Repte 2014

Els nostres propòsits d’any nou, com no podia ser d’una altra manera, havien de ser viatgers.

Com a repte, ens encantaria viatjar a Indonèsia només amb samarretes comunistes… i poder sobreviure.
Desprès d’haver vist “The Act of killing” seria interessant fer la prova.
Com que nosaltres no tenim prou diners, convidem als nostres lectors a que si s’atreveixen a fer-ho, ens ho comuniquin i a la tornada els convidem a una ronda de Raki.

The-Act-of-Killing

El nostre propòsit d’any nou, no és tant agosarat però si és il·lusionant i fa masses anys que sobrevolava.
Una bona ruta balcànica.
De tot plegat tenim dos elements entre cella i cella: Bòsnia i el Festival de Guca.

Aquests estiu farà 10 anys que vam fer el nostre primer Interrail junt amb en Bernat, quan encara erem menors d’edat!

Seria un bon homenatge!

Salut i bon any!

Vivenda protegida

Hi ha una cosa que tenen en comú bona part dels pobles i ciutats d’Espanya.
I que és això que tenen en comú Porqueres, Barcelona, l’Hospitalet, Socuéllamos, Zafra o Palencia?

Doncs una placa del Ministerio de la Vivienda que informa que l’habitatge ha estat acollida als beneficis de la “Ley de la viviendas de Renta Limitada del 15 de Julio de 1954”.

Placa del 1954 del Ministerio de Vivienda a Barcelona

Aquestes plaques es troben arreu de l’estat i es mantenen fins i tot en aquells pobles i ciutats on ja ens hem desempallegat de tot icona franquista (o falangista, com és el cas).
Ja sabem que arreu d’Espanya encara queden carrers o estàtues que fan al·legoria de la dictadura, però per bona part de territori, aquestes plaques – encara molt comuns de veure – són les últimes restes físiques d’un règim pretèrit (encara que dissortadament no sigui tant pretèrit com ens agradaria).

Salut i memòria històrica!

Corrupció en “Little Morocco”

Tot i que no és quelcom habitual, avui compartirem un article que ens hem trobat al web de SomAtents que parla de la corrupció que es dona al Consolat del Marroc de Barcelona.
Una xarxa de corrupció que involucra també a alguns comerços del voltant, en un sistema diplomàtic totalment nepotista que des de fa molts anys aplica pràctiques abusives i il·legals a tots aquells que necessiten tràmits a través del consolat.

Considerem necessari compartir aquest article perquè ens interessa i perquè és una realitat que coneixem en tant que som veïns del consolat i coneixem moltes de les coses que passen allà.

CORRUPCIÓN EN ‘LITTLE MOROCCO‘” per Iria Rodríguez i Maria Soler . (@SomAtents)

Des de ladupla donem tot el suport als afectats i a les entitats que hi lluiten per poder canviar tot el que hi passa, a la vegada que denunciem la connivència de l’Administració pública catalana sobre els fets.

Els pobles amb els noms més llargs del món

L’altre dia, un amic ens va reptar a pronunciar correctament el nom d’un poble a canvi d’una cervesa… per molt complicat que semblés el repte, podríem pensar que ens en sortiríem. Doncs no; impossible.

El poble en qüestió és el següent: Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch.
Sí, sí; és correcte. Podríem pensar que he pitjat 58 tecles a l’atzar, però no és així. El poble es troba al nord de Gal·les; a l’illa d’Anglesey.
A mi m’ha deixat frapat. Si ens mirem els detalls del nom trobem coses interessants:
– Podem veure 4 L seguides
– Rècord de 14 consonants seguides
– el “gogogoch” final m’apassiona.
Aquí teniu com es pronuncia (cliqueu)

Cartell de l’estació de tren

Com és d’esperar, el nom és fruit de fer una frase sencera en una sola paraula. Un clàssic en molts idiomes que genera molts cops paraules quilomètriques. Sense anar més lluny, l’alemany o l’islandès són exemples d’idiomes que tenen la valentia de enganxar paraules per complicar-nos l’existència.
En aquest cas, el nom en qüestió vol dir: «L’església de Santa Maria al buit de l’avellaner blanc prop d’un remolí ràpid i l’església de Sant Tysilio prop de la gruta roja».

Per no gastar saliva, molts cops s’abrevia com a Llanfairpwll; encara que el final de la paraula segueix fent difícil la seva pronuncia; tot i que ens estalvia les 9 consonants que vindrien a continuació (així com les 44 lletres que falten).

Com que d’envejosos al món hi ha molts, resulta que pobles veïns van voler canviar el nom del poble per superar el rècord i robar protagonisme al poblet de 3.000 habitants; tot i que les propostes no van prosperar.

El poble de “Y” (FR); amb el nom més curt del món

Una cosa habitual és que els habitants d’aquests pobles tenen molt sentit de l’humor (com podrien ser els de Guarroman; fundant l’Associació Internacional de Noms Lletjos i Raros).
A que no sabeu amb qui estan agermanats? Doncs amb el poble amb el nom més curt del món. El poble francès de Y. Un poble del nord de França on el gentilici és “els Y gregues” (Ypsilonien(ne)s).

