religiosos…

…Així que la religió va pendre forma per últim cop en forma de conflicte durant la guerra dels Balcans on els serbis van voler eliminar el poble albanès amb l’excusa de ser un poble musulmà. (al igual que es va fer amb Srebrenica o Tuzla a Bòsnia) Per aquell moment la comunitat internacional no va apoiar l’excusa de la religió com a argument per ometre les masacres que es van dur a terme, tot i que els serbis constantment emetien propaganda d’Albània com a poble musulmà per apropiar-se de Kosovo. Els serbis, van mostrar amb el tema de Kosovo la cara de defensors incondicionals de l’ortodoxia (gairebé eren croades) davant un poble que no té uns sentiments tant desperts per la religió i que en cap cas hauria anat a les armes per aquest motiu!!
Per acabar un incís; existeixen bàsicament tres personatges celebres Albanesos: Skanderbeg, l’escriptor Ismaíl Kadaré i la Mare Teresa (de Calcuta, que va nèixer a Skopje, sent de familia albanesa)… dos dels tres són eminències cristianes!!

Des de la dupla.com volen fer veure Albània com un exemple de tolerància i saludable convivència religiosa exemplar en un moment on els fonamentalismes religiosos estan a l’ordre del dia de nou per desgràcia. (el fonamentalisme islàmic ja conegut però tambè el fonamentalisme dels EEUU de Bush, o el fonamentalisme dels jueus d’Israel etc. etc. que tantes morts estan provocant.)

MENDA

Shkodër és la capital del nord, amb uns 90.000 habitants i és una ciutat iliro-veneciana.
Shkodër fou un important centre comercial des dels temps dels romans, passant els anys com un important nexe entre el nord i el sud dels Balcans. A més a més, fou el centre més destacat dels iliris (els primers pobladors indo-europeus foren els iliris). Avui en dia, tot i que l’estancament degut al comunisme el va relegar en un segon pla, no deixa de ser un important centre cultural i comercial.

Shkodër bàsicament té nom i molts backpackers que hi passen de camí a Grècia o Montenegro. Així doncs, hom tendirà a trobarse motxilerus per aquí al igual que a Sarandë o Tirana.
La ciutat, té un parell d’hotels d’alt standing, uns quants normalets i… un antic hotel de l’època comunista, que avui en dia està infinitament pitjor que fa 30 anys. L’hotel és sens dubte una obra d’art que es cau a trossos i que ha perdut tot el glamour que la dictadura de Hoxha li havia otorgat.

Això sí, l’hotel té les millors vistes de la ciutat. Aquest es troba al qendra (zentrum) de Shkodër; a la Plaça dels Herois. La ciutat està en la intersecció dels rius Bunes [que mor a l'Adriàtic] i el Drina [que mor al llac Scutari]. La ciutat queda presidida per l’espectacular castell venecià de Rozafa, que controla de forma estratègica tota la plana del nord d’Albània, les entrades del mar i l’entrada a Iugoslàvia.

El castell és sens dubte el més destacat de Shkodër, tot i que un cop se n’han vist uns quants… no es fa tant bukur. Això sí, nomès les vistes que ofereix la fortalesa ja paga la pena de veure-ho. Per la resta, Shkodër és una ciutat, ciutat (del nivell de Tirana o Elbasan) on les bicis han pres la ciutat!! (cosa destacada tenint en compte la mà de cotxes - i sonats conduïnt - que hi ha.)
Nosaltres - que teniem més ganes d’anar al nord que res més - vam dedicar el dia a anar al castell, veure el llac Scutari i donar un petit voltio per veure les immediateses de l’hotel.
Ja que la ciutat no dona al llac, també vam voler acostarnos-hi. Allà vam sopar a la vora del llac, en un dels 1000 restaurants que es pot trobar al llarg de la costa. Això sí, un cop tu has sopat, els mosquits vindràn a menjar-te… així que més val sopar ràpid!!!

Des de ladupla.com no encoratgem especialment la visita a Shkodër. Personalment, la visita al castell es resumeix a les grans vistes i el poble no té res a destacar especialment. L’hotel Rozafa val la pena nomès per veure un hotel de l’època de Hoxha, tota una perla arquitectònica per 4€ nit!! Per nosaltres Shkodër va significar reposar de cara al llarg trajecte que haviem fet des de Pogradeci i per descansar de cara al dur dia que ens esperava camí a les muntanyes de Thethi!

MENDA

De manera ràpida farem una llista numerada de l’11 al 26, dies de juliol els quals vam estar a Albània, amb la ruta que vam fer i les respectives distàncies recorregudes.

11- Girona - Pisa
12- Pisa - Tiranë
13- Tiranë - Berati (150km)
14- Berati - Fier - Apollonia - Vlorë (100km)
15- Vlorë - Dhërmi
16- Dhërmi - Himarë - Dhërmi
17- Dhërmi - Sarandë (64km)
18- Sarandë - Gjirokastër (62km)
19- Gjirokastër - Ersekë
20- Ersekë - Korçë - Pogradeci
21- Pogradeci - Shkodër (268km)
22- Shkodër - Thethi (68km)
23- Thethi
24- Thethi - Krujë - Tiranë (155km)
25- Tiranë
26- Tiranë - Pisa - Girona

I ara, farem una llista amb tots els hotels i hostal on ens vam allotjar:

Tiranë: Tirana Backpacker Hostel
Berati: Hotel Berati
Vlorë: Hotel Delfini
Dhërmi: Hotel Dorian
Sarandë: Hotel Xhaferi
Gjirokastër: Hotel Kalemi
Shkodër: Hotel Rozafa

I cal afegir les cases de la Katie i el Matt, a Ersekë i Pogradeci respectivament. I també la casa de la família Çarku, a Thethi.

