www.ladupla.com

Una de les moltes coses que tinc pendent fer és banyar-me al Mar Mort… i la veritat és que costa d’imaginar l’experiència de banyar-se en un mar on flotes… encara que no sigui tan espectacular com un podria imaginar-se i és que s’ha de dir que seria molt divertit poder emular l’efemèride de Moises…

…tot i que al Mar Mort encara no hi he anat, aquest estiu he experimentat una sensació que si més no s’hi acosta: la salinitat de les aigues de l’illa de Cres (Croàcia) era increïble (en alguns llocs més que altres) fins el punt que un podia no moure’s dins l’aigua i t’aguantaves - amb alguns problemes tot i això.
Altres coses banals com intentar tocar el fons o donar una tombarella totalment dins de l’aigua es convertien en tot un repte… tambè s’ha de dir que els ulls s’en ressentien especialment.

MENDA

Realment ha estat un viatge de contrastos i un viatge que ha sortit rodó!

Hem gaudit de la referescant brisa de muntanya a la casa de Tolmin i de la també referescant brisa marina del piset de Cres. Ens hem refrescat (beneït) als rius de muntanya eslovens (especialment al Soca) i hem esquivat la calor croata a les aigues adriàtiques. Hem pujat als sostres eslovens per veure els alps i hem pujat a penyasegats de l’illa de Cres per veure les serralades de les costes i illes croates. Hem vist ciutats filles de l’imperi austro-hongarès i ciutats filles de l’imperi Venecià. Hem vist coves que van inspirar a Dante i les coves del Carst que a qualsevol deixa maravellat. Hem fet rafting pel Soca i equilibris a les boies de les platges de Cres. Hem vist monuments mussolinians i homenatges als (grans) Partizans. Hem provat vins, cerveses, aigues de l’aixeta, cockta… i raki. Hem viatjat en ferri, en autobús, en tren i en cotxe (més lent que els Yugos de fa 50 anys)… i hem vist dos móns diferents però que durant 60 anys van conviure tant a gust com nosaltres hem disfrutat de cadascún dels seus racons!!

HVALA LEPA Slovenija, HVALA LEPA Otok Cres!!

MENDA

Arriba l’estiu i a part que tota cuca viu, ens anem de vacances… no oblidem els Balcans i comencem per les portes de la nostra estimada península: Eslovènia i Croàcia.
D’entrada dipositar grans esperances en el país dels ossos, ja que tothom m’ha parlat molt bé i estic impacient per veure’l i també estic ilusionat de conèixer algunes de les illes adriàtiques que tan bé m’hi han parlat!!

Per endavant ens queden 10 dies d’Alps Julians i platges verges, d’espectaculars gorges i ciutats d’una altra època, de riu Soca i llac Bled, de coves càrstiques i bons vins, de fred i calor, de pobles perduts i de capitals europees, de ferris i carreteres a 1700 metres… i esperem que d’hospitalitat balcanica!

Aquest cop la Sònia, en Pau i en González m’acompanyen en un viatge de contrastos que esperem que surti rodó.

MENDA

Avui, com moltes altres tardes de l’any, estava fent una birreta al costat de l’escola en un parc situat al costat del Macba, i estàvem comentant la jugada (la del gol de cap de Nova Zelanda). Teníem dos homes al costat, de pell bruna, i de primeres hagués dit que són de l’Índia o de Pakistan. Això que un d’ells ens pregunta que si som catalans, i després de respondre afirmant, ens diu que ells són turcs de Bulgària!

Ens ha estat explicant unes quantes històries. Ens ha fet saber que no és immigrant social, sinó immigrant polític, tot i que no ha acabat d’explicar molt bé els motius. És un apassionat de la política, i està encantat amb l’espanyola. Està content aquí. La família pot treballar i els fills estudiar sense problemes. Viu a Caldes d’Estrac, però en qüestió de pocs dies es trasllada a Mataró (tot i que els fills estudiin a Barcelona). Encara és més feliç de que hi hagi la companyia Wizz Air, amb la qual pot anar i tornar al seu país a un bon preu. I per acabar, entre d’altres coses, també ens ha explicat que va estar una temporada a Corea del Sud, de qui ens ha destacat la disciplina del dia a dia (en àmbit laboral i social).

Aquesta és una història més de persones nouvingudes que t’expliquen i també t’agraeixen el tracte rebut, cosa que fa sentir bé. A partir d’aquí, he cercat informació de la població turca a Bulgària, que representa el 9% del total de la població. Si que podia pensar en que hi hauria molta presència degut a que són països fronterers, però no m’hi havia capficat mai. I de fet, la immigració turca, pel que veig, deu ser una de les més notòries arreu d’Europa, i procedents del mateix continent.

Sempre ens agrada conèixer altres persones, amb les seves històries respectives, com la d’en Lazaro.

Enric

Farà unes setmanes que vam anar a veure Honeymoons, del director serbi Paskaljevic. Tracta de dues parelles, una sèrbia i una albanesa, que es troben en els seus respectius països, les quals volen emigrar a un altre indret. En el primer cas, el de la parella sèrbia, ens trobem amb que el xicot rep una invitació de la Filarmònica de Viena, i així els hi sorgeix una gran oportunitat que no poden deixar escapar. En el segon cas, la parella albanesa busca l’única sortida per mar cap a terres italianes, una odissea que viuen a diari moltes persones.

De fet, d’aquesta pel·lícula, destacaria dos fets que ens vol mostrar l’autor. El primer, la relació entre Sèrbia i Albània. L’odi que es tenen es mostra en certs moments per mitjà de comentaris fets per uns i altres. Aquest odi duu a la violència, que és el mitjà que utilitzen per comunicar-se aquests dos països.

