Senderisme Vall Chamonix

La Vall de Chamonix és una profunda vall francesa enclaustrada entre Suïssa i Itàlia al bell mig dels Alps Francesos. L’enclau és famós per estar a les faldes del Montblanc, el sostre d’Europa.

L’espectacularitat del lloc resideix en que muntanyes que s’aixequen milers de metres per sobre del fons de la vall, on de cop deixen un paisatge genial. A més, sense haver de recórrer gaires quilòmetres per fer les diverses excursions.

Mapa Chamonix-Lac Blanc i Le BréventMapa1: Mapa general de senders Vall de Chamonix

Sintetitzant la Vall de Chamomix té dues parts més una:
Reserva Natural de les Agulles Roges: és la cara nord, perfecte per veure les vistes a les glaceres i al propi Montblanc. És on més senders hi ha.
Reserva Natural del Montblanc: és tot el conjunt que envolta el Montblanc i és la vessant on trobem les glaceres, els grans mars de neu i gel perenne i les majors altures. Combina per tant senderisme i alpinisme.
Reserva Natural de Passy-Sixt: a les portes de la Vall de Chamonix, entrant des de França és tot el conjunt que queda al voltant de la Reserva Natural de les Agulles Roges. Totalment per fer senderisme i destaca per les cingleres calcàries.

chamonix mer de glace agulles du midiReserva Natural del Montblanc des de les Agulles Roges

Detall rutes Vall Chamonix:
Nota 1: Hi ha telefèrics que et pugen les muntanyes. Normalment té dos trams: el primer et deixa a mig camí vora els 2.000m i el segon als cims o vora d’aquests. El preu del primer tram ronda els 15€ a/t i dels 25€ tot el tram a excepció de l’Agulla de Midi, que val 50€.
Es pot pujar caminant des dels pobles del fons de la vall (estan a uns 1.000m) i caminar el primer tram significa 1h.30 -2h d’ascenció.

teleferic brevent ChamonixTelefèric de Le Brevent, Chamonix al fons

Nota 2: Els “Balcons” són senders relativament plans que creuen les serralades senceres que hi ha a la Vall du Chamonix. Existeixen sempre dos balcons, a vora els 1.500m i els 2.200m – veure Mapa 1
Nota 3: Totes les rutes del post i del mapa són les de senderisme en cap cas hi ha rutes d’alpinisme, i molt menys d’escalada.

mapa Chamonix Aguilles du MidiMapa2: Mapa senderisme Vall Chamonix – RN Agulles du Midi / Montblanc

Ruta 1: Le Flégère.
Iniciem excursió a 2.000m després d’usar el telecabina (15€ a/t). Ascenció al llac Blanc (1.45h), retorn pels Llacs de Chasery (30min) i tornada al telecabina pel Grand Balcon Sud. (1:30h) – veure Mapa 1

Lac Blanc - ChamonixLac Blanc – Chamonix

Ruta 2: Le Brévent.
Pujem a Planpraz en telefèric (2.000m) i pujem cap els cims que queden a mà dreta per passar a l’altre banda de la carena i des de darrere buscar el cim de Le Brévent. Recorregut circular. La zona de Planpraz és des d’on la gent que fa esports aèris es llença – veure Mapa 1

Glacier dans Aiguille du MidiLes muntanyes que separen França i Itàlia des de l’Agulla du Midi

Continúa leyendo Senderisme Vall Chamonix

Ruta a la Vall de Chamonix-MontBlanc

Aquest estiu el nostre viatge és als Alps Francesos, concretament a la Vall de Chamonix – Mont-Blanc.

Tot i que farem camp base a Chamonix i que bona part del viatge es destinarà a fer excursions per la vall, hem aprofitat per veure alguna cosa de camí o a les rodalies més pròximes de la vall.

Aquesta és la ruta que tenim pensada d’entrada.