Simplement, és una referència per als futurs viatgers!

Enric

L’esport a Albània és quelcom molt important (com a tot arreu). El futbol, avui en dia, és allò que és capaç de moure masses de gent que viuen pel sentiment que senten per el seu equip. Albània, en aquest aspecte, no és gens diferent a la resta del món. Allà, tothom és fanàtic de l’equip de la seva localitat, i els camps albanesos s’omplen jornada rere jornada i es crea un ambient increïble.

Cal destacar, sobretot, l’ambient del Qemal Stafa quan hi juga la selecció nacional. El país té la il·lusió d’arribar cada any més amunt en les fases de classificació per a Mundials i Eurocopes. Amb els anys, van sortint noves promeses del futbol albanès i kosovar (independent però sense selecció) i la selecció es va formant amb aquesta nova base de jugadors. Un exemple és Lorik Cana (pronunciat Tsana), nascut a Pristina, és l’actual referent del futbol albanès i amb una trajectòria admirable pel futbol francès, i encara amb 25 anys. És l’actual capità del Marseille. També hem d’estar atents, segons paraules d’un kosovar, a Armend Dallku, també kosovar de Pristina, qui ja s’ha fet un lloc entre els referents de la selecció.

A part de ser fanàtic de l’equip de la localitat, l’albanès també és fanàtic dels principals equips de les millors lligues europees. O són del Barça o del Madrid. O del Milano, Inter o Juventus. Etcètera. De manera que es creen molts derbis personals entre ells mateixos. Deuen estar enganxats a la televisió, per mitjà de la parabòlica, a tots els partits internacionals de la jornada (i poder apostant a bwin també).

Nosaltres vam tenir la gran sort de jugar un partit, gràcies a la Katie de Ersekë, amb joves albanesos. Ho vam fer al mateix poble d’Ersekë, en una pista de futbol sala de gespa artificial, estil “cantxa” tancada amb parets i sostre enreixats. Vam, i ho tornem a fer, felicitar el seu joc. Juguen al toc, i ho fan molt i molt bé. Tots i cada un d’ells (i ella) ben situats pel camp i intentant trenar jugades d’una bellísima factura i qualitat. Nosaltres vam tirar del carro gràcies al nostre empeny i al saber tocar-la també, i gràcies al senyor davanter albanès, al més pur estil Bogdani, que estava sempre disposat a fer gols, i a la Mònica pel seu empeny també i el seu somriure.

Ens veiem obligats a comparar els joves albanesos amb els anglesos (en termes futbolístics), ja que vam jugar en parcs de London dos anys enrere, i surten guanyant els albanesos! Visca el futbol albanès!

pd1: Pels interessats, es poden cercar vídeos al youtube, posant “albania football” i es pot comprovar l’ambient als camps.

pd2: Felicitar de nou al Klubi Sportiv Flamurtari pel seu paper contra el Barça.

Enric

Primer de tot, dir que en albanès la llengua albanesa es diu Shqip.

A Albània hi ha molts llocs on només es parla albanès. De tal manera que la comunicació pot resultar difícil. Però tot és tan senzill com aprendre, per mitjà del vocabulari que ofereix una guia de viatge, les paraules bàsiques per tal de poder comunicar-se amb el poble albanès. Cal dir que ells/es també fan l’esforç de parlar altres llengües, com l’italiano, a la costa, o l’anglès en alguns pobles de l’interior. L’albanès/a és conscient que parlar altres idiomes és un punt a favor per contactar amb la resta del continent i per acollir millor al visitant.

Nosaltres vam decidir aprendre el vocabulari bàsic, i dia a dia apreníem unes noves paraules per tal de fer més gran el nostre repertori i poder comunicar-nos millor. És molt interessant aprendre una nova llengua, i més si és molt diferent a la que es parla habitualment. A nosaltres ens va semblar molt interessant aprofundir en la llengua en només quinze dies en terres albaneses. El primer i el segon dia només dèiem faleminderit (veure annex pel significat) repetidament, ja que no sabíem dir res més. Però mica en mica ja ens vam deixar anar i ells ja ens corregien si ho dèiem malament o ens aplaudien pel sol fet de dir-ho.

Annex (paraules bàsiques):

1- Po = si
2- Jo = no
3- Faleminderit = gràcies
4- Mirëmengjësi = bon dia
5- Mirëdita = bon migdia, bona tarda
6- Mirëmbrëma = bon vespre, bona nit
7- Natën e mirë = bona nit (quan es va a dormir)
8- mirë = bé (o com en tots els casos anteriors bon/a)

Més endavant caurà un altre post amb curiositats i detalls sobre l’albanès i així totes i tots podrem aprofundir-hi i qui sap si començar a estudiar la llengua. Des de ladupla.com animem a tothom a fer-ho!

Enric