Continúa leyendo Els pobles amb els noms més llargs del món

De consolats va la cosa

Sempre diem que quan vam anar a Londres no vam parar de sorprendre’ns per alguns o molts detalls, ja fos per bé o per malament. I de fet, vam fer un llistat amb aquells detalls que ens anaven sorprenent al llarg de la setmana que hi vam passar per la més que coneguda capital anglesa.

En aquest cas, vull fer referència a la quantitat de consolats els quals ens anàvem trobant tot passejant pels carrers de la ciutat. És cert que potser influeix el fet que siguem uns apassionats i ens motivem quan veiem banderes d’estats del món, sobretot d’aquells més desconeguts, i puc assegurar que juguem a veure qui encerta la bandera de Botswana o de Rwanda, però és que que pels carrers londinencs és tan fàcil veure aquestes banderes!

Consolats malaisi i ugandès de Londres

I la qüestió és que, comparant amb Barcelona, no sóc conscient, així de primeres, d’haver vist gaires consolats, i citaria l’italià, l’alemany, el francès, l’ucraïnès, l’argentí, el rus o el maltès, per exemple, ja que alguns d’ells són suficientment importants, al rus hi vam anar quan volíem entrar a Rússia i el maltès està al costat de la consulta de la meva dentista.

Continúa leyendo De consolats va la cosa

Entrepà de pernil: objecte perillós

Des de fa una dècada, als aeroports, s’han sumat a la llista d’objectes perillosos i prohibits habituals [com son les drogues o les armes] altres com les tisoretes per les ungles o els líquids…
…però ara, a certs llocs hi podem sumar els entrepans de pernil i formatge.

L’hivern passat vam anar a Sud Amèrica i vam entrar-hi a través d’Argentina (Buenos Aires).
Desprès de moltes hores de vol i una escala a Roma arribàvem a la capital argentina cap a les 9h del matí però amb una gana incontenible; ja que era hora de dinar a Catalunya (o d’esmorzar a Argentina).

Així que amb ganes de sortir de l’aeroport a prendre l’aire i menjar-nos els nostres entrepans; a l’últim punt de control per entrar al país ens alerta la policia.
– Lleváis algo de comer, verdad?
– Pues sí, unos bocadillos.
– De que son?
– Mmmm… de jamón y de queso
– Puedo verlos?
– Claro…

Rebut del SENASA de la confiscació d’entrepans

Sense acabar de veure a on volia anar a parar, vaig estar a punt d’oferir-li un mos i tot.
Li trec l’entrepà, se’l mira i ens comenta que allò és quelcom prohibit al seu país i que no ens els deixa passar.
Sorpresos, l’intentem convèncer que és el nostre dinar i que si fa falta ens el mengem in situ.
…però res, el poli incorruptible.

Cartell que tranquil·litza a tothom

Crida a un del Ministeri de Sanitat (SENASA) i alerta del perill dels entrepans que portem.
Amb rostre seriós, ens demana que l’acompanyem: acatem.
Ens porta a un taulell, ens agafa els entrepans, els tira a una brossa especial i ens explica que seran desnaturalitzats i destruïts… firmem l’autorització i ens quedem sense dinar. Continúa leyendo Entrepà de pernil: objecte perillós

El paradís de les bicicletes no es va aixecar en un dia

Dóna la sensació que la supremacia ciclista i les infraestructures totalment pensades pel ciclista dels Països Baixos existeixen des d’abans del foc, però res ben allunyat de la realitat.

Carrils bici del Gelderland (Països Baixos)

Aconseguir aquesta xarxa i aquest paradís ciclista no va ser fruit d’un dia, sinó a base de tragèdies i una forta mobilització de la població.
El breu vídeo (6:35′) que presentem a continuació ens explica com un país on ja existien milers i milers de ciclistes va aconseguir recuperar l’espai públic en favor d’un mitjà de transport sostenible i saludable.


Vídeo sobre com els neerlandesos van aconseguir els seus carrils bicis

Fins fa uns anys, la xarxa de carrils bicis de Barcelona era molt pobre, fet que no afavoria l’ús de la bicicleta.
La instauració del Bicing – el transport públic de bicicletes de Barcelona – també ha afavorit la creació d’una xarxa de carrils bicis promesa des de fa més d’una dècada. Aquests dos factors ha afavorit que els carrers de Barcelona es comencin a omplir de bicicletes… el qual demostra que si es donen incentius pel seu ús, la gent respon favorablement. [com va passar als Països Baixos]

Bicing i carril bici de Barcelona

Desgraciadament, a Barcelona, fa unes setmanes, una usuària del Bicing va morir atropellada per un camió mentre ella anava pel carril bici tranquil·lament. Aquest fet ha de fer replantejar imperiosament la seguretat de les bicicletes i la ubicació dels carrils bicis; molts cops en llocs inadequats (perillosos tant per ciclistes com per vianants). Continúa leyendo El paradís de les bicicletes no es va aixecar en un dia