Bibliografia dels Balcans

Ens encanta la història i les històries.
Per això, abans d’anar als Balcans hem marxat amb la llicó apresa.

Els Balcans són una suma de desenes d’ètnies en un espai reduït d’Europa.
Un punt governat al llarg de la història per diferents imperis i formes de govern. Un punt de guerres.
Els Balcans són magnífics, però aconsellem abans d’anar conèixer una mica la història per poder transpirar tot el que desprèn de la terra i de la gent.

Hem fet una petita sel·lecció bibliogràfica:

– “El Pont sobre el Drina” – Ivo Andric
– “Yugoslavia kaputt” – Manuel Leguineche
– “Los Bosnios” – Velivor Culic
– “Gorazde, zona protegida” – Joe Sacco

Petita selecció videogràfica:

– “La mort de Iugoslàvia” (the death of yugosavia) – Produït per la BBC (UK)
– Cinematografia vària: E. Kusturica o G. Paskaljevic

“El pont sobre el Drina” – Ivo Andric
Els Balcans són una petita península on musulmans, catòlics, ortodoxos, jueus i romanies, han conviscut.
Tots ells sota un element comú: els rius i els ponts.
Rius que separen geogràficament les ètnies , els ponts que les uneix i connecta.
El llibre d’Adnric (Nobel de Literatura) és una crònica dels últims 700 anys dels Balcans fins l’inici de la Primera Guerra Mundial. Una crònica extensa i detallada de la ciutat de Visegrad (Bòsnia).
Però per sobre de tot és un llibre d’històries i de la vida quotidiana de la ciutat.
Permet entendre com de forma natural la gent ha “vist venir” el pas dels temps… i dels exercits.

The Bridge on the Drina - Visegrad, Srpska

El pont sobre el Drina d’Andric (Visegrad)

“Yugoslavia kaputt” – Manuel Leguineche
Relat periodístic sobre la Guerra dels Balcans (1990/2 – 95). És un relat que contextualitza bé l’antecedent prèvi tant Iugoslau Continúa leyendo Bibliografia dels Balcans

L’Esquirol – fent honor al seu nom

L’Esquirol – amb majúscules – és un poble d’Osona que té una història particular i és que el seu nom fa honor als fets que l’identifiquen. Marcats per sempre.

L'esquirol (Osona) - via Femturisme
L’esquirol (Osona) – Foto. Femturisme.cat

El poble és també conegut com a Santa Maria de Corcó i de fet avui en dia manté la dualitat toponímica, incloent el seu malnom.

L’origen del nom de l’Esquirol deriva d’un hostal que existia a mitjans del segle XV conegut com l’Hostal de l’Esquirol ja que aquest animal era la mascota del lloc. Més endavant (1743) va esdevenir poble, desenvolupant-se al voltant del monestir de Santa Maria de Corcó, que va donar nom al poble.

societat textil esquirol

Amb l’inici de la industrialització a Catalunya, durant el segle XIX, tota la conca del riu Ter va quedar poblada per industries tèxtils, inclòs el poble de l’Esquirol.
Any 1852, els obrers de Manlleu fan una vaga i els patrons se’n van a l’Esquirol a buscar mà d’obra. Aquests reemplacen els treballadors manlleuencs i fan fracassar la vaga.

Amb aquests fets, neix el concepte “esquirol”. Un esquirol és el treballador que continua treballant o reemplaça un obrer durant una vaga.
És el que van fer els obrers de l’Esquirol i gràcies a aquest insolidari acte, han quedat marcats de per vida.

Salut i solidaritat obrera!

