Autobusos enmig del no-res polac

Seguint amb el JoseLuis (PolòniaRep. BàltiquesFinlàndia)… explicarem un dels transbords més curiosos.
Nosaltres estàvem a Gdansk i volíem arribar en una nit a Vilnius, per això havíem d’agafar un tren de Gdansk a Bialystok i allà esperar unes hores per poder pujar a un bus nocturn que cobria la ruta Varsòvia – Vilnius.

Desprès d’una ràpida visiteta passada per aigua a Olsztyn i veure definitivament que tots els pobles polacs són força iguals [molt macos però… de fet el mateix passa amb les polaques: totes estan molt bones, però totes son iguals] vam seguir cap a Bialystok.


Allà vam arribar que devien ser les 23h i la veritat és que tot i ser un poble relativament important, estàvem enmig del no-res… i més sols que la una.
Fins les 3h. no passava el bus… nosaltres, sols en aquell paratge, teníem fe que passaria el bus, tot i que a mesura que queia la nit i el fred a un li entraven els dubtes… qui dimonis deu fer aquesta ruta?

El bus va arribar, però la gràcia de la nit va arribar quan l’autobusero al veure’ns va dir que estava ple, que no hi havia lloc. Així que res, dos pedres.
Ja estàvem buscant algun pont a Bialystok per dormir-hi aquella freda nit… quan el conductor ens va fer una “oferta que no podíem rebutjar”: 20€ i teníem lloc.
Així que res, vam col·laborar en la seva economia familiar ingressant-li 80€ en negre i cap a Vilnius…
Era veritat que anava força ple, però també estava clar que havien llocs, tot i que no gaires. Per sort vam poder seguir el nostre viatge cap el nord.

ROGER

Krakow

Kraków és la perla de Polònia (Polska). Una ciutat d’uns 700.000 habitants que il·lumina la gris regió del sud polonès. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco sent el centre històric i cultural del país.

Plaça Major de Cracòvia

Sense ser gaire extensa, el nucli antic queda concentrat tot abraçat pel meandre que fa el riu Vistula (Wisla), dins el meandre s’alça un turonet coronat pel castell. El castell i les seves muralles contenen el centre històric de Krakow. L’estructura és clàssica, portons (barbikan) que donen accés dins les muralles i carrers empedrats que pujen, baixen i envolten el turonet.
A un extrem del centre històric trobem el call jueu, un barri deixat a la mà de Déu degut a les lleis de l’època que obligaven a deixar intactes les cases per 50 anys a l’espera que els familiars – de les víctimes de la Shoah (l’holocaust) – dels residents d’aquelles cases reclamessin la propietat… el resultat és que ningú les ha reclamat i ara es comença a rehabilitar els baixos de les cases en forma de tendes, galeries…

Castell de Cracòvia i riu Vistula

Al voltant de les muralles tot és verd i està magníficament cuidat: parcs, carrils bicis, un boulevard vora el riu… la ciutat viu al voltant del riu i es nota. Krakow és un oasis enmig de la regió més grisa de Polonia. Sembla que la gent visqui aliena al clima de frustració que viu el país: els parcs i carrers estan poblats de gent gaudint del bucòlic entorn que ens brinda Krakow.

Interior del recinte del castell de Krakow

Ladupla recomana altament la visita a Krakow, un poble que amb un dia ja el tens més que gaudit i que t’impregna de la tranquil·litat i la bellesa d’aquest, És sens dubte la ciutat la qual moltes de les altres ciutats polaques s’haurien i es voldrien d’emmirallar.

ROGER

El boig de Katowice

17 anyets i a fer el primer viatge llarg amb amics… va ser un Interrail per l’Est collonut que va començar d’una curiosa manera… a Katowice (Polònia)

El nostre avió arribava a Katowice, la capital de la Silesia polaca. L’estada a Katowice era passagera ja que ens preniem unes horetes abans d’agafar el tren cap a Krakow. Katowice és un poblet gris, tant gris com la regió. Una regió que havia estat rica per la important zona de minera però que des de la caiguda del comunisme va quedar obsoleta, esdevenint una de les zones més castigades per l’atur de tot Europa.

