El Poblenou. Per uns pixapins com nosaltres, el Poblenou és sinònim d’un històric i conegut barri de Barcelona.
Un barri de llarga tradició obrera que sempre ha estat protagonista de profundes transformacions urbanístiques, especialment al llarg de les últimes dècades on ha viscut dos grans processos: els Jocs Olímpics i el 22@.
Aficionat de l’Handbol Poblenou (BCN) visitant el Poblenou (del Delta)
Però lluny de l’estimat barri barceloní, trobem un altre Poblenou, el del Delta de L’Ebre. Aquest és un petit municipi del Montsià al bell mig d’arrossars que pertany al municipi d’Amposta.
El poble tot i uns 200 habitants i una curta vida de 56 anys, té una història interessant al darrere.
Per una banda, el nom amb el qual ara el coneixem té oficialment 10 anys d’existència. Fins el 2003, el poble tenia el nom de “Villafranco del Delta” i fou l’últim poble a Catalunya amb toponímia franquista.
Un carrer del Poblenou
El poble, així com els altres petits nuclis dins lo Delta, està totalment envoltat d’arrossars i ens brinda d’entrada un paisatge que personalment m’encanta.
El nucli fou fundat durant l’època de Franco [Franco mai va visitar el poble] – l’any 1957 – pel “Instituto Nacional de Colonización” i l’objectiu fou assentar una població estable que explotés els arrossars que s’havien constituït al seu voltant (desprès de recuperar terreny agrícola en aquell punt).
En un context encara de reminiscències autàrquiques l’objectiu era augmentar la producció nacional no només per a ser destinada als humans sinó com a pinso pels animals, tot minimitzant les importacions de blat.
Arrossars del Poblenou
Les famílies colones van ser d’Andalusia i València i 97 famílies s’hi van instal·lar. Aquestes havien de pagar una part de la propietat que se’ls cedia – casa i terres – tot tramitant un préstec amb l’Estat fins que pagat el deute, esdevenien propietaris.
Per a més informació sobre els colons de la zona i sobre la propietat de les Terres del Delta de l’Ebre, podeu consultar aquest article acadèmic d’Emeteri Fabregat: http://www.h-economica.uab.es/wps/2009_04.pdf
Una de les coses més interessants del Poblenou són els edificis del poble.
Si un s’abstreu de tot i s’oblida dels arrossars del voltant podria pensar perfectament que es troba a un poble de Castella la Manxa, Andalusia o als Monegros. Arquitectònicament té totes les característiques de poble de colònia agrícola: cases d’una planta, blanques, totalment uniformes i amb petits patis interiors.
Per la naturalesa urbanística del poble, no hi ha dubte que paga la pena la visita… sumat a l’entorn natural únic que l’envolta.
ROGER
PS. Dedicat als estimats i combatents habitants del barri del Poblenou de Barcelona!
PS2. Para más inri, si us fixeu, la llacuna del nord del Poblenou es diu El Clot!