 

Alemanya lluita contra el nazisme (IV) – Atacs i assentaments

Alemanya lluita contra el nazisme.  Aquesta és la quarta de les cinc parts on explico les accions que es duen a terme a Alemanya per lluitar contra el nazisme així com un cop d’ull a l’estat de la qüestió. El treball és fruit de l’experiència personal a Berlín després d’informar-me i entrevistar-me amb entesos del tema.
Primera part – Evolució
Segona part – Organitzacions
Tercera part – Incidència a la societat
Quarta part – Atacs i assentaments
Cinquena part – Mobilització antinazi

A QUI ATAQUEN.
El que resulta més curiós de tot plegat és que allà on el NPD està més establert, així com els diferents crepuscles neonazis no son als barris amb un gran nombre d’immigrants ens al contrari.
En el cas de Berlín el barri de Marzahn-Hellersdorf, Lichtenberg i el de Treptow-Köpenick són on tant el NPD com les seves bases tenen més força. En aquests barris pràcticament no hi ha migració i són barriades a les afores del centre de Berlín.
Molts cops, la sola presència d’aquests grups així com el coneixement popular de l’existència d’aquests col·lectius fa que molts immigrants senzillament no es plantegin anar cap aquells barris, voten en certa manera “amb els peus”.
També val a dir que als dos barris on major presència té el NPD són barris on guanya el Partit Comunista (Die Linke) i el pes de les esquerres – si es suma Die Linke, Grüne i SPD – és aclaparador. Son en tots els casos barriades populars, especialment la de Marzahn-Hallersdorf.
El mateix succeeix als municipis arreu de l’Alemanya oriental on tenen força: Jena, Dresden; Cottbus, Rostock, Zwickau… tots ells són municipis on no existeix una forta presència migratòria a diferència del que succeeix a Catalunya, on la capacitat d’incidència de PxC està correlacionada amb el percentatge d’immigrants que hi ha al poble […] encara que en aquest punt no considerem que hi hagi una causalitat entre les dues variables! Cal dir que aquest tema no és el que ens ocupa i existeix força literatura que aborda el tema de PxC i el racisme a Catalunya (Aitor Carr, UCFR…) Continúa leyendo Alemanya lluita contra el nazisme (IV) – Atacs i assentaments

Alemanya lluita contra el nazisme (III) – Incidència a la societat

Alemanya lluita contra el nazisme.  Aquesta és la tercera de les cinc parts on explico les accions que es duen a terme a Alemanya per lluitar contra el nazisme així com un cop d’ull a l’estat de la qüestió. El treball és fruit de l’experiència personal a Berlín després d’informar-me i entrevistar-me amb entesos del tema.
Primera part – Evolució
Segona part – Organitzacions
Tercera part – Incidència a la societat
Quarta part – Atacs i assentaments
Cinquena part – Mobilització antinazi

A diferència de PxC, el NPD és un partit obertament nazi i la societat el coneix com a tal, d’aquesta manera tampoc s’amaguen.
Senzillament cuiden el llenguatge i el disfressen i perverteixen senzillament per captar més vots. Els seus dirigents i responsables cuiden les formes en tots els aspectes. Sobretot deixen de banda l’estètica skin, i gairebé tots han adoptat un look més casual o fins i tot executiu; els seus seguidors no tant.
Un cop més, el que es busca des del NPD és legitimar la seva presència considerant-se com una força parlamentaria democràtica més que no creua cap de les tres línies vermelles abans exposades, a la vegada que renega sempre de la violència. La negativa a il·legalitzar-los els dona la raó en aquest aspecte i s’emparen en aquest punt.

POLITICAMENT.
En canvi políticament es posa sobre la taula el tema però existeix una gran ambigüitat per part especialment del CDU/SDU que mai ha tingut una paraula fortament lapidaria cap el NPD. Tot i això, la majoria de partits de centre i dreta (inclòs el SPD) tampoc han pres en aquests legislatura una posició massa ferma al respecte. Senzillment és un tema que prefereixen evitar i no posar-lo gaire en escena.
Tot això amb excepció dels parlaments regionals de Saxònia i  Mecklenburg-Pommerania on tenen una posició ferma de fer el buit al NPD, com hem exposat anteriorment.
Com ja hem dit existeix aquesta petita esquizofrènia de l’estat alemany (i de molts alemanys) en que es fan importants esforços propagandístics per combatre el racisme i el feixisme (sobretot el racisme i en favor del multiculuralisme) però d’altra banda es tolera una força política obertament neonazi.
El CDU/SDU davant la crisi i la por de molts alemanys respecte l’entrada de Romania i Bulgària a la UE així com la possible incorporació de Turquia a la UE (entrada que Alemanya sempre ha estat vetant) s’ha blindat amb unes lleis d’estrangeria i sobretot d’asil molt més rígides. D’aquesta manera, tot aquell que no tingui la nacionalitat alemanya està mancat de drets bàsics com la sanitat o l’educació. Aquesta forma de racisme “soft” que practica el CDU acontenta a una gran part de la població que ho exigeix i evita l’auge del NPD.
Existeixen 3 punts importants sobre el tema: negació del conflicte, perversió del sistema i manca d’aprofundiment democràtic. Continúa leyendo Alemanya lluita contra el nazisme (III) – Incidència a la societat

