2014: les escapades dels primers 6 mesos

Ja que últimament estem recopilant les nostres escapades.
Toca les dels sis primers mesos de 2014
abans del que va ser el nostre viatge d’estiu que va ser a Sicilia.

El Gener es recupera d’una tardor intenses escapades i ens quedem amb les vistes des dels búnquers del Carmel (Barcelona) ara que estan en obres i serà convertit en un restaurant i punt d’interés turístic: com sempre, la #MarcaBarcelona ho engolleix tot.

El Febrer les escapades van venir donades per l’handbol: un mes que ens va portar a Agramunt (i una visita a Oliana), Alcarràs, Tortosa i Riudoms. Algunes d’elles amb aturada a Cambrils inclosa. No hi ha res com l’esport federat per visitar Catalunya.

Mura Puig de la Balma
Mura Puig de la Balma

El Març hi destaca una escapada a Mura, un recòndit poble del Bages on s’hi amaga el Puig de la Balma, una casa [avui casa rural] construida dins una cova (balma). Una meravella i molt assequible a passar-hi la nit i posar-se les botes.
A més és el lloc on va ser gravat Pa Negre.

Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera

A l’abril arriba el bon temps, augmenta l’activitat i la primera escapada de l’any a Vilamaniscle i els pobles de l’Albera.
Calçotada a Balsareny on vam poder pujar a l’espectacular castell pentagonal, datat del 951.
Una escapada a Solsona i Cardona a coneixer les dues ciutats medievals fortificades del Solsonés, totalment obligades a visitar i especialment en motiu del tricentenari català.

cardona
cardona

Continúa leyendo 2014: les escapades dels primers 6 mesos

L’Esquirol – fent honor al seu nom

L’Esquirol – amb majúscules – és un poble d’Osona que té una història particular i és que el seu nom fa honor als fets que l’identifiquen. Marcats per sempre.

L'esquirol (Osona) - via Femturisme
L’esquirol (Osona) – Foto. Femturisme.cat

El poble és també conegut com a Santa Maria de Corcó i de fet avui en dia manté la dualitat toponímica, incloent el seu malnom.

L’origen del nom de l’Esquirol deriva d’un hostal que existia a mitjans del segle XV conegut com l’Hostal de l’Esquirol ja que aquest animal era la mascota del lloc. Més endavant (1743) va esdevenir poble, desenvolupant-se al voltant del monestir de Santa Maria de Corcó, que va donar nom al poble.

societat textil esquirol

Amb l’inici de la industrialització a Catalunya, durant el segle XIX, tota la conca del riu Ter va quedar poblada per industries tèxtils, inclòs el poble de l’Esquirol.
Any 1852, els obrers de Manlleu fan una vaga i els patrons se’n van a l’Esquirol a buscar mà d’obra. Aquests reemplacen els treballadors manlleuencs i fan fracassar la vaga.

Amb aquests fets, neix el concepte “esquirol”. Un esquirol és el treballador que continua treballant o reemplaça un obrer durant una vaga.
És el que van fer els obrers de l’Esquirol i gràcies a aquest insolidari acte, han quedat marcats de per vida.

Salut i solidaritat obrera!

 

Montrebei

En un dels llocs menys turístics i coneguts de Catalunya s’hi amaga un dels paisatges més espectaculars del país: el congost de Montrebei.

El congost el forma les parets verticals que al llarg dels anys ha creat la Noguera Ribaroçana. A la vegada, el riu marca la frontera entre Catalunya i l’Aragó.

congost montrebei montsecEl congost de Montrebei

El congost de Montrebei és una escletxa molt vertical i el camí passa literalmet escarvat dins la roca. Un marge de 1,5 – 3 metres d’ample ens guia per un espectacular tram de més d’un quilòmetre.

embassament canellesL’embassament de Canelles

 

L’excursió té dos punts de partida.
Per aquells que no volen caminar més dues hores (sent sempre generosos en els temps) poden inciar des del pàrquing de la Masieta. Una aproximació de 20-30 minuts ens condueix fins l’entrada del congost. Depsrès desfarem el camí per tornar.
Per aquells que tinguin ganes de caminar, es pot fer una excursió de 5h – 5.30h tot partint des de l’Ermita de la Pertusa. (veure rutes)

ermita pertusa canelles montrebeiErmita de la Pertusa i l’embassament de Canelles

Una espectacular ermita penjada a la roca marca el punt de partida. És l’ermita de la Pertusa i des del pàrquing tardarem 5 minuts en arribar-hi. Als seus peus tot l’embassament de Canelles. Des d’allà, en un parell d’horetes arribarem a l’entrada del congost. Mentrestant passejarem al costat de les característiques parets del Montsec i la seva vegetació.

