El ferri de l’alcohol

Port de Helsinki. 8:00AM. Un dissabte qualsevol del mes d’agost.
Just arribàvem d’Oulu i d’una llarga nit al tren (amb visita fugaç a Kuopio inclosa).
Vora les 8 del matí haviem d’agafar un ferri que ens portaria de Helsinki (Finlàndia) a Tallin (Estònia) per seguir el nostre viatge cap a Riga (Letònia).


El vaixell anava ple d’animada gent jove i d’adults amb carros de la compra…
…quin és el secret que atrau tants finlandesos a Estònia? Han obert una discoteca puntera? un Mercadona? l’intercanvi cultural?
La resposta és ben senzilla: l’alcohol val 6 cops menys (i el mateix podríem dir del tabac).

Continúa leyendo El ferri de l’alcohol

Mosquits Nòrdics

Diu la dita inventada per nosaltres que: “l’Autan i la mosquitera, als països Bàltics i Nòrdics impera”.
Quan un pensa en mosquits o bé [si és una mica bèstia] pensa en els genocides mosquits africans o pensa en els mosquits típics de casa (del mediterrani) que ens desgracien les nits d’estiu…
Nosaltres introduirem un tercer tipus de mosquits: els mosquits dels països Bàltics i Nòrdics.


Però no havíem quedat que els mosquits moren amb el fred? Doncs allà dalt, NO. I no només això sinó que son més i més monstruosos. (i si no us ho creieu, un altre post que en parla)
Especialment els mosquits van ser notoris a Estònia i Finlàndia, on fins i tot trobem senyals alertant de la presència de mosquits (veure les fotos). El que no canvia és la seva presència en zones d’aigua estancada i com que a Finlàndia, el que més hi ha son llacs, doncs un va servit.
Els mosquits allà son una mena de “marabunta” que quan cau el sol, apareixien per tot i un es trobava “bancs de boira de mosquits”: acollonant.
La mida d’aquests era exagerada: alguns grans com una ma (si tenim en compte les potes).

Font de la foto (sí, si no diem el contrari, les fotos son nostres)

Al vespre, intimiden de valent ja que de cop s’apareixen núvols de mosquits que ningú s’atreveix a travessar… i quan dorms, lògicament et rebenten.
Nosaltres, vam tenir la sort de comptar amb el company de viatge Marc, que atreia gairebé tots els mosquits, així que ens vam lliurar força gràcies a la seva sang dolça.
Avís: Dormir tapat fins a dalt, no donant peu a un centímetre de pell és una opció, però al final, no saps com, t’acaben picant igual.

ROGER

Madis Rajando

[You can read an estonian version translating catalan to estonian (or english) via-google translator… specially if you are Madis Rajando] (click here)

Encantat de conèixe’l! (Meeldiv!)
Com? Sí, és una persona. Concretament un porter de futbol d’Estònia.

Ok, entenem que el blog comença a agafar nivells de freakisme alts, però tot té explicació: l’any [2005] que vam jugar el torneig de futbol platja a Võsu (Estònia) ens vam enfrontar contra el Flora de Tallin (sub-16), que és l’equip que més  títols té d’Estònia, i no vam deixar de fixar-nos en el porter, que es deia RAJANDO, un nom massa graciós per no parar-hi atenció.


Tots teníem esperances posades en ell esperant que arribés a l’absoluta – tot i que pel que vam veure en aquell campionat, el tio apuntava més a ser el recull-pilotes de l’equip local del seu barri que no pas arribar a la selecció estatal – cosa que ha estat a punt perquè sempre ha estat a les categories inferiors, però sembla que no acaba de prosperar del tot. Per sort encara té 21 anys i acaba de fer un salt qualitatiu, al passar de jugar al filial del Flora de Tallin (FC Warrior Valga) a un equip de la zona baixa de la primera divisió, el Paide Linnameeskond (conegut com el Barça estoni, pels seus colors blaugranes).
Un equip que des del 2005 ha pujat cada any de categoria fins arribar a la primera divisió que, segons informen a la seva web, ha mantingut els mateixos jugadors, la majoria molt joves encara.

http://www.youtube.com/watch?v=hcRixIHrmT8

Des de ladupla.com li desitgem a Rajando el millor i que algun dia arribi a l’elit del futbol estonià i no només ajudi al seu humil país a seguir millorant cada dia [on cal dir que aquest any estan fent una digníssima classificació per l’Europeu] sinó que podrem dir: hem jugat contra el porter titular de la selecció d’Estònia!

ROGER

Autostop a Estonia

Aprofitant l’anterior post del torneig de futbol platja que vam disputar a Võsu, Estònia; explico com hi vam arribar allà, que va ser tota una epopeia.