Església de Katowice

La nostra presencia allà ja provocava la curiositat entre tots els del nostre voltant que de ben segur no estan acostumats a ser visitats… més d’un ens va preguntar i tot què fèiem allà… […] … algun estava tant encuriosit que ens va començar a seguir. Quatre paraules en anglès i l’obsessió per conèixe’ns va fer que aquest senyor ens anés perseguint per tot Katowice…
Al principi encara li seguíem el rollo però quan va començar a agafar excessiva confiança va degenerar l’home agafant-nos, aturant-nos, insistint compulsivament… davant de tothom que es mirava l’escena amb complicitat.

El final acaba amb la inestimable ajuda d’un amic polac (un armari, com tots) que va decidir retenir aquell home, que no obstant insistia en l’aventura de perseguir els turistes del mes!
Tot i el boig de Katowice guardem el record de la nostra primera gran anècdota del viatge!

ROGER

PS. cal dir que Katowice es va dir durant tres anys Stalinogrod (Ciutat de Stalin)… al 1956, havent mort el dictador, van recuperar el nom…

PS2. aquest home de la foto que s’en va tan tranquil amb la seva maleteta… estava fent break dance aquí mateix, en plena estacions de tren… tot un sobrat.

Records de l’interrail: Arribada a terres poloneses

De sobte sóna l’alarma, encara no són les set del matí, però ens hem de llevar per anar a l’aeroport de Girona per agafar el vol de Wizz Air que ens portarà a Katowice. Vam decidir agafar aquest vol per a començar el nostre interrail per la zona D, que inclou Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Croàcia i Hongria. La nostra passió per l’Europa de l’est ens va dur a la tria d’aquesta zona.

La qüestió és que en unes hores serem a terres poloneses i intentarem gaudir al màxim d’aquesta experiència. Així que posem rumb cap a l’aeroport. Resulta que ens duu un avió d’allò més peculiar, blanc amb tonalitats liles i roses i amb unes lletres que posa WIZZ ben gran. L’avió està mig buit, no sabem si influeix el fet de ser primera hora del matí, si Katowice és un lloc poc recomanable o a saber per quin motiu. Senzillament es tracta d’un vol barat que duu a Polònia pels que estan interessats en anar-hi, i cal esmentar que Katowice es troba a una hora en tren de Cracòvia (en un suposat recorregut per arribar d’un lloc a l’altre, trigaríem unes 15 hores i 38 minuts caminant, de manera aproximada, segons el Google Maps).

Nosaltres només passem una hora i escaig a Katowice, on farem una visita ràpida i agafarem el tren cap a Cracòvia, on tenim pensat passar-hi el dia. Aquí hi estarem fins a la vesprada, quan agafarem el tren nocturn cap a Praga.

La primera sorpresa en arribar a Cracòvia és veure com tot de noies i nois estan esperant la sortida dels motxillers/es dels trens per oferir allotjament en albergs de la ciutat. Cal aplaudir aquesta iniciativa, ja que d’aquesta manera ens podem assegurar on dormir. Però no cal aplaudir la insistència d’algunes i alguns (com si anessin a comissió per cada persona que aconsegueixen). Nosaltres no dormirem aquí, així que tenim un argument sòlid per esquivar tot el jovent oferidor d’allotjament.

Ens comencem a endinsar a la ciutat. Primer hi trobem gran zona verda que hi ha al costat de l’estació. Es tracta d’una zona que envolta tot el centre de la ciutat. Enmig hi ha la plaça del mercat, d’una grandària considerable, amb el mercat marcant el centre de la plaça. Una mica més enllà trobem el castell de Wawel, amb la seva catedral, i des d’on podem veure les millors vistes de la ciutat, amb el riu Vístula inclòs. El riu ocupa una bona part del país. Tot seguit anem a fer un volt pel barri jueu de Kazimierz, per veure la comunitat jueva i l’aspecte que té el barri i les seves sinagogues, i on també hi podem trobar cases en mal estat que encara són conservades. Sempre és interessant anar a visitar aquests barris autèntics que tenen una història al darrere.

Amb el plugim que queia sobre la ciutat, vam anar cap a l’estació per agafar el tren nocturn cap a Praga.

Fer un passeig per Cracòvia és d’allò més maco. És una ciutat on es respira una tranquil·litat absoluta, i d’allò més acollidora. Si es fa una ruta per Polònia, no té pèrdua!

pd1: Com es comentà en el post anterior, és la gran joia del país.

pd2: Com a curiositat, comentar que la pel·lícula La llista de Schindler fou rodada en aquest barri, i també hi podem veure imatges on apareix l’estació de tren de la ciutat.

Enric