Mapa de Berlin

En el seu moment vaig recopilar informació i llocs d’interès sobre Berlín en aquest mapa virtual de Google Maps.

És un mapa que no és estàtic i segurament anirà creixent. De la mateixa manera que hi falta de ben segur informació, però és un bon punt de partida.

 
Mapa de Berlín  – anar a enllaç

Berlín és una ciutat que s’ha de caminar i que s’ha de descobrir cadascun dels seus racons. Passejar-se pels barris, endinsar-se als seus patins i carrerons, viure la nit, els seus mercadillos (Flohmarkt)… tot això val més la pena que Mitte, la Porta de Brandemburg i la resta de llocs clàssics.

Salut i a gaudir-la!

Seguint el Mur

El Mur de Berlín és potser el primer que a un li ve al cap quan pensa en Berlín.
Sigui com sigui, el mur no només eren les parets que van separar Berlín sinó la materialització del Teló d’Acer, aquella línia que separava els dos blocs.

Berliner MauerEl Mur a l’East Side Gallery

El 9 de novembre del 1989 el mur de Berlín va ser derrocat, primer per la pròpia gent, i ja amb el pas dels anys aquest va anar desapareixent d’arreu.
Tot i això, encara es conserven molts punts del que va ser quelcom que va marcar la ciutat de per vida.

Folgen die Mauer - Berlin Mauer KarteEl traçat del Mur de Berlin – 1.378 km (clica foto per millor visió)

El més memorable, és sens dubte la East Side Gallery. Paral·lela al riu Spree i entre Ostbahnhof i Warschauer trobem els 1,4 km de mur que representem un monument d’art urbà de primer ordre i en perill d’extinció.
És la imatge del Trabant travessant el mur, és el petó de Honecker amb Brèjnev, és també el tros de mur pintat per un català i és el segon monument més visitat de Berlín després de la Porta de Brandemburg.

IMG_7637El petó de Honecker i Brejnev, per la posteritat

L’altre indiscutiblement més il·ledulible és tot el complex Denkmal del Mur que hi ha per tota la zona de Potsdamer Platz.
Des del Check Point Charly i les diferents expos a l’aire lliure, el museu o els trossos de mur que es reparteixen per tota aquella àrea.
Potser els que hi ha vora la bocana del metro de Potsdamer Platz són els que la gent té més en ment.
– ai calla, sí home, els dels xiclets!!!!
– sí, els dels xiclets.

Mur a Potsdamer PlatzEls trossets de mur al voltant de Potsdamer Platz

Però més enllà dels dos llocs típics trobem moltes més coses.

Camera 360Cartells com aquest segueixen també la trajectòria del Mur

Les més espavilades saben que a bona part del recorregut que traçava el mur s’ha dibuixat la trajectòria que traçava amb llambordes.
Així que es pot seguir la trajectòria del mur seguint l’empedrat del carrer, passi per on passi!
A més a més, hi ha cartells que indiquen la seva trajectòria; cada cop que hi ha un gir del mur, sempre està senyalat.

Camera 360Seguint l’empedrat que ens  marca la trajectòria

Es mantenen encara dempeus moltes torres de control.
Se’n poden veure prop l’Invalidenpark, a Bernauer Strasse o al Schlesischer Busch, entre molts altres llocs.

Camera 360Torre de control vora Invalidenpark

També hi ha un memorial (Denkmal) del mur a Bernauer Strasse.
Tot i que es troba indicat a mapes i guies és potser un punt que passa desapercebut per molts turistes.
Es manté encara vora 1 km de mur dempeus – sense pintades – així com un recordatori i una petita exposició a l’aire lliure.

Camera 360Memorial de Bernauer Strasse

És curiós fer un mapa mental del Mur i descobrir-hi petits detalls de tot plegat.
Per exemple que el Mauerpark – on trobem el més famós dels Flohmarkts – era per on passava el Mur.

Neu al mauerparkNens jugant al Mauerpark, per allà on passava el Mur

Un altre detall és entendre que a llocs com a Potsdam, el mur passava vora/pel llac. D’aquesta manera quan passeges per allà els cartells mostren com el Mur anava seguint tota la riba del llac. No sigui que et posis a nedar! Per a més seguretat, dins els llacs havien vaixells que feien de “mur” i vigilaven 24/7.

Existeixen per tot Berlín, memorials, cartells recordatoris, estàtues, restes del mur – torres de control, trossos de mur… – solars encara buits que eren zones de patrulla… hi ha tant al llarg dels 1.378 km que no t’ho acabes. Però per a més info, mireu aquest web: http://berlin-wall-map.com

Salut de pedra!

ROGER

 

Museus gratuïts de Berlín

Berlín, ciutat d’infinita cultura. Tanta que un es pot arribar a sentir desbordat per Exposés d’aquesta.

La cultura i l’art a Berlín es combina en centres culturals , galeries, exposicions… i al carrer. Tot plegat, sense tenir en compte l’art urbà, una de les majors joies de la ciutat i que també és gratuïta de veure!