Veniem de Tartu
, a l’interior del país, i l’objectiu era anar a Võsu, dins el Parc Nacional de Lahemaa (que per cert és el Parc nacional més antic de la URSS i fou a la vegada una antiga base de submarins soviètics).
Per anar-hi havíem de fer-ho amb bus, però enlloc de donar-nos un bitllet a Võsu, ens el van donar per anar a Võru (que està al sud, en direcció oposada a Võsu)… tot i que nosaltres li vam senyalar al mapa el nostre destí, la senyora que ens va atendre no era massa receptiva.
Desprès d’adonar-nos de l’error i de treure un nou bitllet, vam agafar un autobús fins a Rakvere, i allà un altre fins Viitna (bus direcció Tallin), enmig del no-res d’Estònia.

Viitna era la porta d’entrada al Parc Natural, tot i que fins a Võsu ens quedaven encara 18km… tenint en compte que arribar fins a Võsu caminant era agosarat, ens vam marcar com objectiu arribar al Punt d’Infromació del Parc (Palmse), que estava a uns 8 km.
Tenint en compte que anàvem carregats i ja era tard, vam decidir fer autostop: al ser 4, vam fer dos grups separats amb una certa distància i anar caminant cap a Palmse.
El primer grup format pel Pifa i el Goñi sí els van agafar, però a l’Enric i a mi NO pas. S’ha de dir que la gent va ser poc receptiva. El camí va ser entretingut però…

… a l’arribada ens van buscar un lloc per dormir (molt divertit el estoni, t’havies d’aguantar el riure) i vam trucar un taxi ja que els mosquits començaven a sortir amb la caiguda del sol i se’ns presentava un escenari totalment dantesc, i més vist l’èxit tingut amb l’autostop.
Cal dir que el tema dels mosquits (que són grans i agressius) tant a Estònia com a Finlàndia fa por...


I res, s’ha de dir que el paratge on vam estar és molt recomanable, ens va servir per descansar una mica, ja que va coincidir amb l’equador del viatge i aquell lloc era totalment adient.

ROGER

Futbol platja a Võsu

Un dels moments més recordats de la nostra estada als Països Bàltics és sense cap mena de dubte el torneig de futbol platja al qual vam participar en el poblet de Võsu (que no Võru) al nord d’Estònia.

Resulta que vam anar cap a la zona nord a passar una nit, que finalment foren dos, a la típica zona on hom pot descansar envoltat de natura. I això que el mateix dia que vam arribar, un cop deixades les bosses a l’alberg, vam decidir anar a fer un passeig per veure a on ens trobàvem, fins que vam anar a topar amb la platja. En aquesta platja estaven jugant uns nens d’uns deu anys a futbol, i els hi vam proposar de fer un partit, el resultat del qual va ser un ajustat 9 a 10, victòria pels visitants, o sigui nosaltres, destacant els 9 gols marcats pel mateix jugador d’ells. Un cop acabat el partit ens van proposar de trobar-nos l’endemà pel matí per fer un altre partit.

Matí següent: ens vam llevar pensant amb el nostre partit matinal, tot pensant si aquest cop el nen dels 9 gols ens en marcaria més i ens guanyaria ell solet. La qüestió és que vam anar cap allà, i ens vam trobar amb tota una gentada, ja que es jugava un torneig anual de futbol platja amb alguns dels millors equips estonis com el Flora de Tallinn. Nosaltres ens vam acostar, i gràcies a l’ajuda dels jugadors del Flora vam poder formar part del torneig.


Passem al torneig, que si no es farà massa llarg el post. Hi havia sis equips. El nostre estava format pels quatre integrants del viatge, dos nens (figura inclosa) i un tal Henrik. Vam jugar cinc partits, el primer del qual vam guanyar amb comoditat, tot pensant que podríem arribar lluny. Però poc a poc vam anar decaient, amb tots els arbitres farts d’escoltar queixes, alguna que altra picabaralla amb els finesos o els de groc, de tal manera que no vam marcar més gols i vam perdre la resta de partits. Tot i així vam estar a punt de classificar-nos per les semifinals al darrer partit.


Per acabar, destacar que el Henrik estava lesionat cada dos per tres, inclús arribant a marxar en ple partit sense avisar. I també la il·lusió que van posar-hi els dos nens, els quals era la primera vegada que participaven (pensem que l’edat devia estar a partir dels 15-16), i els quals també van rebre part del joc brut dels finesos, que sense cap mena de compassió ens van tirar a tots a terra diverses vegades. He de reconèixer que m’hagués fet molta il·lusió que el figura hagués marcat algun gol, sobretot per veure la cara d’aquelles persones que no veien clar que juguessin amb nosaltres els dos nens. Un altre dia serà.

Enric

Guies turístics improvitzats a Tartu

En el nostre segon Interrail, varem visitar – entre d’altres – Estònia.
Un dels pobles visitats fou Tartu, un poblet de l’interior d’Estònia destacat per ser la segona ciutat univeristaria per darrere de Tallin.

El primer que vam visitar fou el “museu de l’horror soviètic”: eren els antics calabossos de la KGB on t’ensenyaven les cel·les i les tortures a les que estaven sotmesos els “enemics del règim”.