C360_2013-11-30-12-52-00-298El congost de Montrebei

L’excursió tot i que és tècnicament senzilla acumula bastants desnivells.
Pel camí ens trobarem un refugi (Mas Carlets) que l’estan rehabilitant. Deixo l’enllaç per si algun dia l’obren, seria bastant xulo poder passar-hi una nit.

Des d’inici del 2013 existeix un tercer punt de partida. Des de l’Aragó. Concretament des del poble de Montfalcó (veure ruta). La sorpresa de la ruta el marca una espectacular escala que enfila de forma vertical la roca i un pont de ferro que uneix Catalunya i l’Aragó. La durada de l’excursió és una mica més curta que si partim de l’Ermita de la Pertusa, però uns 20 minuts menys com a molt.

Escales Montfalco montrebeiEscales de la ruta de Montfalcó a Montrebei (Font: Picoseuropa.net)

Per a informació detallada de la ruta consulteu aquest enllaç

Finalment recordar que el Montsec és l’únic lloc de Catalunya lliure de contaminació lumínica i un dels millors céls del món. Així que si estem per allà a les nits, no oblideu d’aixecar el cap! … i visitar l’Observatori Astronòmic del Montsec a Àger

Salut i congostos!!

Ruta per la Garrotxa

Tot i estar lluny de Catalunya, ens recordem de la terra. Com a prova, us proposem una ruta per la Garrotxa d’un dia. Lògicament un es pot prendre un cap de setmana i mirar-ho tot amb més calma o anar a més llocs.

Jo em declaro fan incondicional de la Garrotxa. Un paratge, que de veritat, no te l’acabes. La proposta és una ruta típica i tòpica. Això no treu que no es puguin visitar 1.000 coses més de la Garrotxa! Que no us faci mandra tornar-hi!

La ruta és la següent: http://ves.cat/ecGE

Ruta per la Garrotxa

Ruta –> Santa Pau – Volcans Croscat i Santa Margarida + [Fageda d’en Jordà] – Hostal del Sol (dinar) – Castellfollit de la Roca – [Cabanyes Argelaguer] – Besalú – [bany a l’Estany de Banyoles]

Es pot començar per Santa Pau (A), un poble murallat molt maco. És potser un bon punt de partida per fer el cafetó de bon matí abans de l’excursió.

El poblet murallat de Santa Pau

Uns quilòmetres més enllà podem deixar el cotxe i fer l’excursió que ens durà al volcà Croscat i al de Santa Margarida (B). Hi ha diferents formes de veure els volcans, però potser la més maca és la que et duu a fer una volta en forma de 8, on es dona la volta al volcà vermell del Croscat per desprès anar a buscar el de Santa Margarida que es puja per una vessant – i s’entra al cràter, on trobem l’església – i es surt per l’altra. És una excursió molt accessible i amena que ens portarà un parell d’horetes si es va tranquil·lament.

Volcà de Santa Margarida – església de l’interior del cràter

Si teniu ganes de més, podeu fer la ruta llarga – 4 hores – que us enllaço a continuació on també inclou una volta per la Fageda d’en Jordà. També podeu tornar al pàrquing, avançar un quilòmetre i fer la ruta per la Fageda.
Rutes a seguir – curta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3452133
Ruta a seguir – llarga (amb Fageda d’en Jordà inclosa): http://ves.cat/ecHn

Volcà Croscat

Perfecte, ja hem caminat prou per avui. Estem cansats i tenim gana. Us podeu portar uns entrepans o si no, i SI US AGRADA L’EMBOTIT, jo sempre recomano altivament dinar a l’Hostal del Sol d’Olot (C).
Pocs llocs – on us serveixen la típica taula infinita d’embotits – millors que aquest hi ha a Catalunya i per un molt bon preu!

