A falta de sal, bona és la “patxiga patxaga”

A falta de sal, bona és la “patxiga patxaga”… aquesta va ser la nostra màxima culinària al llarg del viatge per terres eslovenes i croates.

La “patxiga patxaga” o ben dita “pecen piscanec” (pels puristes – fumadors de puros – les “c” del mig i la “s” amb accent circumflex) és un condiment eslovè que va ser el nostre substitutiu de la sal des del primer dia.
Com que a la casa que estavem, se’ns va acabar la sal de seguida, vam usar-lo: era saladet, estava bó (té un punt de paprika) i donava totalment “el pego”… i ja va fer el viatge amb nosaltres.
Així que al bullir el menjar, per fer una truita, per amanir o per salar la carn… “patxiga patxaga”!

Encuriosits per saber què és exactament la “patxiga patxaga”, hem descobert que és una barreja d’espècies que se li posa al pollastre a l’ast per fer-lo més cruixent i saborós!!
…els eslovens li donen una utilitat tan limitada, per un bé aplicable a tants productes!!

ROGER

Rafting pel Soca

Com ja varem explicar en l’últim post d’Eslovènia, lo riu Soca és vida fins el punt on en el tram que va des de Bovec fins a Kobarid, el riu permet que es permetin esports d’aventura “fluvials”.
De fet el tros de Kobarid és considerat com a “famós” i no és apte per inexperts.
Gent d’arreu – especialment de l’Europa de l’Est – venen a la zona a fer kayak, ràfting, hydrospeed…

Nosaltres no varem voler perdre l’oportunitat de fer practicar-hi algun esport i al final vam fer mini-rafting amb una empresa hongaresa: el mini-rafting consisteix en una barca tipus kayak per dues persones però enlloc de ser de plàstic dur, és inflable. Hom va de genolls i assentat sobre una fusta… i a remar.

Avancem que us explicarem una aventura de collons:
Primer ens van portar a un punt on ens donarien la roba i agafaríem els miniraftings per dirigir-nos al punt d’inici que estava a uns 15mins en cotxe. Tant bon punt vam arribar a tal lloc va començar a caure una [típica] tromba d’aigua acollonant que va durar 1 hora i que va ser el temps d’agafar la roba i anar cap el punt d’inici.
El panorama ja d’entrada no era alentador, però la cosa es va complicar quan vam veure que la furgoneta que ens portava NO tenia netejaparabrises… i resulta que el copilot anava treient el cap i indicant-li la ruta: BESTIAL! Com va dir el copilot (i guia en el rafting) mentre es menjava un plàtan sense pelar (en serio) “l’aventura començava en aquell moment”.

Per sort vam arribar vius ja que era veritat el que ens va dir l’estimat copilot que: “s’ho pot fer amb els ulls tancats perquè feia el trajecte a diari”.
…i s’ha de dir que les coses es posaven millor ja que al arribar va deixar de ploure… però hi havia un detall que s’ens escapava i és que al haver plogut tant, el cabal del riu va pujar sobtadament fent el tram més dificultós.
Desprès d’aquell detall i del tutorial de seguretat on “dislocated shoulder” i “broken leg” estaven a l’ordre del dia vam fotre’ns a l’aigua i la veritat és que va ser genial!!
Tot i això, a mig camí ens van fer parar ja que lo que venia era massa dur per uns novatos com nosaltres, així que ens vam pujar els quatre a un ràfting gran i a seguir gaudint, s’ha de dir que va ser autèntic/apostoflant i va valer la pena córrer una mica de risc perquè va ser un ràfting de veritat!!
Pels que ens saben del tema, dir que vam fer un nivell de dificultat 4-fàcil… i també s’ha de dir que l’empresa que vam agafar va ser l’única que es va atrevir a fotre’s a l’aigua desprès de l’aiguat que va caure, així que teníem el riu per nosaltres sols…

Al final no va passar res a part d’alguna capbussada, alguna barca tombada i algun rescat de passatgers collats sobre una pedra (dedicat als mestres Pau i G) però cap “broken arm” i ja que no va passar res, només tenim que paraules d’agraïments cap ells (www.rafting.hu).