Dos de nosaltres no van voler entrar i mentre ells s’esperaven a fora, una noia del poble s’ens va acostar per oferir-nos a fent-se de guia de forma gratuïta. Nosaltres, sorpresos, vam acceptar tal mostra d’hospitalitat i durant la visita vam veure els racons més macos del poble: els parcs entorn al riu, esglésies (una en ruïnes), l’escala dels enamorats [la de la foto, on els amants han de pujar i besar-se per consolidar el seu amor], el pont del diable i el dels àngels [els de la foto]… i algún que altre bar. S’ha de dir que el poble tampoc tenia res de l’altre món, era agradable però.

El “ramalazo” de voler ajudar que li va agafar a la noia no l’acabàvem d’entendre i ens va explicar que ella just venia de fer una ruta per França fent autostop i que ningú li havia ajudat, que gairebé cap cotxe s’havia parat i que tothom, per tot, l’havia ignorat. Així que va tornar molt entristida per la imatge que França li havia donat.

Ella no volia que coses d’aquest estil succeïssin al seu país, així que ens va voler guiar de forma desinteressada perquè marxéssim d’Estònia amb un bon record, independentment de si el país ens ha agradat més o menys. No cal dir que estem agraïts a la noia per la seva hospitalitat i més perquè era una noia més aviat introvertida: Chapeau!

Aquesta anècdota ens duu a la següent moralitat: sembla indiscutible de la bellesa relativa de França contra Estònia però aquella noia va tornar trista de França, per la imatge que la gent d’allà li havia transmès: per tant no gaudeix d’un bon record de França. Nosaltres en canvi ens emportem d’un poble “turísticament menor” com Tartu un gran i valuós record, tot gràcies a l’hospitalitat de la noia.
Un lloc pot ser més o menys bonic, però l’hospitalitat i l’actitud de la gent és un factor augmentador determinant de la bellesa del lloc!

ROGER

Tallinn

Tallinn és la capital d’Estònia, però tot i ser la ciutat més gran de la petita República Bàltica, té uns 400.000 habitants. És però la ciutat més extensa de llarg, i la veritat és que ho és molt degut a tenir cases poc altes i semblar més aviat un gran poble que una petita ciutat.

Aquesta s’estructura al voltant de la ciutat antiga i el port. La ciutat antiga creix al voltant d’un turó, que tot just neix del port. La importància de l’enclau geoestratègic és evident i molt adequat.

Vistes de Tallin des del port

El nucli antic està tot emmurallat i té accés des de la part interior de la ciutat, la part que dóna al mar és totalment infranquejable encara avui dia.

Des de les tres capitals de les repúbliques bàltiques, Tallinn és la més ben conservada, degut a una total restauració duta a terme amb la caiguda de la Unió Soviètica i una forta inversió dels “veïns germans” finlandesos.

El centre està compost per carrerons que s’entrelliguen i s’enfilen cap a dalt del turó, on es troba una eminent església ortodoxa (St. Olav) envoltada per les restes d’un castell.

Tot i l’agradable passeig que comporta perdre’s pel centre, tot sembla massa artificial, massa ben cuidat i perfecte, deixant una sensació de ciutat de cartró-pedra.

Fora muralles veiem una zona super moderna que ens demostra l’efectivitat de la inversió finlandesa que ha donat fruit a centres comercials i oficines.

A més, hom podria pensar que Tallinn no és una ciutat gaire visitada… seria caure en l’error. Cada dia i especialment els caps de setmana, la capital és envaïda per Finlandesos que creuen l’estret (un trajecte de 1 hora i pico amb vaixell) per buscar oci infinitament més barat. De tota la munió de finesos que envaeixen els carrers del nucli antic de Tallinn, destaquen especialment els joves que hi acostumen a sortir de festa, ja que al seu país el preu de l’alcohol és prohibitiu. El més bo de tot plegat és que els tios no perden ni un segon en les ansies d’alcoholitzar-se i ja en el duty free del vaixell agafen un pet acollonant… l’imatge de desenes de borratxos a la duana del port d’Estònia és força bona…(i encara més bona si són només les 10 del matí del dissabte i ja s’han begut una litrona de vodka a palo seco… hauria estat bo comprovar si arribaven a la nit)… tot i això els més grans no es queden curts ja que tots tornen amb el seu carro (homologat per carregar el màxim de beguda possible) ple d’alcohol… ja que no és broma quan diem que un regal típic entre finlandesos és una bona ampolla de vodka o whisky.

Una curiositat que ens deixa Estònia (on cal recorda que era una antiga República Soviètica) és que apenes hi ha russos. Ens expliquem: quan Stalin va fotre mà als amics bàltics – a part de carregar-se’n uns quants- es va encarregar de repoblar el país amb russos deixant una proporció de 50-50.

Amb la independència, els venjatius estonians van decidir no donar papers a la comunitat russa, forçant la marxa de la majoria d’ells. Avui en dia, la comunitat russa viu bàsicament del comerç, especialment treballa al Gran Mercat de Tallinn, formant una comunitat tancada que veu la seva situació amb resignació al estar condemnats a una vida [gairebé] apàtrida.

ROGER