Ruta ChamonixRuta Vall de Chamonix

Dia 1: Catalunya – Orange – Mornas – St Martí d’Ardeche
(nit: camping des Ponts)
Fem parada a mig camí de Chamonix, a les gorgues de l’Ardeche. Abans, una visita al nostre estimat poble d’Orange i a l’espectacular poble protegit per una muntanya de Mornas. La nit al càmping des Ponts, un càmping senzill però a la riba del riu Ardeche on pots fer-t’hi un bany. No són barats els càmpings a l’Ardeche (20€) [els preus són sempre per nit i 1 tenda, 2 persones, cotxe i taxa turística]

Brevent telecabine chamonixUn dels telefèrics de la Vall de Chamonix (Brevent)

Dia 2: Gorgues de l’Ardeche – La Garde-Adhémar – Mirmande – Chamonix

(nit: càmping Chamonix – Le Grand Champ)
Les gorgues de l’Ardeche són 35 km de riu entre St martí d’Ardeche i Vallon-Pont d’Arc. Es pot fer amb cotxe, a peu o amb canoa [sobretot!] i a mig camí de la ruta està ple de zones d’acampades adaptades pels senderistes per fer-hi vivac. De camí Chamonix pararem a La Garde-Adhémar i Mirmande, dos pobles dels “més macos de França”.
El càmping de Chamonix Le Grand Champ és indiscutiblement la millor opció: preu 15€, tranquil, ben parcelat i amb mini-mini-market amb dos coses claus: pà i gel per la nevera.

agulla du midiVistes des de l’Agulla du Midi

Dies 3 – 7: Vall de Chamonix
Agafem un camp base vora Chamonix i ens dedicarem a fer excursions per la vall. Moltes de les excursions inclouen telefèrics i telecabines que et pugen a cims o a altituds rellevants que a part de vistes t’acosten a llocs ben macos. Continúa leyendo Ruta a la Vall de Chamonix-MontBlanc

Ruta pels Càtars

Aquest estiu hem fet una viatge pel Sud de França, per terres Occitanes (Aude i Arieja).
Concretament hem seguit la Ruta del País Càtar, una zona de mitja muntanya amb molta història a sobre.

Destacar que és un viatge de molt baix cost (hem aconseguit gastar NOMÉS 200€ per cap, tot inclòs).
Cal dir que la visita als castells és força cara i a vegades se’t queda una cara de tonto important; però molts cops, el propi enclau / vistes des del castell ja paguen la pena… perquè clar, SEMPRE es paga l’entrada al castell a peu de muntanya!

A tall sintètic aquesta fou la ruta:

Clicar per ampliar el mapa i veure-ho apropiadament

Dia 0: (Nit a Vieux Moulin du Galamus)
Catalunya –> Gorges de Galamus (A)

Castell de Peyrepertusa

Dia 1: (Nit a Vieux Moulin du Galamus)
Gorges de Galamus (A) –> Peyrepertusa (Duilhac-sous-Peyrepertuse) [castell] (B) –> Queribus (Cucugnan) [castell] (C)  –> Padern –>  Grau de Maury (C) –> Gorges de Galamus (A)

Dia 2: (Nit a Vieux Moulin du Galamus)
Gorges de Galamus (A) –> Puilaurens [castell] (E) –> Gorges de St. George (F) –> Defilé de Pierre-Lys (G) –> Arques [castell] (I) –> Rennes-les-Bains (H) –> Gorges de Galamus (A)

Escales d’accés al castell de Puilarens; pujar escales és el dia a dia

Dia 3: (Nit a Caunes-Minervois)
Gorges de Galamus (A) –> Villerouge-Terménès [castell] (J) –> Lagrasse [castell + monestir] (K) –> Caunes-Minervois [monestir] (L)

Dia 4: (Nit a Toulouse)
Caunes-Minervois [monestir] (L) –> Lastours [castell] (M) –> Carcassone (N) –> Toulouse (R)

Defilé de Pierre-Lys. Els Càtars, terra de castells i gorgues

Dia 5: (Nit a Toulouse)
Toulouse (R)  –> Castelnaudary (Q) –> Saint-papoul [monestir] –> Bram (P) –> Fanjeaux (O) –> Toulouse (R)

Dia 6: (Nit a Toulouse)
Toulouse (i voltants) (R)

Panoràmica de Foix

Dia 7: (Nit a Lavelanet)
Toulouse (R) –> Foix [castell] (S) –> Roquefixade [castell] (T) –> Lavelanet

Dia 8:
Lavelanet –> Montsegur [castell] (U) –> Fontaine de Fontestorbes (V) –> Puivert [castell] (W) –> [Tornada a Catalunya]

Fontaine de Fontestorbes, un miracle de la natura!