Molta d’aquesta és gratuïta. És per això que hem elaborat un .pdf on llistem bona part dels centres culturals gratuïts de Berlín (ja siguin sempre gratuïts o només uns dies o hores determinades).
CLIQUEU AQUÍ PER DESCARREGAR EL .PDF DE MUSEUS GRATUÏTS DE BERLÍN 

Salut i cultura!

ROGER

El futbol modest alemany – Union i Babelsberg

Els alemanys viuen l’esport -i en particular el futbol – d’una altra manera. Menys passional però molt més entregats… i fair play per sobre de tot.
Els camps s’omplen sempre: a primera, segona, tercera… i tot s’ha de dir, els preus són molt més assequibles!
S’aplaudeix incansablement a l’equip… però s’aplaudeix també als arbitres i a l’equip contrari al principi del partit; potser un pèl excessiu.

Kurve Nord Fans Babelsberg 03

I xiular al teu equip? Pecat mortal!Però és que a vegades el típic corner que la tires enrere cap el teu porter és per xiular-ho eeeeh“… que no, que aquí només s’anima i es ve a passar el rato.
Al final del partit SEMPRE s’aplaudeix a l’equip i els jugadors saluden al final del partit a tots els aficionats en un ritual que dura 10-15 minuts i que fa que un cop acabat el partit NINGÚ es mogui del lloc… i que segueixin animant i cantant.

Fans Union Berlin – cantant quan el partit ja ha acabat fa 10 minuts

Els Alemanys no són gaire d’aplaudir. Ells canten. Canten, criden i animen incansablement.
Potser no aplaudeixen tant perquè durant bona part de la temporada deuen portar guants… weiß nicht.

Alte Försterei – estadi Union Berlin ple vs. Aue (2.Liga)

Juguin a primera, segona o tercera, els equips omplen els estadis i més de 10.000 espectadors sempre hi ha arreu… de la mateixa manera que és perfectament habitual que a un partit de tercera s’apleguin 20.000 espectadors – si el camp ho permet – o que sistemàticament 3.000 espectadors de l’equip contrari s’hagin desplaçat.
Avui en dia, ja no només és totalment impensable veure un camp de primera o segona divisió espanyola ple… sinó que avui en dia a vegades ja resulta difícil trobar més de 15.000 persones a primera divisió.

Babelsberg fans – Kurve Nord. Estadi ple vs Rostock (3.Liga)

Un gran detall és que a Alemanya no hi ha la obligació que els estadis tinguin tots seients… i a molts estadis pots reviure els bells temps (sí, bells amb “b”… i amb “v” també).
Jo vaig començar a veure el futbol dempeus. Reviure de nou el futbol d’aquesta manera és “pell de gallina” i té un component romàntic difícil d’explicar.

Kurve Nord – Babelsberg03 (vs. Hansa Rostock)

Un cop acabada l’oda al futbol/aficionat alemany parlaré breument d’un parell d’equips, els dos que he anat a veure i que tenen una història especial: Union Berlin i Babelsberg 03.

1.FC Union Berlin.
Equip que juga al barri de Köpenick. Un meravellós barri a les afores de Berlín envoltat de boscos i rius. Més informació aquí.
L’Union era l’equip dels treballadors del ferro, per això “Eisern (ferro) Union” és el que criden els aficionats. Era també el gran rival del Dynamo de Berlin – l’equip de la Stasi – durant els temps de la DDR. 

Aficionats a punt d’entrar a l’estadi

Continúa leyendo El futbol modest alemany – Union i Babelsberg

Les escoles del Berlín oriental

Ostres Roger, ara ens explicaràs el sistema educatiu de la RDA?
No, tranquils, això un altre dia potser. Us parlaré de quelcom banal però que crida l’atenció. Parlaré dels edificis dels instituts del Berlín oriental (RDA).

Berlin “Gangtype” Grundschule a Alt-Treptow

I que els passa? Doncs que són totes iguals. Pots reconèixer una escola sense veure cap cartell i des de uns quants metres!
Tot i que en el fons això ja passa: certes ciutats d’Alemanya, després de la guerra  – i especialment a Berlín – es van dedicar a produir en sèrie cases, escoles, hospitals i altres edificis… i no hi ha dubte que a la part comunista d’Alemanya tot això és més accentuat i es va allargar més en el temps.

Berlin Gangtype Grundschule a Treptow

En realitat, a la RDA, hi havia uns quants models d’edifici de centre educatiu, on sobretot 6 eren els que més es repeteixen.

Escola abandonada a Mitte, vora Kreuzberg

Normalment cada regió tenia el seu tipus d’edifici més característic, i com no, Berlín també té el seu.
A Berlín trobem l’anomenat “Gangtypen” (o també dit, Berlín GT-81) – que és el de les fotografies.

Escola típica a Prenzlauer Berg… amb la façana restaurada.

