L’illa de les monedes de pedra

Ahir vaig sentir una història genial sobre el sistema monetari d’una illa del Pacífic de l’arxipèlag dels Estats Federats de Micronèsia, a l’illa de Yap.
Els aborígens de l’illa usen com a moneda, uns còdols de pedra calcaria immensos com rodes de molí; son les pedres rai.
Al no tenir materials limitats i valuosos per usar-ho com a moneda dins l’illa, van decidir buscar el seu medi de pagament a l’illa de Palau, a 570 km.


D’aquesta manera, aquests còdols enormes, tenen un forat proporcionalment gran al mig que serveix per poder-la moure, on el seu volum és proporcional al seu valor: els còdols poden fer fins a 3 metres de diàmetre.
Tot i això, el seu valor no només depèn del volum. Importa la història de la pedra: si va morir algú en el transport, qui la va transportar, quan es va transportar (fa 600 anys que ho fan), la dificultat intrínseca que hi hagut per extreure-la i moure-la (com un pot imaginar amb el pas del temps [i la tecnologia] s’ha anat devaluant el valor)…


Tot i això, fer transaccions amb ella és força fotut així que les tenen al pati de casa (ningú les roba, entre altres perquè pesen tonelades i tothom ho sabria) i paguen avalats per la “pedra del jardí”: en aquella illa tothom sap el patrimoni que té la gent.
El cas més extrem és la d’una família que fa transaccions amb una pedra que està al fons del mar, ja que al transportar-la el seu vaixell es va enfonsar, amb la pedra inclosa, així que tots els habitants seguien acceptant transaccions avalades per una pedra que mai han vist.


Desgraciadament ja no poden fer transaccions amb les pedres rai (tot i que els yapencs segueixen donant-li un valor i és el símbol nacional) i ara usen de forma imposada dòl·lars americans.

ROGER