Abioncillo de Calatañazor

Per les colònies de sisè de primària vam anar a Abioncillo de Calatañazor, un poblet molt petit, però molt, siutat a terres sorianes. D’això ja en fa anys, però la tradició segueix present a la nostra estimada escola Joan Miró.

I per què aquest poble? Què hi ha? Doncs es tracta d’un poblet que compta amb molt pocs habitants, poquíssims. De fet, la zona que l’envolta està poc poblada en general. És d’aquelles zones que amb els anys van perdent habitants i es van quedant buides poc a poc. Per sort, Abioncillo de Calatañazor, s’ha convertit en un poble escola. I dic per sort, ja que d’aquesta manera hi ha la presència de la canalla i de famílies també durant tot l’any.

Continúa leyendo Abioncillo de Calatañazor

Descenso Internacional del Sella

Hi havia una vegada un poblet situat a la costa asturiana anomenat Ribadesella. Allà hi vivien uns pocs milers de persones durant l’any, amb la seva vida tranquil·la i dedicada a l’agricultura i a la pesca. Però es van anar adonant que hi havia un moment de l’any, concretament durant l’esdeveniment esportiu conegut com a Descenso Internacional del Sella, que el poble s’omplia de gent i més gent d’arreu, i aquest estava arrebossat de persones per tots els seus racons. En poques paraules, en aquest esdeveniment es realitzen unes proves esportives de piragüisme, on hi tenen cabuda participants locals, nacionals i internacionals.

Passats els anys, durant quatre dies en motiu de la competició, es va començar a muntar una acampada lliure, o si més no, acabava sent lliure ja que es podia acampar allà on es volgués del poble, i hom s’anava trobant tendes a qualsevol tros de gespa on hi pogués cabre una tenda. Cal fer menció al fet que darrerament, en qualsevol acampada on hom vagi, de cada cent tendes que vegi al seu voltant noranta-nou són de la marca Quechua.

Continúa leyendo Descenso Internacional del Sella

La Regenta i el MIR

Al centre d’Oviedo, davant de la catedral, hi ha una estàtua d’un mític personatge literari creat per Leopoldo Alas “Clarín”La Regenta.
Aquesta “heroïna” burgesa, frustrada per la insípida vida que duia, allunyada d’un ideal romàntic i passional al que aspirava, va voler tirar un mal d’ull a la “seva” ciutat.
A la novel·la, Vetusta (que representa ser Oviedo) esdevé ridiculitzada sent el símbol de la incultura i la vulgaritat provinciana en la quan La Regenta està submergida i per això se’n venja!


La llegenda urbana diu que qui toqui l’estàtua de la Regenta suspendrà l’examen del MIR, i conseqüentment llançarà un any de patiments i esforços a les escombraries.
[Nota per la tranquil·litat dels lectors: cap dels de la foto estudia pel MIR]
Oviedo és actualment un centre gairebé de peregrinatge pels estudiants del MIR (Metge Intern Resident) on cada any centenars d’estudiants de medicina hi van per clausurar-se en l’estudi.
Lògicament, encara que un no cregui massa en això, a veure qui és l’agosarat que desafia el malefici de la desencantada burgesa “bovarítica”.


Per sort, a Oviedo, si un té ganes de tocar estàtues, té una altra més entranyable: la del Woody Allen, que com nosaltres, és un enamorat d’Oviedo!!


A destacar el magnífic romànic d’Oviedo i el passejar-se per una ciutat encantadora de tall burgès, totalment diferent si ho contrastem amb la zona minera de l’interior d’Astúries.

ROGER

Monte Gorbeia

Avui hem anat d’excursió al Monte Gorbeia, un cim mític pel poble basc a gairebé 1500 metres i que està presidit per una creu de ferro que té forma de Torre Eifel.


L’ascensióha estat divertidíssima, gràcies en part a les dificultats que ens anàvem trobant…
… cal contextualitzar que feia un parell de dies havia deixat de nevar i fer molt fred i degut al canvi de temperatura, part de la neu s’estava fonent provocant rierols i fang abundant a causa del desglaç…


Així que hem trepitjat fang, herba, asfalt fet de fulles, neu, gel de tots colors i estats, rius… i durant el camí ens ha plogut, ha estat emboirat, ha sortit el sol… i a prop de la cima ha fet mooooolt i mooooolt vent!!!

La veritat és que ha estat el meu primer cop que feia una excursió amb neu i ha estat un catxondeo, de tant en tant s’enfonsava mitja cama per allà… i era divertidíssim anar seguint el “no-gens-fàcil” camí gràcies a les petjades sobre el glaç i la neu i de tant en tant unes peles de taronja, que un catxondo s’ha anat menjant fins el cim…
Durant bona part del camí hem anat remuntant rierols, que de forma natural es generaven a través del camí a seguir, que al estar més “desgastat” era per on baixava el riu… a més, per on havia el riu, eren punts amb menys neu i més vegetació i era més còmode pujar-hi.

Doncs, tota una experiència i una excursió molt guapa que ens ha servit també per veure unes vistes a tot Araba i Bizkaia que era per cagar’s-hi.
La pujada l’hem fet des de Murua (Áraba) i quan s’ha retirat la boira ens ha permès veure tot Áraba, i ja des de dalt veiem tot Bizkaia i Bilbo i tota la ria del Nervión morint al mar.


El que si que cal dir és que l’esforç a valgut la pena i és molt recomanable pujar fins el cim, excursió d’unes 5 hores anar i tornar molt i moolt recomanable.

Records de la Sònia i meus des de Murua passant un gran pont!!

ROGER

Càmping de somnis al riu Deva

Aquest estiu varem fer un viatget per la zona d’Asturies i Cantabria… la idea era fer base a un punt intermig entre les dues comunitats…


…al final, fou tan intermig que vam dormir just a la frontera, a un càmping entre Unquera i Pechón, a la desembocadura del riu Deva (el riu que separa les dues comunitats), a la Ria de Tina Mayor: el Camping de Las Arenas.


Recomanem molt especialment aquest càmping fet de petites terrassetes que la majoria d’elles donen al mar, estant – aquestes terrassetes – penjades al propi penyassegat. Un caminet des del càmping et porta a una platja, que pràcticament és exclusiva dels campistes.


L’espectacularitat de l’escarpat paisatge que ens brinda la costa càntabra combinat amb el anar-se’n a dormir amb el so del mar, fan de la seva estada, tot un luxe!!
A més, el seu preu és força baix… i estàvem sols: es respirava una tranquil·litat apostuflant!!

ROGER