Per fer baixar el menjar us podeu acostar a Castellfollit de la Roca (E). És un poble murallat allargat i penjat a la muntanya que es visita fàcilment i ràpid. Les vistes des de baix a la carretera són també impagables.

Cabanyes d’Argelaguer (Foto: Bernat Cujó)

… i ja us aneu dirigint cap a una de les joies de Catalunya: Besalú.
Abans però, a ma dreta us queda Argelaguer (D), seu de les famoses cabanyes de fusta que malauradament ja estan desmuntant. Podeu parar a tirar-hi una llagrimeta. Continúa leyendo Ruta per la Garrotxa

L’altre Poblenou, el del Delta

El Poblenou. Per uns pixapins com nosaltres, el Poblenou és sinònim d’un històric i conegut barri de Barcelona.
Un barri de llarga tradició obrera que sempre ha estat protagonista de profundes transformacions urbanístiques, especialment al llarg de les últimes dècades on ha viscut dos grans processos: els Jocs Olímpics i el 22@.

Aficionat de l’Handbol Poblenou (BCN) visitant el Poblenou (del Delta)

Però lluny de l’estimat barri barceloní, trobem un altre Poblenou, el del Delta de L’Ebre. Aquest és un petit municipi del Montsià al bell mig d’arrossars que pertany al municipi d’Amposta.

El poble tot i uns 200 habitants i una curta vida de 56 anys, té una història interessant al darrere.
Per una banda, el nom amb el qual ara el coneixem té oficialment 10 anys d’existència. Fins el 2003, el poble tenia el nom de “Villafranco del Delta” i fou l’últim poble a Catalunya amb toponímia franquista.

Un carrer del Poblenou

El poble, així com els altres petits nuclis dins lo Delta, està totalment envoltat d’arrossars i ens brinda d’entrada un paisatge que personalment m’encanta.
El nucli fou fundat durant l’època de Franco [Franco mai va visitar el poble] – l’any 1957 – pel “Instituto Nacional de Colonización” i l’objectiu fou assentar una població estable que explotés els arrossars que s’havien constituït al seu voltant (desprès de recuperar terreny agrícola en aquell punt).
En un context encara de reminiscències autàrquiques l’objectiu era augmentar la producció nacional no només per a ser destinada als humans sinó com a pinso pels animals, tot minimitzant les importacions de blat.

Arrossars del Poblenou

Les famílies colones van ser d’Andalusia i València i 97 famílies s’hi van instal·lar. Aquestes havien de pagar una part de la propietat que se’ls cedia – casa i terres – tot tramitant un préstec amb l’Estat fins que pagat el deute, esdevenien propietaris.
Per a més informació sobre els colons de la zona i sobre la propietat de les Terres del Delta de l’Ebre, podeu consultar aquest article acadèmic d’Emeteri Fabregat: http://www.h-economica.uab.es/wps/2009_04.pdf 

Una de les coses més interessants del Poblenou són els edificis del poble.
Si un s’abstreu de tot i s’oblida dels arrossars del voltant podria pensar perfectament que es troba a un poble de Castella la Manxa, Andalusia o als Monegros. Arquitectònicament té totes les característiques de poble de colònia agrícola: cases d’una planta, blanques, totalment uniformes i amb petits patis interiors.
Per la naturalesa urbanística del poble, no hi ha dubte que paga la pena la visita… sumat a l’entorn natural únic que l’envolta.

ROGER

PS. Dedicat als estimats i combatents habitants del barri del Poblenou de Barcelona!

PS2. Para más inri, si us fixeu, la llacuna del nord del Poblenou es diu El Clot!

El Búnquer de Lost a Palol

L’altre dia, donant uns volts pel Pla de l’Estany vam trobar el mític búnquer de la sèrie Lost. Estàvem descobrint coses de Palol de Revardit (Pla de l’Estany) i voilà, enmig d’un bosc de Palol el vam trobar.

Aquella arxifamosa estructura que a alguns ens va tenir en suspens durant força temps no es troba per allà perdut al Pacífic com pensàvem tots, sinó per terres Gironines.

Però vaja, com que no tot és el que sembla, hem de dir que aquella construcció de Palol no té com a finalitat ni evitar que el món desaparegui, ni controlar càrregues electromagnètiques excepcionals, ni tan sols serveix de refugi de quarantena per un parell de supervivents… aquesta estructura serveix per a guardar gel i es diu Pou de Glaç.

