El ferri de l’alcohol

Port de Helsinki. 8:00AM. Un dissabte qualsevol del mes d’agost.
Just arribàvem d’Oulu i d’una llarga nit al tren (amb visita fugaç a Kuopio inclosa).
Vora les 8 del matí haviem d’agafar un ferri que ens portaria de Helsinki (Finlàndia) a Tallin (Estònia) per seguir el nostre viatge cap a Riga (Letònia).


El vaixell anava ple d’animada gent jove i d’adults amb carros de la compra…
…quin és el secret que atrau tants finlandesos a Estònia? Han obert una discoteca puntera? un Mercadona? l’intercanvi cultural?
La resposta és ben senzilla: l’alcohol val 6 cops menys (i el mateix podríem dir del tabac).

Continúa leyendo El ferri de l’alcohol

Mosquits Nòrdics

Diu la dita inventada per nosaltres que: “l’Autan i la mosquitera, als països Bàltics i Nòrdics impera”.
Quan un pensa en mosquits o bé [si és una mica bèstia] pensa en els genocides mosquits africans o pensa en els mosquits típics de casa (del mediterrani) que ens desgracien les nits d’estiu…
Nosaltres introduirem un tercer tipus de mosquits: els mosquits dels països Bàltics i Nòrdics.


Però no havíem quedat que els mosquits moren amb el fred? Doncs allà dalt, NO. I no només això sinó que son més i més monstruosos. (i si no us ho creieu, un altre post que en parla)
Especialment els mosquits van ser notoris a Estònia i Finlàndia, on fins i tot trobem senyals alertant de la presència de mosquits (veure les fotos). El que no canvia és la seva presència en zones d’aigua estancada i com que a Finlàndia, el que més hi ha son llacs, doncs un va servit.
Els mosquits allà son una mena de “marabunta” que quan cau el sol, apareixien per tot i un es trobava “bancs de boira de mosquits”: acollonant.
La mida d’aquests era exagerada: alguns grans com una ma (si tenim en compte les potes).

Font de la foto (sí, si no diem el contrari, les fotos son nostres)

Al vespre, intimiden de valent ja que de cop s’apareixen núvols de mosquits que ningú s’atreveix a travessar… i quan dorms, lògicament et rebenten.
Nosaltres, vam tenir la sort de comptar amb el company de viatge Marc, que atreia gairebé tots els mosquits, així que ens vam lliurar força gràcies a la seva sang dolça.
Avís: Dormir tapat fins a dalt, no donant peu a un centímetre de pell és una opció, però al final, no saps com, t’acaben picant igual.

ROGER

Zulos i punyalades a Helsinki

En el nostre segon Interrail – o Joseluis per parlar en propietat – un cop vam deixar enrere les Repúbliques Bàltiques ens vam dirigir a Finlàndia. En realitat la nostra idea inicial era anar a Rússia (fer Leningrad (vulgarment conegut com Sant Petersburg) i Moscú) però al tenir problemes amb el visat vam optar per entrar al gèlid país finès.

Qui ens ho hauria de dir que 20 km sobre Estònia els preus passarien de ser baixos a estratosfèricament alts!! Finlàndia va ser un esgarrapador de pressupostos. La veritat és que té un curiós record: és l’allotjament qualitat-preu més car que hem vist mai! Vam estar buscant albergs on dormir i el primer que varem veure costava 35€ la nit. Sorpresos vam estar parlant am el nano de l’alberg perquè semblava mentida aquests preus, però aquesta era la crua realitat dels albergs finlandesos.

El propi de l’alberg ens va enviar al que (segons va dir) era el més barat: 30€ la nit en un zulo… sí, era una habitació d’uns 2,5 metres quadrats on dormíem els 4 en lliteres i que del sostre penjava una llum que feia que no podies estar a la llitera de dalt amb la llum encesa perquè 1.)cegava i 2.)generava una calor mortal. Això si, tenia televisió i una aixeta que bàsicament estaven ubicades al metre de paret que quedava lliure.

El dia a Helsinki va ser una punyalada constant… no podies menjar a cap bar, gairebé tampoc podies comprar als supermercats… i no parlem de l’alcohol (la birra era a part dolenta, cervesa d’Estònia que valia 8 cops menys al país veï: A.LeCoq). Vam dinar a un hindú que regalava el pa (un pa super raro i insípid, tot sigui dit) i l’aigua, i desprès de demanar el plat de torn que no atipava ni a un anorèxic ens vam inflar a pa i aigua… i ale… Estava clar que era insostenible aquesta situació i que havíem de fugir com fos de Helsinki… i vam decidir agafar un passi de cap de setmana de tren [rebaixat als joves] per poder-hi fer dues nits i així estalviar una mica. El passi de tren costava gairebé tant com un bitllet d’Interrail (Concell: si vas a Escandinavia, treu-te l’Interrail!!) però almenys compensava el robatori de l’allotjament i la mobilitat. Vam pagar poc més de 150€ per 3 dies, però “oju” perquè fer un trajecte de 1:45 costava més de 30€… i nosaltres vam fer l’equivalent a més de 16 hores: feu comptes!!

Res, una nit Helsinki – Oulu (cal dir que els preus d’Oulu no eren tan abusius com els de Helsinki, ens al contrari, ja que com més lluny de la capital, més barat és tot) i Oulu – Kuopio – Helsinki… i ràpid ferri cap a Tallin mentre ens anàvem traient de l’esquena els punyals finesos, més afinats que els d’Albacete!!

ROGER

Oulu

Ens trobem a menys de 200km del Cercle Polar Àrtic, a vores del mar Bàltic i absolutament envoltats de natura. Ens trobem a Oulu, el poble més important del nord de Finlàndia [el 6é] i a la vegada un important centre universitari del país. Oulu és un poble de 130.000 habitants. Aquest s’extèn entre boscos, llacs, rius, illots…  el poble creix lluny de la platja, ja que prop d’aquesta el terreny és molt pantanós, fet que fa que els mosquits invadeixin la zona. S’ha de dir que és un poble on quan cau el sol, els mosquits prenen els voltants de la ciutat.

Ajuntament d’Oulu

Oulu té un petit casc històric de 400 anys d’antiguitat. La ciutat, per tant no creix des del mar, sinó un pel endins. La ciutat queda articulada al voltant de l’ajuntament i un petit centre històric peatonal. Les cases són baixes i molt ben arreglades. La ciutat té una aire que resulta ser la combinació de modernisme i neogòtic, en la línia de les ciutats finlandeses. Poc tràfic ja que la gent es mou a peu o en bici, tot plegat es respira un aire de tranquil·litat immens.

Atenció: MOSQUITS

Al voltant del nucli urbà més immediat tenim la natura en estat pur. Els rius creuen la ciutat envoltats de verge natura. Val la pena escapar-se fins aquí dalt per respirar la tranquil·litat d’un “poble gran”. La unió del món rural i del món urbà es troba en perfecte harmonia en aquest poble. Hom camina pel carrer i de sobte, PLAF un illot aïllat, o PLAF un rierol, PLAF un parc infinit…

Rius pel mig d’Oulu

Des de ladupla es recomana altament la visiteta a les terres del nord i si amb això un no està convençut… també cal dir que hom es pot trobar una fantàstica platja de sorra. (nosaltres hi vam prendre el solet!)
Ja per acabar dir que el camí fins a Oulu és també força interessant. Infinitats de frondosos boscos, els mil llacs de l’interior… un paisatge purament finlandès!

ROGER