Alemanya lluita contra el nazisme (II) – Organitzacions

Alemanya lluita contra el nazisme.  Aquesta és la segona de les cinc parts on explico les accions que es duen a terme a Alemanya per lluitar contra el nazisme així com un cop d’ull a l’estat de la qüestió. El treball és fruit de l’experiència personal a Berlín després d’informar-me i entrevistar-me amb entesos del tema.
Primera part – Evolució
Segona part – Organitzacions
Tercera part – Incidència a la societat
Quarta part – Atacs i assentaments
Cinquena part – Mobilització antinazi

Organitzacions:
Partits

NPD
A Alemanya existeix el NPD un partit força establert però amb poca representació. Aquests estan presents a diversos ajuntaments – sobretot de l’est – tot i que en cap tenen un pes rellevant i es troben al Parlament de dos Ländern, a Mecklenburg-Pommerania (amb 5 de 71 diputats) i a la Saxònia (8 de 132 diputats). De moment no han aconseguit superar el llindar electoral per entrar ni al Senat ni al Parlament Alemany que és d’un 5% al haver obtingut mai per sobre del 2% dels vots, fet que els allunya de l’activitat parlamentaria nacional (al Länder on més van treure fou un 4%, a Saxònia).
Tot i participar de l’activitat parlamentaria a Saxònia i Mecklenburg-Pommerania se’ls fa totalment el buit. Com a anècdota – però que és molt representativa – dir que quan pugen a parlar al Parlament tots els partits polítics (menys el President de la Cambra i els taquígrafs) abandonen la sala deixant totalment sol als del NPD. De la mateixa manera que no hi ha cap mena de relació entre el NPD i la resta de partits polítics, fent-los totalment el buit.

El NPD està establert, és conegut i té un programa obertament d’extrema dreta, racista i nazi el que accepten obertament el joc democràtic i estan en contra de la violència i oficialment això els legitima com a partit polític.
Es centren especialment – al igual que PxC – en culpar de tots els mals als migrats i de tenir una postura oberta d’expulsió i no acolliment ni als migrats ni als exiliats. Exigeixen el donar només serveis als Alemanys (“Alemanya pels Alemanys” [sic]). Ataquen especialment i de forma oberta a la comunitat islàmica; també una mica en línia i discurs de PxC. Als altres col·lectius no tenen una posició tant marcadament directa, però sí que es troben constantment consignes que de forma més o menys metafòrica on ataquen la resta de col·lectius.
Obertament es posicionen en contra de la multiculturalitat ja que entre altres, es considera que devalua el “poble alemany” [sic]. Continúa leyendo Alemanya lluita contra el nazisme (II) – Organitzacions

Alemanya lluita contra el nazisme (I) – Evolució

Alemanya lluita contra el nazisme.  Aquesta és la primera de les cinc parts on explico les accions que es duen a terme a Alemanya per lluitar contra el nazisme així com un cop d’ull a l’estat de la qüestió. El treball és fruit de l’experiència personal a Berlín després d’informar-me i entrevistar-me amb entesos del tema.
Primera part – Evolució
Segona part – Organitzacions
Tercera part – Incidència a la societat
Quarta part – Atacs i assentaments
Cinquena part – Mobilització antinazi

Primera part – Evolució (des de la Postguerra)
Primer de tot s’ha de tenir en compte que fa poc menys de 25 anys, Alemanya estava separada en dues parts. Per una banda la RDA (sota un règim comunista) i d’altra banda la RFA (sota l’òrbita capitalista). Eren temps de la Guerra Freda i temps on no només Alemanya i Europa estaven partides en dos sinó que la resta del món – amb el permís dels països no alineats – ho estaven.
Per entendre la història de l’evolució recent del nazisme és obligatori no perdre de vista aquesta realitat recent.

