El desert de Lituània

Sí, ho heu llegit bé: A LITUÀNIA HI HA UN DESERT, i a més un desert com els que tots ens imaginem, amb dunes i sorra fina: l’anomenat Sahara Lituà.


Aquesta sens dubte fou la sorpresa més agradable i sorprenent del viatge!
El desert el trobem a la costa bàltica, on a l’alçada de Klaipeda (Lituània) comença un istme [llengua de terra que uneix dos punts peninsulars] de 98 km de llarg i entre 400 i 3800 metres d’ample que va fins Lesnoi (enclau de Kaliningrad, Rússia): és l’istme de Curlàndia.
La llegenda diu que un gegant va crear l’istme d’una trepitjada, formant el llac de Curlàndia.
L’istme de Curlàndia és patrimoni de la humanitat i és per nosaltres el recurs turístic més destacat de les Repúbliques Bàltiques.


Nosaltres vam accedir des de Lituània (ja que a Rússia no es pot entrar, i menys improvisar), on un ferri et porta des de Klaipeda a l’istme.
El municipi de Neringa (52 km de llarg, sent l’únic municipi i abraçant la part lituana de l’istme) engloba 6 poblets, on la majoria de cases són d’estiueig (datxes).
Durant el període soviètic, Neringa era LA ciutat balneari/resort de Lituània i era força exclusiva als membres del partit.


Fa uns 500 anys, van desforestar l’istme i arrel d’això, la sorra i el matoll va prendre lloc, formant espectaculars dunes que van collar els pobles que hi havien.
Destacar també un conjunt patrimonial contemporani al poblet de Juodkranté anomenat “el turó de les bruixes” on arreu del bosc (perquè a part de desert, hi ha un bosc repoblat) trobem estàtues de fusta tallades… un St.Jordi inclòs!


La meitat de l’istme és lituà i l’altre meitat rus, el qual provoca que al llarg dels 3 km d’amplada hi hagi una fina frontera on l’accés és per carretera, però un pot aventurar-se a entrar pel desert.
El problema està en que uns 500 metres de la frontera et vas trobant policies que t’impedeixen el pas perquè és una “espai natural protegit”…
…tot i això, uns pocs policies lituans no ens fan por, i a l’estil Rambo, amagats darrere les dunes vam superar la barrera policíaca.


Quan ens disposàvem a posar el peu a la frontera i dedicar-li l’èxit al “fill de putin” del consolat rus va veure que una parella havia comés el “crim” que anàvem a cometre i eren perseguits per un policia rus a toc de pito pel desert.
Al final els van deixar en pau (nosaltres érem espectadors des de la llunyania) i vam decidir no jugar-nos-la, així que ens vam conformar en veure Rússia (concretament és l’enclau de Kaliningrad, antiga Königsberg) i “agafar” la senyal d’una companyia de mòbil russa i sentir-nos com si haguéssim penetrat el país, això sí, a través d’un paisatge surreal per ser Rússia.

La veritat és que des de ladupla recomanem l’estada ja que és espectacular!

ROGER

Don’t play with Lithuania, ‘cause you’re playing with fire

[Semi]Parafrasejant una cèlebre cançó dels Rolling Stones introdueixo aquest post.
OK, que passa amb Lituània, que van de “tipos duros”?


Doncs més o menys. A Vilnius, a la façana de l’ajuntament, trobem una placa en motiu de la visita de George W. Bush que resa (penseu a dir-la amb accent texà): “Anyone who would choose Lithuania as an enemy has also made an enemy of the United States of America”. – G.W: Bush (2002)
…amb una declaració d’intencions a modo de sheriff clint-estwoodià, Lituània s’amaga sota l’aixella del gegant americà, un país que sempre està disposat a fotre’s a òsties amb qui faci falta: bo de saber-ho, no sigui cas.

Com podem veure, la senyora lituana de la foto que sembla tan indefensa… té una superpotència al darrere que la protegeix… tot un luxe!!

Tot plegat es va fer en el context de l’entrada de les Repúbliques Bàltiques a la OTAN, però qui ens deixa més clar les aliances implícites que hi ha al darrere son els Lituans… que suposo que miren una mica a Rússia i diuen: ara qué, tornareu a tocar-nos la moral? (tot sigui dit al Putin no li va fer cap gràcia que les Repúbliques Bàltiques entressin a la OTAN)

ROGER