ROGER

Riu Soca

Eslovènia té un pulmó en forma de Parc Natural que és tan important i prominent que és símbol nacional del país: és el Parc Nacional del Triglav
Pel bell mig del pulmó hi passa un riu d’uns 150km que neix a les muntanyes del Triglav i mor en forma de petit delta a la costa italiana, ben a prop de la ciutat friuliana de Monfalcone: el Riu Soca, pronunciat /sotsa/.  (Isonzo en italià)

Venint des de Kranjska Gora, tot baixant el port de Vrsic (1611 m.), de seguida el riu – que prové de la muntanya del Triglav (2864 m.) – va paral·lel a la carretera fins a Tolmin configurant l’orografia de l’oest del país, fent una vall molt llarga.
El riu de seguida agafa molt cabal ja que en un moment passa de ser un rierol de muntanya per ser un cabalós riu sense necessitat de gaires afluents que l’alimentin.
A l’alçada de Bovec el riu comença a ser ja un senyor riu i a partir de Kobarid la vall del Soca s’obra majestuosament convertint-la en una vall molt ample fins a Tolmin. A partir de Tolmin el riu ja es mourà entre terres més planeres camí de les dues Gorizia/Gorica fins a morir en un petit delta al mar Adriàtic.

La vida dels eslovens de l’oest es mou entorn aquest riu on, com si fossin bolets, creixen pobles a la seva vora.
El riu, d’una forma gairebé camaleònica, pren uns colors que varien en funció del fons, profunditat, volum de cabal del moment… i podem trobar al llarg del seu curs des d’una gran varietat de tons blavosos i verdosos apostuflants fins el gris, quan el riu baixa en força desprès d’una forta pluja arrossegant tots els sediments.

Lo riu és vida: per ell hi circulen barques de ràfting, kayacs, hidrospeeds… el tros de Bovec a Kobarid és un paradís dels esports d’aventura “fluvials” i gent de tots els països del voltant van expressament per fer el tram. (especialment hongaresos i txecs)
Cal dir que val molt la pena dedicar mig dia a fer qualsevol d’aquests esports ja que també es una manera de veure el riu i els voltants ja que bona part del tram només es accessible de veure si un està dins el riu, fet que proveeix unes vistes increïbles.

La vall del riu Soca conté una riquesa natural acollonant on val dedicar-hi uns quants dies ja que hom es pot endinsar al Parc Natural del Triglav per la vessant menys coneguda [oest] on té paisatges d’alta muntanya a la part del nord i a la part del sud, a la zona de Tolmin, una zona de gorges preciosa. A més allà es poden veure els poblets de la vall, que tenen un encant molt especial. A destacar el pont de Napoleó sobre el riu Soca al poble de Kobarid.

Pels amants del turisme bèl·lic, (que encara que sembli mentida, n’existeixen) també a la zona de Kobarid, queden restes de trinxeres de la primera guerra mundial, i és que el riu Soca fou un enclau important on s’enfrontaren els italians contra l’Imperi Austro-hongar (Eslovènia abans era part d’aquest imperi). On prova de la lluita un monument mussolinià dedicat a les víctimes italianes durant la primera Guerra Mundial.

Així doncs recomanem una estada d’uns dos, tres dies per fer la vall (des del port de Vrsic fins a Tolmin).
Nosaltres varem estar allotjats en un apartament a Gabrje, un poblet del municipi de Tolmin. Des d’aquí saludem a l’Apartma Denis que ens va allotjar en un apartament idíl·lic.
Si hom vol buscar allotjament a la zona que busqui apartaments (Apartma), ja que abunden i la majoria des de 15€ nit per càpita. Internet és una bona manera, però allà estan tots perfectament indicats!

