Category Archives: Catalunya

Ruta per la Garrotxa

Posted on 28 març 2013 by | Leave a comment

Tot i estar lluny de Catalunya, ens recordem de la terra. Com a prova, us proposem una ruta per la Garrotxa d’un dia. Lògicament un es pot prendre un cap de setmana i mirar-ho tot amb més calma o anar a més llocs.

Jo em declaro fan incondicional de la Garrotxa. Un paratge, que de veritat, no te l’acabes. La proposta és una ruta típica i tòpica. Això no treu que no es puguin visitar 1.000 coses més de la Garrotxa! Que no us faci mandra tornar-hi!

La ruta és la següent: http://ves.cat/ecGE

Ruta per la Garrotxa

Ruta –> Santa Pau – Volcans Croscat i Santa Margarida + [Fageda d'en Jordà] – Hostal del Sol (dinar) – Castellfollit de la Roca – [Cabanyes Argelaguer] – Besalú – [bany a l'Estany de Banyoles]

Es pot començar per Santa Pau (A), un poble murallat molt maco. És potser un bon punt de partida per fer el cafetó de bon matí abans de l’excursió.

El poblet murallat de Santa Pau

Uns quilòmetres més enllà podem deixar el cotxe i fer l’excursió que ens durà al volcà Croscat i al de Santa Margarida (B). Hi ha diferents formes de veure els volcans, però potser la més maca és la que et duu a fer una volta en forma de 8, on es dona la volta al volcà vermell del Croscat per desprès anar a buscar el de Santa Margarida que es puja per una vessant – i s’entra al cràter, on trobem l’església – i es surt per l’altra. És una excursió molt accessible i amena que ens portarà un parell d’horetes si es va tranquil·lament.

Volcà de Santa Margarida - església de l’interior del cràter

Si teniu ganes de més, podeu fer la ruta llarga – 4 hores – que us enllaço a continuació on també inclou una volta per la Fageda d’en Jordà. També podeu tornar al pàrquing, avançar un quilòmetre i fer la ruta per la Fageda.
Rutes a seguir – curta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3452133
Ruta a seguir – llarga (amb Fageda d’en Jordà inclosa): http://ves.cat/ecHn

Volcà Croscat

Perfecte, ja hem caminat prou per avui. Estem cansats i tenim gana. Us podeu portar uns entrepans o si no, i SI US AGRADA L’EMBOTIT, jo sempre recomano altivament dinar a l’Hostal del Sol d’Olot (C).
Pocs llocs – on us serveixen la típica taula infinita d’embotits – millors que aquest hi ha a Catalunya i per un molt bon preu!

Per fer baixar el menjar us podeu acostar a Castellfollit de la Roca (E). És un poble murallat allargat i penjat a la muntanya que es visita fàcilment i ràpid. Les vistes des de baix a la carretera són també impagables.

Cabanyes d’Argelaguer (Foto: Bernat Cujó)

… i ja us aneu dirigint cap a una de les joies de Catalunya: Besalú.
Abans però, a ma dreta us queda Argelaguer (D), seu de les famoses cabanyes de fusta que malauradament ja estan desmuntant. Podeu parar a tirar-hi una llagrimeta. Continue reading →

Share

→ Leave a comment

Posted in Catalunya, Girona, Rutes

Tagged , , , , , , , , , , , , , , ,

L’altre Poblenou, el del Delta

Posted on 14 gener 2013 by | Leave a comment

El Poblenou. Per uns pixapins com nosaltres, el Poblenou és sinònim d’un històric i conegut barri de Barcelona.
Un barri de llarga tradició obrera que sempre ha estat protagonista de profundes transformacions urbanístiques, especialment al llarg de les últimes dècades on ha viscut dos grans processos: els Jocs Olímpics i el 22@.

Aficionat de l’Handbol Poblenou (BCN) visitant el Poblenou (del Delta)

Però lluny de l’estimat barri barceloní, trobem un altre Poblenou, el del Delta de L’Ebre. Aquest és un petit municipi del Montsià al bell mig d’arrossars que pertany al municipi d’Amposta.

El poble tot i uns 200 habitants i una curta vida de 56 anys, té una història interessant al darrere.
Per una banda, el nom amb el qual ara el coneixem té oficialment 10 anys d’existència. Fins el 2003, el poble tenia el nom de “Villafranco del Delta” i fou l’últim poble a Catalunya amb toponímia franquista.

Un carrer del Poblenou

El poble, així com els altres petits nuclis dins lo Delta, està totalment envoltat d’arrossars i ens brinda d’entrada un paisatge que personalment m’encanta.
El nucli fou fundat durant l’època de Franco [Franco mai va visitar el poble] – l’any 1957 – pel “Instituto Nacional de Colonización” i l’objectiu fou assentar una població estable que explotés els arrossars que s’havien constituït al seu voltant (desprès de recuperar terreny agrícola en aquell punt).
En un context encara de reminiscències autàrquiques l’objectiu era augmentar la producció nacional no només per a ser destinada als humans sinó com a pinso pels animals, tot minimitzant les importacions de blat.