El nazisme a la RFA sempre ha estat força apagat i fou a la RDA on va començar a agafar força a partir dels anys 80’. Amb la caiguda del mur (09.09.89) i la posterior reunificació d’Alemanya (03.10.90) van sortir a la llum tots aquests grups de forma oberta i es van enfortir els enllaços entre grups nazis de l’est i l’oest.
També va succeir que molts nazis de l’est van mudar-se a l’oest on les estructures dels grups eren més fortes, estaven més assentades i on les estructures policials i estatals estaven força debilitades després de la reunificació.
El moment de major auge fou precisament durant la dècada dels 90’ ja que l’escenari de control de l’ultra dreta estava molt debilitat davant el nou panorama. Continúa leyendo Alemanya lluita contra el nazisme (I) – Evolució

Alemanya lluita contra el nazisme (V) – Mobilització antinazi

Alemanya lluita contra el nazisme.  Aquesta és la cinquena de les cinc parts on explico les accions que es duen a terme a Alemanya per lluitar contra el nazisme així com un cop d’ull a l’estat de la qüestió. El treball és fruit de l’experiència personal a Berlín després d’informar-me i entrevistar-me amb entesos del tema.
Primera part – Evolució
Segona part – Organitzacions
Tercera part – Incidència a la societat
Quarta part – Atacs i assentaments
Cinquena part – Mobilització antinazi

Alemanya ha estat des de sempre – i per la seva història – un exemple a seguir de la lluita contra el nazisme i les diferents formes de racisme i feixisme.
Amb la caiguda del nazisme però tant els judicis al nazisme [de Nuremberg] com les lleis que regulaven la prohibició de tota forma de nazisme van ser redactades pels aliats i no pel govern alemany.
La generació de la guerra fou una generació que va voler esborrar en la mesura del possible aquella gran taca negra. Era un tema tabú per la societat alemanya i no va ser fins el naixement de la següent generació que es van començar a fer les primeres preguntes i afrontar aquella cruenta realitat en el si de la societat alemanya, tot i així mai va ser fàcil.
Amb el pas dels anys però sempre ha semblat que el nazisme era quelcom que mai es podria repetir, que era quelcom allunyat i anacrònic. La veritat és que sí que és cert que la desnazificació de la següent generació va ser automàtica i que el nazisme va quedar reduït a un reducte marginal.
Com s’ha mencionat, no va ser fins la reunificació d’Alemanya que el problema es va fer una mica més gran.

Separarem entre les accions que es duen a terme des del si de la societat a les accions que duu a terme l’estat, ja sigui directament des de les seves estructures més “altes” com des de centres subvencionats amb diner públic.

ACCIONS ESTATALS.
La majoria de les accions estatals giren entorn de realitzar molta pedagogia sobre el tema i la producció de material de difusió. D’aquesta manera és habitual a les ciutats alemanyes veure cartells pel carrer o fliers en establiments en contra del nazisme, racisme, el sexisme i a favor de la multiculturalitat i l’acceptació de qualsevol ésser humà ja sigui immigrant o discapacitat.
Però a part existeix una important de centres que es dediquen exclusivament a treballar tots aquests temes. Alguns es dediquen exclusivament a la lluita contra les diferents formes de discriminació i nazisme, com el Zentrum für Demokratie de Berlin. Un centre expressament ubicat al cor del centre d’operacions del nazisme a Berlín, al costat de la seu del NPD i dels comerços nazis al voltant del Brückenstrasse de Schöneweide. Continúa leyendo Alemanya lluita contra el nazisme (V) – Mobilització antinazi