Letònia

Crec que dels indrets que hem visitat, encara queda parlar, o millor dit escriure, sobre Letònia. En la nostra ruta pels estats bàltics no hi podia pas falta Letònia, i més tenint en compte que es troba enmig dels altres dos, i és inevitable no passar-hi, a menys que s’entri a Bielorússia, posteriorment a Rússia, i finalment a Estònia, i s’eviti passar-hi. Però tampoc caldria, ja que els letons no ens han fet res, i els visats que s’han de pagar són cars.  De fet, vam passar-hi amb l’autocar que ens duïa des de Lituània a Estònia, però no ens hi vam pas aturar, ja que ho deixaríem pels darrers dies de viatge, degut a que agafaríem l’avió des de la mateixa capital letona que ens retornaria a casa nostra.

La Plaça Major de Riga (Ratslaukums, a la dreta)

De Letònia, a part de saber que la capital és Riga, que fou una República Soviètica, i que van fer un molt bon paper a l’Eurocopa de Portugal de 2004, en sabia poca cosa més. La idea d’anar-hi, com també als altres dos estats bàltics, em transmetia una imatge tranquil·la, amb molt de paisatge verge i verd, i on podríem ser dels pocs turistes si anàvem més enllà de les capitals.

Riu Gauja al PN de Sigulda

Disposàvem dels dos darrers dies de viatge per visitar terres letones. Ens vam allotjar a la capital, i ho vam fer en un hostal força peculiar.
Aquest disposa de dues plantes. L’habitació, ja que només en té una, es troba al pis superior, tota plena de lliteres, la qual no s’omplia ni de broma aquells dies. A la planta baixa ens podem trobar un bar, ja que de fet és un bar, però amb la peculiaritat de ser un local eròtic, ja que les mosses que et miren i s’ofereixen ronden per allà a l’espera de reclutar clients. La lluminositat del local el delata, ja que és d’un vermell llampant, i hom pot deduir on està entrant. Quan ens van oferir passar-hi la nit no vèiem clar on ens duien, però quan vam veure que existien els llits citats al pis superior ja ens vam quedar tranquils i vam creure que seria una anècdota per explicar en un futur. Vull fer un incís en aquest punt, i explicar que el servei que oferien era un massatge amb final feliç, segons paraules d’un ragazzo italiano de Torino, el qual rondava sol i sempre creuré que fou el blanc fàcil del moment.

“Hostel – Puti” de Riga (Paradize Salon; Jana str. 8 )

Continúa leyendo Letònia

Mosquits Nòrdics

Diu la dita inventada per nosaltres que: “l’Autan i la mosquitera, als països Bàltics i Nòrdics impera”.
Quan un pensa en mosquits o bé [si és una mica bèstia] pensa en els genocides mosquits africans o pensa en els mosquits típics de casa (del mediterrani) que ens desgracien les nits d’estiu…
Nosaltres introduirem un tercer tipus de mosquits: els mosquits dels països Bàltics i Nòrdics.


Però no havíem quedat que els mosquits moren amb el fred? Doncs allà dalt, NO. I no només això sinó que son més i més monstruosos. (i si no us ho creieu, un altre post que en parla)
Especialment els mosquits van ser notoris a Estònia i Finlàndia, on fins i tot trobem senyals alertant de la presència de mosquits (veure les fotos). El que no canvia és la seva presència en zones d’aigua estancada i com que a Finlàndia, el que més hi ha son llacs, doncs un va servit.
Els mosquits allà son una mena de “marabunta” que quan cau el sol, apareixien per tot i un es trobava “bancs de boira de mosquits”: acollonant.
La mida d’aquests era exagerada: alguns grans com una ma (si tenim en compte les potes).

Font de la foto (sí, si no diem el contrari, les fotos son nostres)

Al vespre, intimiden de valent ja que de cop s’apareixen núvols de mosquits que ningú s’atreveix a travessar… i quan dorms, lògicament et rebenten.
Nosaltres, vam tenir la sort de comptar amb el company de viatge Marc, que atreia gairebé tots els mosquits, així que ens vam lliurar força gràcies a la seva sang dolça.
Avís: Dormir tapat fins a dalt, no donant peu a un centímetre de pell és una opció, però al final, no saps com, t’acaben picant igual.

ROGER