ROGER

Ruta Eslovènia – Cres

Sempre és bo tenir una idea de per on anar en un país, per això penjaré la ruta que varem fer.
El viatge tenia/comporta una sèrie de coses: és una combinació entre muntanya i platja, la millor solució davant el consens entre un grup de gent. A més estem parlant de distàncies molt curtes, estem parlant d’un viatge de menys de 1500 quilòmetres en total i d’un país com Eslovènia que conté un munt de coses en espais curts. Cal dir que només hem fet la part oest del país i encara queda molt per fer, tot i lo petit que és el país!

El viatge neix a l’aeroport de Venècia-Treviso, Itàlia (V) (150€ anar i tornar, maleta a mitges inclosa, Ryanair) a 160km d’Eslovènia. Varem passar 3 nits a les afores de Tolmin (a Gabrje) (D), en un apartament collonut a 15€ nit p.c. (apartma Denis) i des d’allà varem veure tota la vall del Soca. (C,E,F,G) amb rafting i ascenció al pic Vršic inclós.
Visiteta a la zona de l’antic circ glaciar del Triglav (Bohinj i Bled – I, J) amb nit de pas a Radovljica (K) per l’endemà fer la part urbana del viatge (Ljubjana – nit inclosa – i els voltants: Škofja Loka i Kranj – M,N,O).
Sota Ljubjana trobem la part del Karst, rica en vins i coves, nosaltres varem veure el castell de Predjama (i de pas hom pot veure les coves de Postojna – P) i les coves de Skocjan (R) per fer una cata de vins a Vipava i dormir a Lokavec (Q), a casa d’una amiga.

El següent dia era dia de ruta fins a Cres (S), amb més de dues hores de ruta (130km) fins el ferri que en 30 mins ens portaria a l’illa de Cres. 3 dies de relax a l’illa més gran de Croàcia per fer una tornada de més de 4 hores (350km aprox.) fins Treviso de nou. (nosaltres no teníem temps però paga la pena parar a Piran i Koper – T, U)

Un viatge i una ruta que combina elements al gust de tothom i sense haver masses quilòmetres… més que recomanat!

ROGER

Vins eslovens

Eslovènia, entre altres coses, és terra de vins. La zona sud-oest és un terreny ideal per la vinya, al ser un terreny molt porós: estem parlant de la zona del Carst, una zona on trobem espectaculars coves i que un dia ja en parlarem.

Donada la conjuntura, no volíem deixar passar l’oportunitat de catar els vins eslovens: la majoria de la producció es concentra a Vipava, així que vam concertar una cita – sí vam demanar cita, i és que som unes personalitats – per fer una cata a les bodegues Vipava 1894, acompanyada per uns formatgets de la zona: el panorama era immillorable.

Vam arribar i la senyora de la tenda de la bodega ens va dir que a dins – que hi havia una mena de restaurant – ens atendrien a la petició, però la sorpresa va arribar quan els [imbècils] de dins van dir-nos que ells no feien cates i que com a molt la senyora de la tenda ens deixaria provar els vinets que tenia a disposició dels clients… així que com si fos una gimcana, vam tooornar a la tenda i davant la cara de sorpresa – marró (que li havia caigut a sobre) la senyora, molt amablement, es va resignar a servir-nos una cata.

Des d’aquí agraeixo públicament l’esforç de la bona dona que va tenir la paciència d’atendre’ns i d’obrir-nos fins a 15 vins diferents i deixar-nos-els provar al mig de la petiteta tenda, on en prou feina i cabien 10 persones, mentre la gent entrava i sortia en busca de vins sorpresos davant un panorama un pel surrealista.

Al final, tot i no tenir el formatget que ens havien promès vam sortir satisfets i contents al veure que els vins eslovens – almenys els Vipava 1894 – sou prou bons, especialment la varietat Lanthieri [exquisida] i especialment, el Lanthieri Cabernet-Sauvignon (vi negre)
També destacarem dues varietats exclusives de la zona: la Zelen i la Pinela. D’Ambdues n’en surten vins blancs.

UN BRINDIS PER TOTS: RAZVESELITI

ROGER