Però direu, home, per a guardar gel ja tenim les gasolineres o les furgonetes de “Don Hielo” no?
Evidentment, servia per guardar gel entre els segles XVII i fins inicis del XX. (existeixen pous de gel molt més antics, però el de Palol està datat d’aquesta època)

I com funcionava? Doncs durant l’època freda s’agafava neu i es compactava als laterals el que es podia. La neu feia d’aïllant perquè el gel que desprès s’hi situava no es fongués.
S’emmagatzemava a l’hivern perquè amb l’arribada de la calor el gel fos disponible.

El gel era una matèria molt preuada a aquelles èpoques. Imagineu, a Paris se’n podien consumir durant un dia d’estiu fins a 200.000 quilos!
El pou de glaç que ens ocupa – el de Palol – subministrava a les rodalies de Palol i sobretot, a Girona.

ROGER

Clica per veure ubicació exacte del  pou de glaç de Palol
PS. Si passeu per allà es pot aprofitar per anar a veure el castell de Palol de Revardit.

 

Sadernes

Avui parlarem d’un lloc que és d’aquells que potser valdria més no parlar-n’en no sigui que l’acabi descobrint massa gent.

Com és habitual últimament parlarem d’una zona de la Garrotxa.
Avui, Sadernes a l’Alta Garrotxa.
Per arribar-hi ens haurem de desviar des de l’autovia A-26 [la d’Olot] cap a Montagut per seguir cap amunt fins arribar al nucli de Sadernes, a on acaba la carretera.
Cal dir que de dilluns a divendres (excepte estiu i festius llargs) pots entrar el cotxe més endins, tot estalviant-nos 30 minuts de caminada. Pels escaladors, els pàrquings aquests els deixarà pràcticament a peu de vies.

Pont de Llierca a Sadernes

Primer de tot, recordar que a un quilòmetre abans de Sadernes hi ha un pont romànic excel·lentment conservat (Pont de Llierca).
Abans d’arrencar a caminar també recomanem visitar l‘església romànica de Sadernes, cosa inevitable perquè s’hi passa per davant sí o sí.

D’entrada dir que Sadernes és un dels paradisos que tenim a Catalunya pels escaladors. Allà trobarem un munt de vies, de dificultats diverses i la majoria prou buides per escalar-hi tranquil·lament tot el dia sense que et molestin.
Jo no soc escalador i de ben segur que hi ha mil webs que en parlen; tot i això us deixo un mapa ben parit amb les diferents vies i dificultats.

L’excursió típica és la que et porta a l’església de Sant Aniol d’Aguja.
La caminada és d’unes 2:15 hores per anar fins Sant Aniol. El camí és molt planer, molt ben indicat i més enllà de les 4:30 que representa la caminada [anar i tornar] no hi ha cap mena de dificultat ni complicació i el desnivell acumulat al llarg de la ruta tampoc és gaire.

Excepte el tram del principi (uns 30 minuts), tota l’estona anirem paral·lels al riu tot remuntant la gorga de Sadernes.
Això també ens permet en cas de molta calor poder posar-hi els peus… o el cos sencer; encara que el riu està molt i molt fred.
Nosaltres som molt fans de les gorgues en general i aquesta té un encant especial per nosaltres.

Refugi (en remodelació) de Sant Aniol d’Aguja

Arribats a Sant Aniol trobem una església romànica reconvertida en bar pels Amics de Sant Aniol d’Aguja, un antic refugi en procés de remodelació pels propis amics de Sant Aniol i una font ben fresca!
Des d’allà es pot caminar 15 minuts més fins el Salt del Brull.

Salt del Brull

Des de Sant Aniol també es pot afrontar l’ascensió al Pic de Bassegoda (unes 3 hores més) o el Salt de la Núvia (45 minuts).

L’església reconvertida a bar de Sant Aniol d’Aguja

Us recomanem fortament aquesta ruta no només per la seva bellesa sinó perquè és accessible a tothom i molt planera.

Salut i gorgues!

ROGER

PS. Acabada l’excursió, es pot parar a dinar a l’Hostal del Sol d’Olot. El millor lloc per menjar una bona plata d’embotit de tot Catalunya.