L’altre fet, són les onades d’immigració que vénen d’Europa de l’est. És habitual escoltar i/o veure notícies relacionades amb pasteres que arriben plenes de persones procedents d’Àfrica, però no s’ha d’oblidar pas que dia a dia arriben, o ho intenten, persones procedents d’arreu del món. De manera que quan parlem d’immigració, hauríem de fer referència a qualsevol persona, ja sigui gambiana, nepalesa o belga. L’acció sempre és la mateixa, tot i que canvien les condicions amb les quals es desplacen. Per això, crec que és molt encertat el missatge de la pel·lícula, mostrant-nos la quantitat de problemes que tenen persones per desplaçar-se a un altre país del mateix contintent.

Llàstima que sigui una d’aquelles pel·lícules que es manté tres o quatre setmanes en cartellera en un sol cinema. Nosaltres érem un total de cinc espectadors. Animem a veure-la en algun moment, com també d’altres obres del mateix autor.

Enric

Els Balcans són un focus etern de guerres, disputes, barrejes ètniques i religioses i en general els balcànics són animals de sang calenta… és per això que al llarg dels anys - i particularment durant l’últim segle - aquests hagin estat immersos en guerres eternes.
Al llarg d’una sèrie de posts, anirem explicant històries contemporànies dels Balcans.

A bote pronto podriem recordar que els Serbis “van iniciar” (sense culpar al poble serbi) la 1a guerra mundial amb l’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc autrohongar Franz Ferdinand just desprès que al 1913 fossin expulsats els otomans dels balcans. (ja desprès de la 1a Guerra Mundial seria dissolt l’imperi otomà). Uns anys més tard, amb la segona guerra mundial, tornarien les bofetades.
Iugoslavia i Albània [i Grècia] serien invaïdes per les forçes de l’eix un cop més… al final de la guerra els partizans (comunistes) alliberarien els Balcans de sud a nord i acabarien instaurant règims comunistes a tots els Balcans menys a Grècia, que una guerra civil [desigual] truncaria la voluntat popular d’esdevenir un règim comunista.

Durant la 2a Guerra Mundial els croates aprofitarien el caos per començar a protagonitzar la primer neteja ètnica seriosa. Els Ustaše - colaboracionistes croates - de Pavelic aprofitarien per exterminar jueus, gitanos… i serbis, molts d’ells van morir al camp de concentració de Jasenovac. Aquesta primera neteja ètnica seria el resultat del projecte Cubrilovic (presentat el 1937). Tot i això el projecte Cubrilovic fou la plasmació en paper de quelcom que tant serbis com croates (cal dir que quan parlem de serbis o croates a grosso modo ens referim a moltes institucions de l’època) tenien intenció de fer: netejar de jueus, gitanos, otomans (musulmans) i italians Iugoslàvia. Així doncs, els jueus dels balcans i els musulmans especialment de Bòsnia, Herzegovina, Kosovo i Albània eren subjectes a les atrocitats de l’època. Cubrilovic seria l’ideòleg teòric del genocidi d’albanesos a Kosovo, de musulmans a Bosnia… i fins i tot de la masacre de las Foibe, que expulsaria els Italians de Dalmàcia i Ístria.

La segona Guerra Mundial va acabar. Tito pacificaria Iugoslàvia durant 40 anys i tot i que arribaria a fer Cubrilovic ministre rebutjaria continuar amb una Guerra Civil i decidiria apagar els nacionalismes per evitar que la metxa dels Balcans es reencenguès. Albània cauria en mans del dictador stalinista-maoista Enver Hoxha que sumiria el país en una autarquia terrible.

Al caure els règims comunistes els nacionalismes iugoslaus aflorarien de nou i començarien la Guerra Civil més recent a Europa. Sèrbia, encapçalada per Slobodan Miloševic, entraria en guerra amb totes les federacions iugoslaves, sent el causant d’exterminis massius a la majoria de provincies. Paral·lelament, a Croàcia, manava Franjo Tudjman, un altre carnisser major. Ambdos mandataris, a part de matar-se de tant en tant (per raons nacionalistes, com les matances a la regió de Krajina) tenien interessos comuns: l’apropiació d’aquells territoris que es consideràven com a seus i l’extermini d’altres ètnies. Un bon exemple és la partició Bosnia a l’acord de Karadjordjevo… i de genocidis podriem parlar de Srebrenica o Kosovo per part dels Serbis o el de Prozor per part dels Croates.

La guerra va durar gairebè 9 anys (des dels primers atacs dels Serbis a la costa Dàlmata - de Croacia - fins Kosovo) i va acabar amb un país desmembrat en més parts que provincies havien durant la SFRJ: Eslovènia, FYR Macedònia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Bòsnia-Herzegovina.

Albània, de rebot, es veu involucrat ja que el 95% de la població de Kosovo és albanesa, així que a falta de país formalitzat, els Kosovars llueixen sempre la bandera de l’àguila bicèfala…

Desprès d’un segle amb infinites guerres (2 Guerres Balcàniques, 2 guerres mundials, 1 guerra freda i una guerra civil) sembla que la pau ha retornat a la regió - exceptuant l’encara cas obert de Kosovo - i des de ladupla.com desitjem que els Balcanics comencin un pròsper període de pau, començant per entrar poc a poc a les institucions europees i deixar-se dels cecs nacionalismes que tant mal han fet als Balcans. Dit de pas, esperar que tots aquells criminals de guerra (morts o vius) siguin condemnats com a tals… carnissers ja morts com Milosevic, Bobetko o Tudjman i altres vius com Novak Dukic, Karadzic, Mladic, Gotovina, Cermak, Makac, Babic, Martic…

MENDA