Ruta per Islàndia

Ruta per Islàndia en cotxe de 14 dies de durada
Al llarg de la ruta, majoritàriament seguirem la Carretera 1 (Hringvegur); que dona la volta a l’illa, per al final fer un parell de trajectes entre glaceres.
Avisar també que a l’estiu a la illa hi ha overbooking, així que es preferible tenir tots els albergs agafats… tot i això, recordar que l’acampada és lliure.

Dia 1: Visita península de Reykjanes:
– Camps de Lava de Reykjanesfólkvangur (B)
– Banyet a la Blue Lagoon (C)
Nit: Alberg Reykjavik

Krysuvik – Península de Reykjanes

Dia 2: Reykjavik – Skogar
– Cràter de Kerid
– Cascada de Seljalandsfoss
– Landmannalaugar
– Skogar i voltants (D)
Banyet a Seljavellir (D)
Nit: Alberg de Skogar

Alberg de Skogar

Continúa leyendo Ruta per Islàndia

Piscines d’aigua calenta d’Islàndia

Un cop hem explicat la naturalesa geològica de l’illa… a continuació llistarem un seguits de llocs on pots banyar-te en piscines d’aigua calenta a Islàndia.
En alguns casos s’ha de pagar, en alguns casos l’entrada és lliure.

Hveravellir – Islàndia.

Lògicament estem oberts a qualsevol aportació, ja que hi ha molts llocs on un es pot banyar de forma lliure i gratuïta, però la majoria són difícils de trobar.

Llocs destacables per banyar-se a Islàndia:
Blue Lagoon. És el més destacat i rellevant. Prop de Reykjavik. Tot un complex termal que aprofita les aigues subterranies per generar diferents piscines, amb diferents propietats. De fet, les instal·lacions es troben en un dels llocs amb més activitat de l’illa. El preu d’entrada no és barat: 28€; ara bé, li dona mil patades a Caldea.

Blue Lagoon

Continúa leyendo Piscines d’aigua calenta d’Islàndia

Rius que bullen

Islàndia, com hem repetit incansablement, viu i es mou.
Degut a l’intensa activitat geològica, Islàndia té la capacitat de generar energia geotèrmica a costs ínfims; i per aconseguir aigua calenta només els cal fer un forat sota terra, ja que l’activitat geològica de l’illa calenta les aigües subterrànies…
A certs llocs, cal buscar a 100 metres per treure aigua calenta; mentre que a altres, el riu que passa per la superfície està bullint.

Krýsuvik – Islàndia (aquí val més no posar-hi la mà)

I és que ens podem trobar rius on val més no posar-hi la mà…
Per sort, la fumarada que hi surt o la falta de vegetació al seu voltant immediat (just al rebès de qualsevol riu normal o com passa a Detifoss, on l’aigua fa crèixer vegetació al mig del desert) són senyals que mostren que aquell és un riu calent.

Un valent que va voler-se banyar va quedar així… encara treu fum! (Mývatn)

Molts cops, la típica olor a sofre (dit també d’ous podrits) també alerta de la situació.

Brolladors prop de Mývatn; clarament l’aigua freda no té res a fer.
Continúa leyendo Rius que bullen

Vík (Islàndia); aprendre a evacuar o morir

Vík, a diferència del que pugueu pensar, NO és la capital d’Osona, és un poblet de pescadors al sud d’Islàndia [de fet és el municipi més austral (i humit) de l’illa] d’uns 300 habitants.
I direu… 300 habitants donen per un post? De fet aquest poble dona gairebé per un relat breu i tot!

Tot i la seva mida, estem parlant d’un municipi relativament rellevant fora de l’àrea metropolitana de Reykjavík, sent el poble més gran a 70km a la rodona i per tant el centre comercial referent de productes bàsics de la zona… i aquest petit poblet està exposat a una desaparició relativament imminent fruit de l’amenaça d’un volcà que estadísticament ja hauria d’haver entrat en erupció.

Reynisdrangar – Vík

Continúa leyendo Vík (Islàndia); aprendre a evacuar o morir

Kópasker; el poble fracturat dels espantaocells

A les antípodes de Reykjavík, a la meravellosa illa d’Islàndia, dins la regió de Öxarfjörður i ben lluny de la civilització, trobem un poblet de 170 habitants anomenat Kópasker.


Kópasker és potser dels pobles més ben equipats del món: té una escola, un centre d’interpretació sismològica, un camp de futbol (amb pista d’atletisme), un port, una platja, un alberg, un càmping, serveis bàsics… i fins i tot un aeroport!

Continúa leyendo Kópasker; el poble fracturat dels espantaocells

Dettifoss; la cascada més potent d’Europa

Islàndia és [segons la meva opinió] el país més increïble que he vist mai. Allà t’adones com de viva està la Terra.
Islàndia és l’única dorsal marítima [les dorsals són d’on surten les falles] que està per sobre del nivell del mar; és per això que hi ha gairebé un centenar de terratrèmols diaris i tots els fenòmens geològics inimaginables es donen allà.