Diaris de ciclisme: Guzet Neige (Tour, 1995)

L’afició al ciclisme ha estat quelcom que he mamat ja de ben petit.
A casa, mun pare és un fanàtic d’aquest gran esport. Això ha fet que inevitablement creixés amb l’afició al ciclisme; un esport meravellós, sofert i que ens brinda un espectacle inigualable.

Aquest post és el primer, d’una sèrie d’articles sobre les meves experiències anant a veure ciclisme.
Des de petit i encara ara, assistir a les proves ciclistes és habitual, però potser per la mística i ambient que l’envolta, el Tour de França s’endú la palma.

Jugant al càmping

El primer cop que vaig anar al Tour tenia 9 anys i fou el 1995 – l’últim Tour que va guanyar l’Indurain – assistint a dues etapes: Guzet Niege i l’endemà al Tourmalet.
Vam instal·lar-nos a la falda del Tourmalet amb mun pare, ma tia Ana, mun cosí Sergi i en Rafa: gran i divertida experiència.
El Tour a part de ser en si mateix un formidable espectacle en tots els sentits – l’ambient que ens brinden els milers de persones d’arreu del món a les cunetes no té preu – és l’excusa perfecte per fer turisme!

http://www.youtube.com/watch?v=yIlb2WjtTds

Aquella etapa de Guzet Neige és història viva del Tour i del ciclisme. Fou una històrica victòria de l’encara jove Pantani que va atacar a més de 30 km de meta. Un Pantani que aquell any encara no trauria el cap entre els millors de la general del Tour però que demostraria definitivament el seu potencial com escalador al vèncer no només aquell dia, sinó dos dies abans al Alpe d’Huez.
Aquell mateix dia, baixant el port de Portet-d’Aspet va morir l’ex campió olímpic en ruta del 1992, Fabio Casartelli: va ser també un dia trist.

“Il Pirata” Pantani camí de la victòria a Guzet Niege

Continúa leyendo Diaris de ciclisme: Guzet Neige (Tour, 1995)

Tolosa de Llanguedoc, la ciutat rosa

La visita a la ciutat de Tolosa [altrament coneguda com a Toulouse] va ser el resultat d’un fugaç viatge a través d’Europa; un viatge des de Barcelona fins Amsterdam.
Tolosa era la primera parada i serviria per visitar un amic que viu allà i que ens va acollir i fer de guia nocturn durant la nostra estada. [una abraçada Pifa!]
Les sensacions que ens va transmetre la ciutat foren un pèl esbiaixades donat que la visita fou nocturna, en una hora on els estudiants – és la segona ciutat amb major densitat d’estudiants de França – prenen els carrers, i amb ells, una perenne olor a pixats insofrible per tots els racons de la ciutat.

Tolosa des de l’aire… (foto d’Internet)

Tolosa – qui ho diria! – és la quarta ciutat més gran de França amb 440.000 habitants, per darrere de Paris, Marsella i Lyon.
Aquesta viu encarada a la Garona, que dibuixa un magnífic i espectacular meandre. El nucli antic de Tolosa s’adapta a l’ample meandre dibuixant una estructura molt maca.

Continúa leyendo Tolosa de Llanguedoc, la ciutat rosa

Vacances “Orange” en un Ibis

Ens les prometíem molt felices: començàvem unes vacances que serien molt guapes i aquestes s’iniciaven amb un fantastic Road Trip fins els Països Baixos.

Però de seguida va arribar el primer imprevist: el termòstat del cotxe va fer fallida i vam haver de parar [ja que aleshores el ventilador del cotxe no s’engegava]. Lo fotut és que era dissabte tarda i ja no obrien fins dimarts els tallers, ja que el dilluns era festa a França… (dimarts era el dia que els nostres companys de viatge arribaven a Amsterdam, i nosaltres a priori, també)


Mentrestant, els amics del RACC ens van portar a un Ibis… que tenia una cosa bona i una dolenta: la bona és que tenia piscina (i wi-fi; altrament dit /guaifai/ en anglès) i la dolenta… que estava a un polígon industrial a 6km del centre; el qual va fer que no ens moguéssim gaire del Ibis.

Hotel Ibis Sud, d’Orange

Continúa leyendo Vacances “Orange” en un Ibis