Tota la riba del riu Llobregat té un punt en comú: les colònies industrials.
Entre el 1880 i el 1928, els industrials tèxtils catalans ubicaven les seves fàbriques a les ribes del riu per aprofitar-ne l’energia hidràulica.
Les fàbriques s’ubicaven fora de nuclis urbans i com que aquella època no hi havien cotxes ni transports públics per la prole, es va decidir fer petits poblats on vivien els treballadors.
En aquests poblats hi trobàvem de tot: des d’escoles fins esglésies passant pels imprescindibles bars.
Cases de la colònia
En realitat això tenia varies avantatges: la primera és que allò que guanyaven els obrers, s’ho gastaven dins de la colònia, tot ella propietat de l’amo de la fàbrica: un monopoli en tota regla.
Una altre era que es controlava (i s’abusava) millor (de) la classe obrera, lluny d’influències revolucionaries dels entorns urbans…
…i podríem seguir parlant d’història però això no ve al cas.
Dones treballant per 20 pessetes al dia
La cosa està que algunes d’aquestes colònies tenen l’encant arquitectònic de l`època… que no és altre que el modernisme.
El cas més exuberant és el de la Colònia Güell, dins del municipi de Santa Coloma de Cervelló a tocar de Sant Boi.
La colònia – que es troba a 25 minuts en ferrocarril des de Barcelona – fou propietat de l’industrial tèxtil Eusebi Güell que va manar a en Gaudí dissenyar la colònia per traslladar-hi la producció de la fàbrica del Vapor Vell de Sants.
La filla del doctor es casa!