En aquest magnífic país on trobem milers de cascades, trobem la cascada més potent d’Europa: és la que més volum d’aigua descarrega per segon (de mitjana 200 m3/s.)
La cascada de 100 metres d’ample i una caiguda lliure de 44 metres, es troba al nord-est [ubicació: http://bit.ly/fmmtGX], al Parc Nacional de Jökulsárgljúfur i és alimentada per les aigues de la major glacera d’Europa: el Vatnajökull.


Però el més espectacular és que la cascada es troba enmig d’un desert glacial (sense glaç a l’estiu): en quilòmetres a la rodona no trobem cap mena de vegetació. De fet el vent que castiga la zona fa que res pugui viure allà, sent una zona extremadament àrida.
Enmig de tot això, un riu s’obre pas i genera vida al seu immediat voltant.


L’aigua cau amb tal virulència que és impossible veure el fons degut a l’esquitx de l’aigua. Però aquest esquitx és tan increïblement potent que genera cascades a les parets del canó i fa néixer vegetació al seu immediat voltant. [tot plegat, ajudat pel fort vent]


És magnífic veure la capacitat de resistència que té la flora, al aprofitar la humitat que genera la cascada, on podem veure que uns metres enllà de la caiguda de la cascada tornem al paisatge àrid del seu entorn.


Eus aquí una altra mostra del miracle de la natura!

ROGER

Islàndia: l’Handbol, l’esport de tot un país.

He considerat adient un post dedicat al meu esport – l’handbol – ja que estem en temps de Mundial.
Tot i que Espanya és una potència mundial, l’esport no deixa de ser força minoritari.

Aquesta situació no es dona als països escandinaus [els quals estan fent tots un Mundial excel·lent] i encara menys a un en particular: a Islàndia.
Islàndia té uns 318.000 habitants [poc més que l’Hospitalet] i és un potència mundial de l’handbol, seguint una clara progressió ascendent en els últims anys.
La culminació d’aquest èxit va tenir lloc quan van proclamar-se subcampions olímpics l’any 2008. Al 2010 es proclamarien tercers d’Europa. Els dos cops, eliminats per la tot-poderosa França.


El més curiós del cas és com un país amb tants pocs habitants pot tenir tanta rellevància… perquè això passi, tot el país ha d’estar evocat a aquest esport, i així és!
Casualment jo vaig anar a Islàndia quan s’estaven jugant les Olimpíades del 2008 de Beijing. Veure com el país es paralitzava a cada partit i com tant a les semifinals com a la final tot va tancar, és certament emocionant.
Per ells, un èxit en handbol és una fita nacional que serà recordada per tota la vida: és la culminació d’un projecte esportiu comú, compartit per tots els habitants.


Però el meu moment de màxima joia va venir una nit que arribàvem a la petita localitat de Seyðisfjörður. Una localitat pesquera d’uns 800 habitants ubicada al fons d’un fiord.
Aquesta estava de festa major i els nens estaven tots a un camp de futbol-sala d’aquests prefabricats.
Però la sorpresa va venir quan vaig veure que els nens (nens i nenes de totes les edats, la majoria menors de 12 anys) estaven jugant a handbol!!
Sí, sí: estaven fent una mena d’atac i gol a una porteria. Això és impensable de veure-ho enlloc i menys ocupar un camp de futbol per practicar-hi un altre esport; innedit. [Aquí seria gairebé un insult; de fet quan anem a la platja a jugar a handbol-platja entre la gent i la pròpia policia que ens mira raro, ja denota que no som gaire benvinguts.]
Lògicament l’emoció em va invaïr i no vaig deixar-me estar de jugar amb ells [de porter]; és un dels grans moments emotius de la meva vida, ho he de reconèixer.


Els nanos em van dir que tampoc jugaven sempre a handbol de forma improvisada, i que molts cops jugaven a futbol. Normal.
És igual, que la gent s’hi posi a jugar de forma improvisada ja és una gran cosa i que tothom tingui certes nocions de joc, independentment de l’edat i el sexe, és quelcom admirable.


Des de ladupla.com desitgem molts èxit handbolístics per un país que viu per aquest esport! Un esport que m’estimo i que quan veig el que passa a Islàndia, no puc deixar de tenir una sana enveja!

SALUT I HANDBOL!!

ROGER

PS. Els altres esports nacionals d’Islàndia, a part de l’handbol, son els escacs – Bobby Fisher pot [podia] corroborar-ho – i ser “l’home més fort del món”.

PS2. L’altre sorprenent país és Groenlàndia. Amb 57.000 habitants han disputat tres Mundials d’handbol, tot i que gràcies a que juguen contra el continent americà, molt fluixos en handbol. També han quedat tercers d’Amèrica dos cops: us imagineu que Granollers tingués selecció pròpia, jugant mundials i sent competitius?