Terrorisme a nivell global

L’altre nit estava mirant un reportatge del Canal 33 sobre els Mentawais, uns indígenes de la remota illa de Siberut, a Indonèsia.
El documental estava força ben parit i t’explicava de forma molt gràfica la vida dels indígenes.

En un moment, el periodista (P) – que no interactua mai – li pregunta al cap de la tribu (C), que tenia el seu fill al costat el següent:
P – Com veu el futur? Té por dels colons?
C – […] Els colons no respecten la natura, ni les ànimes dels animals. Ho destrueixen tot.

LIENDIUEN” terrorisme global.
Aquesta història desgraciàdament es repeteix per tot el món i pren diferents formes.
Un terrorisme a nivell global evident però “menys perseguit”.
El món occidental va decidir – ja des de fa masses segles – que l’únic camí de vida vàlid és l’occidental i que totes les societats han d’evolucionar cap aquí: creixement econòmic, industrialització, modernització, occidentalització… [etc.]
I que la resta de formes de vida pràcticament no tenen dret a existir, davant la mirada còmplice de la societat occidental des de fa segles.

En el seu cas particular – tot i que el poblat va a una – es troben avesats a una mort anunciada, ja que any rere any, les hectàrees de selva van minvant així com el seu modus de vida i per tant, les seves vides.
A poc a poc es va extingint les possibilitats de vida d’un dels pobles més respectuosos amb la natura i l’entorn.

…aquesta història és una més de les moltes d’aquesta mena: des dels pobles pescadors d’Indonèsia o Sri Lanka; passant per tota la vida de la selva de l’Amazones.

Salut i Vida!

ROGER

Felicitat a Bhutan

Tot just fa uns dies estava llegint un article sobre Bhutan, un petit estat situat sota la Xina, el qual compta amb uns 700.000 habitants. És un estat que ha anat evolucionant al llarg de les darreres dècades, però no pas oblidant, sinó conservant la seva cultura, tradicions i manera de viure. El 80% de la població es dedica a l’agricultura, i un fill o filla de cada família serà monjo o monja. A l’escola aprenen dos llengües, la pròpia de la regió, que és el dzonghka, i l’anglès.

I això de Felicitat a Bhutan? Doncs resulta que a Bhutan, el motor de desenvolupament és la Felicitat Interna Bruta (FIB o GNH: Gross National Happiness). Aquest índex sorgeix de la mà de Jigme Singye Wangchuck, monarca fins al 2006, el qual viatjà arreu de Bhutan per conéixer de primera mà les necessitats de les persones, tot parlant amb elles. Aquest FIB doncs, té l’objectiu de mesurar quantitativament el benestar i la felicitat. Les dues mesures són motivades per la idea que les mesures subjectives com el benestar són més rellevants i importants que les mesures més objectives com el consum. No es mesura directament, sinó només els factors que es creu que hi condueixen.

Aleshores, a partir del FIB o GNH es calcula com de satisfeta està la població bhutanesa. I des de l’estat es comprometen a establir les condicions per tal que la població tingui la possibiltiat de ser feliç, ja que no es pot assegurar que tothom sigui feliç (quin món tan diferent si tothom fos feliç no?).

Cada dos anys, es realitza un estudi, el qual consisteix en agafar una mostra representativa de persones bhutaneses i qüestionar un seguit de punts com Quanta confiança té en l’economia? o Com de satisfet/a està amb el seu treball? i d’aquesta manera obtenir les respostes que faran que el camí de la població bhutanesa segueixi el seu curs d’una manera o altra.

Realment s’han inventat una manera de funcionar diferent, però eficaç, ja que estan aconseguint en pocs anys el que altres estats del món no aconsegueixen, i el resultat és positiu per les persones, que és el que compta. I si elles estan satisfetes i tenen veu i vot (de veritat) allà on viuen, per què demanar més?

Volem començar l’any amb la paraula FELICITAT, la qual esperem que arribi a tothom. Feliç any 2011!

Enric