I pels freaks del tema us deixo els documents tècnics i explicatius sobre el catàleg arquitectònic d’escoles, instituts i universitats de la RDA

Salut i educació… pública. 

ROGER

Les muntanyes [de runa] de Berlín – Schuttbergen

Però que dius, si Berlín – i tot Brandemburg – és tot pla i no hi ha muntanyes!
Correcte, però hi ha unes poques muntanyes i turons. Totes elles tenen una cosa en comú: són muntanyes de runa (Schuttbergen o Müllbergen) 

Teufelsberg – estació d’espionatge sobre una muntanya de runa

Però com pot ser això?
Doncs la cosa està en que els alemanys durant la primera meitat de segle XX van tenir la fal·lera d’entrar en guerres i de perdre-les. Així que el país va quedar arrasat al final de cadascuna d’elles. Berlín no fou una excepció ja que va quedar especialment devastat.

Així que tenim una ciutat en runes que s’ha de reconstruir i un munt de runa.
I tu runa, on vas? Doncs ben fàcil, sota la catifa.
Van agafar la runa de cada barri i es van dedicar a fer turonets… es compacta i per una banda es posa unes llavors i a canvi tenim un parc o senzillament refem la ciutat sobre aquestes.Totes les ciutats alemanyes tenen la seva “Schuttberg” i normalment són parcs.

Schuttberg de Teufelsberg amb el Wandsee de fons

Així doncs, Prenslauer Berg és un barri que fa una lleugera pujada .. perquè és runa. El Volkspark tant de Friedrichshain com el de Humboldthain estan fets sobre runa. I així anar fent amb tots els turons de Berlín. Com a incís, sota la Humboldthain hi ha una torre antiaèria nazi enterrada. Es pot veure la façana encara des del metro.
I la muntanya de Kreuzberg (Tempelhofer Berge)? No, aquesta és l’única que no. És l’única muntanya natural de Berlín i s’alça 66 metres.

Volkspark Humboldthain a Prenzlauer Berg, el cim de la muntanya de runes

Totes són posteriors a la Segona Guerra Mundial? No, hi ha una a les afores de Berlín – al Grunewald – molt prominent anomenada Teufelsberg. (Ubicació: http://goo.gl/maps/J3aej )
Allà, a part d’ajuntar la runa de la ciutat després de la Primera Guerra Mundial, els nazis van construir una base d’espionatge.
Avui en dia, la base està abandonada però el recinte està rarament gestionat per una “empresa” que es dedica a acollir concerts (una mica tipus “rave”, però pagant) i a fer “tours guiats” (Kurze Führung)… i de mantenir la tanca que envolta el recinte.
En realitat és com una pantalla del Commandos on colar-s’hi és gairebé impossible!
Respecte els “tours guiats” i el lloc en si, podeu consultar aquest article (sobre els porters i la organització) i aquest altre (sobre el lloc en si) del mateix blogger. Una mica estrany tot plegat.

Salut i pedres!

ROGER

Cal saber alemany per viure a Berlín?

Aquest és un tema molt recorrent i fins i tot la xarxa no l’ignora ja que es troben moltes opinions diverses.
Jo tampoc soc una eminència en el tema però aquesta és la meva opinió.

Crec que sí, que pots SOBREVIURE sense saber alemany a Berlín i si ets molt bo amb el que fas – i no en totes les professions – també pots VIURE. Però d’entrada jo crec que no, no pots VIURE.

M’explico. Per suposat si vens aquí a “viure la vida” pots sobreviure sense l’alemany i sabent només suahili, això com tot. De la mateixa manera que es pot SOBREVIURE sense castellà/català a Barcelona… en anglès et pots fer entendre més o menys, la gent de Barcelona és capaç d’interactuar millor o pitjor en anglès al igual que hi ha feines que amb l’anglès ja tires…
Aixi que ok, clar que pots sobreviure. L’oci – i moltes relacions – no entenen de barreres idiomàtiques i existeixen milions de persones a Berlín amb les que interactuar sense necessitat de saber alemany.

Ara bé, m’atreviria a dir que com a mínim el 80% de les feines – m’ho invento -, o saps alemany o estas foríssim. I és possible que en igualtat de condicions, agafin abans l’alemany que sap anglès…
I pel cas concret d’un espanyol que no coneix alemany, probablement parteix en desavantatge respecte molta gent de països angloparlants.

Dit això, a Berlín no tothom sap anglès. És una mica com el mite que als Països Baixos tothom sap anglès. No, ni de broma!
Que vols fer una gestió? o saps alemany o estas foríssim.
Que vols interactuar amb un natiu? Doncs, una mica, si no saps alemany, estas foríssim!
Que vols interactuar amb el kurd del kebab del barri perquè t’expliqui com està el tema del Kurdistan. No podràs.
… i no, el que treballa al super o al Spätkauf no sap anglès. Et dirà “3 euros, thanks” i para de comptar. Continúa leyendo Cal saber alemany per viure a Berlín?