Vivenda protegida

Hi ha una cosa que tenen en comú bona part dels pobles i ciutats d’Espanya.
I que és això que tenen en comú Porqueres, Barcelona, l’Hospitalet, Socuéllamos, Zafra o Palencia?

Doncs una placa del Ministerio de la Vivienda que informa que l’habitatge ha estat acollida als beneficis de la “Ley de la viviendas de Renta Limitada del 15 de Julio de 1954”.

Placa del 1954 del Ministerio de Vivienda a Barcelona

Aquestes plaques es troben arreu de l’estat i es mantenen fins i tot en aquells pobles i ciutats on ja ens hem desempallegat de tot icona franquista (o falangista, com és el cas).
Ja sabem que arreu d’Espanya encara queden carrers o estàtues que fan al·legoria de la dictadura, però per bona part de territori, aquestes plaques – encara molt comuns de veure – són les últimes restes físiques d’un règim pretèrit (encara que dissortadament no sigui tant pretèrit com ens agradaria).

Salut i memòria històrica!

La imatge de Madrid

Madrid, capital d’Espanya i centre geogràfic del país per obra dels Habsburgs.

Madrid són els ministeris, la dels Àustries, els museus, el Retiro, les avingudes, els bars amb encant, els churros, les cançons de Sabina, les cases del barri de Salamanca, l’ambientillo de Lavapiés, o l’autenticitat de Vallecas.
Madrid són tantes coses que difícilment es podrien llistar en un post.

La cantonada de Gran Via amb Alcalá
La cantonada de Gran Via amb Alcalá

Però jo sempre he associat Madrid a la imatge de la cantonada de Gran Via amb la Calle de Alcalá. Quan penso en Madrid em ve al cap aquesta imatge.

I vosaltres, a que associeu Madrid?

Salut i calamars!

A l’estadi més alt d’Espanya no es pot jugar al “pelotazo”

Com és costum últimament, vam anar a Granada a fer una visiteta als nostres amics òptics que hi viuen.
En aquesta ocasió vam fer una mica el turista pels voltants i una de les sortides que vam fer va ser la de pujar a l’estació d’esquí de Sierra Nevada a veure neu (gel més aviat) i passejar una mica a 2.500 metres per oxigenar-nos.

A Sierra Nevada – a part d’esquiadors – hi ha esportistes d’elit, ja que es troba un Centre d’Alt Rendiment (CAR): poder entrenar a 2.500 metres és sens dubte un luxe pels esportistes.

Estadi del CAR de Sierra Nevada (2.500 m.)

Però la imatge que em va quedar a la retina és el camp de futbol (amb pista d’atletisme) del CAR de Sierra Nevada.
Primer de tot, pel simple fet de veure un estadi a 2.500 metres, convertint-se amb la instal·lació esportiva més alta d’Espanya
… i segon, pel simple fet que si xutes una mica fort, la pilota s’envà muntanya avall!!

Sens dubte, aquest camp podria entrar en la llista de camps curiosos on està prohibit jugar al “pelotazo” com l’arxifamós camp de les Illes Fèroe, el del Rampla Juniors (Uruguay) o el de la Badia Marina de Singapur.

Salut i joc al toc…

ROGER

Abioncillo de Calatañazor

Per les colònies de sisè de primària vam anar a Abioncillo de Calatañazor, un poblet molt petit, però molt, siutat a terres sorianes. D’això ja en fa anys, però la tradició segueix present a la nostra estimada escola Joan Miró.

I per què aquest poble? Què hi ha? Doncs es tracta d’un poblet que compta amb molt pocs habitants, poquíssims. De fet, la zona que l’envolta està poc poblada en general. És d’aquelles zones que amb els anys van perdent habitants i es van quedant buides poc a poc. Per sort, Abioncillo de Calatañazor, s’ha convertit en un poble escola. I dic per sort, ja que d’aquesta manera hi ha la presència de la canalla i de famílies també durant tot l’any.

Continúa leyendo Abioncillo de Calatañazor

Descenso Internacional del Sella

Hi havia una vegada un poblet situat a la costa asturiana anomenat Ribadesella. Allà hi vivien uns pocs milers de persones durant l’any, amb la seva vida tranquil·la i dedicada a l’agricultura i a la pesca. Però es van anar adonant que hi havia un moment de l’any, concretament durant l’esdeveniment esportiu conegut com a Descenso Internacional del Sella, que el poble s’omplia de gent i més gent d’arreu, i aquest estava arrebossat de persones per tots els seus racons. En poques paraules, en aquest esdeveniment es realitzen unes proves esportives de piragüisme, on hi tenen cabuda participants locals, nacionals i internacionals.

Passats els anys, durant quatre dies en motiu de la competició, es va començar a muntar una acampada lliure, o si més no, acabava sent lliure ja que es podia acampar allà on es volgués del poble, i hom s’anava trobant tendes a qualsevol tros de gespa on hi pogués cabre una tenda. Cal fer menció al fet que darrerament, en qualsevol acampada on hom vagi, de cada cent tendes que vegi al seu voltant noranta-nou són de la marca Quechua.

Continúa leyendo Descenso Internacional del Sella

Granada

La setmana passada, anomenada Blanca aquest any, vam aprofitar que alguns teníem dies festius per fer una visita als nostres estimats amics que estudien i viuen a Granada.

D’aquesta ciutat en destacaria algunes coses. Primer de tot, l’ambient estudiantil que la caracteritza, el qual fa que sigui un ambient més juvenil i festiu. Té a la vegada un ambient multicultural que a vegades ens fa pensar que ens trobem en un altre indret del món, com pot ser la mateixa medina on hi trobem tot de botigues i restaurants duts per persones del Magreb i decorats com si fóssim a l’altra banda del Mediterrani. De fet, podem llegir això al respecte de l’origen de la ciutat granadina: “Al segle XI els ziríes van traslladar la capital de Medina Elvira («Ciutat Elvira») a Medina Garnata.” De manera que penso en una Medina ben maca i autèntica just on ara trobem la calle Elvira.

Continúa leyendo Granada

Barcelona-Granada Road Trip

Com ja hem anunciat… ladupla se’n va a Granada. Però lluny d’adaptar-nos a la modernitat de l’aviació, hi anirem amb cotxe. (tornada a 110km/h inclosa)
És per això que volem mirar per on passarem al llarg dels 900 km i 10 hores de cotxe que haurem de fer.


D’anada seguirem la ruta del litoral; on ja des de Castelló ens estalviarem peatges: http://bit.ly/eS4VPD
Per tornar, hem decidit seguir la ruta manxega: http://bit.ly/dYhteo

Continúa leyendo Barcelona-Granada Road Trip