Arrossars del Poblenou

Les famílies colones van ser d’Andalusia i València i 97 famílies s’hi van instal·lar. Aquestes havien de pagar una part de la propietat que se’ls cedia – casa i terres – tot tramitant un préstec amb l’Estat fins que pagat el deute, esdevenien propietaris.
Per a més informació sobre els colons de la zona i sobre la propietat de les Terres del Delta de l’Ebre, podeu consultar aquest article acadèmic d’Emeteri Fabregat: http://www.h-economica.uab.es/wps/2009_04.pdf 

Una de les coses més interessants del Poblenou són els edificis del poble.
Si un s’abstreu de tot i s’oblida dels arrossars del voltant podria pensar perfectament que es troba a un poble de Castella la Manxa, Andalusia o als Monegros. Arquitectònicament té totes les característiques de poble de colònia agrícola: cases d’una planta, blanques, totalment uniformes i amb petits patis interiors.
Per la naturalesa urbanística del poble, no hi ha dubte que paga la pena la visita… sumat a l’entorn natural únic que l’envolta.

ROGER

PS. Dedicat als estimats i combatents habitants del barri del Poblenou de Barcelona!

PS2. Para más inri, si us fixeu, la llacuna del nord del Poblenou es diu El Clot!

Share

→ Leave a comment

Posted in Catalunya, Tarragona

Tagged , , , ,

El Búnquer de Lost a Palol

Posted on 13 octubre 2012 by | Leave a comment

L’altre dia, donant uns volts pel Pla de l’Estany vam trobar el mític búnquer de la sèrie Lost. Estàvem descobrint coses de Palol de Revardit (Pla de l’Estany) i voilà, enmig d’un bosc de Palol el vam trobar.

Aquella arxifamosa estructura que a alguns ens va tenir en suspens durant força temps no es troba per allà perdut al Pacífic com pensàvem tots, sinó per terres Gironines.

Però vaja, com que no tot és el que sembla, hem de dir que aquella construcció de Palol no té com a finalitat ni evitar que el món desaparegui, ni controlar càrregues electromagnètiques excepcionals, ni tan sols serveix de refugi de quarantena per un parell de supervivents… aquesta estructura serveix per a guardar gel i es diu Pou de Glaç.

Però direu, home, per a guardar gel ja tenim les gasolineres o les furgonetes de “Don Hielo” no?
Evidentment, servia per guardar gel entre els segles XVII i fins inicis del XX. (existeixen pous de gel molt més antics, però el de Palol està datat d’aquesta època)

I com funcionava? Doncs durant l’època freda s’agafava neu i es compactava als laterals el que es podia. La neu feia d’aïllant perquè el gel que desprès s’hi situava no es fongués.
S’emmagatzemava a l’hivern perquè amb l’arribada de la calor el gel fos disponible.

El gel era una matèria molt preuada a aquelles èpoques. Imagineu, a Paris se’n podien consumir durant un dia d’estiu fins a 200.000 quilos!
El pou de glaç que ens ocupa – el de Palol – subministrava a les rodalies de Palol i sobretot, a Girona.

ROGER

Clica per veure ubicació exacte del  pou de glaç de Palol
PS. Si passeu per allà es pot aprofitar per anar a veure el castell de Palol de Revardit.

 

Share

→ Leave a comment

Posted in Catalunya, Girona

Tagged , , , , ,

Sadernes

Posted on 1 octubre 2012 by | Leave a comment

Avui parlarem d’un lloc que és d’aquells que potser valdria més no parlar-n’en no sigui que l’acabi descobrint massa gent.

Com és habitual últimament parlarem d’una zona de la Garrotxa.
Avui, Sadernes a l’Alta Garrotxa.
Per arribar-hi ens haurem de desviar des de l’autovia A-26 [la d'Olot] cap a Montagut per seguir cap amunt fins arribar al nucli de Sadernes, a on acaba la carretera.
Cal dir que de dilluns a divendres (excepte estiu i festius llargs) pots entrar el cotxe més endins, tot estalviant-nos 30 minuts de caminada. Pels escaladors, els pàrquings aquests els deixarà pràcticament a peu de vies.

Pont de Llierca a Sadernes

Primer de tot, recordar que a un quilòmetre abans de Sadernes hi ha un pont romànic excel·lentment conservat (Pont de Llierca).
Abans d’arrencar a caminar també recomanem visitar l‘església romànica de Sadernes, cosa inevitable perquè s’hi passa per davant sí o sí.

D’entrada dir que Sadernes és un dels paradisos que tenim a Catalunya pels escaladors. Allà trobarem un munt de vies, de dificultats diverses i la majoria prou buides per escalar-hi tranquil·lament tot el dia sense que et molestin.
Jo no soc escalador i de ben segur que hi ha mil webs que en parlen; tot i això us deixo un mapa ben parit amb les diferents vies i dificultats.

L’excursió típica és la que et porta a l’església de Sant Aniol d’Aguja.
La caminada és d’unes 2:15 hores per anar fins Sant Aniol. El camí és molt planer, molt ben indicat i més enllà de les 4:30 que representa la caminada [anar i tornar] no hi ha cap mena de dificultat ni complicació i el desnivell acumulat al llarg de la ruta tampoc és gaire.

Excepte el tram del principi (uns 30 minuts), tota l’estona anirem paral·lels al riu tot remuntant la gorga de Sadernes.
Això també ens permet en cas de molta calor poder posar-hi els peus… o el cos sencer; encara que el riu està molt i molt fred.
Nosaltres som molt fans de les gorgues en general i aquesta té un encant especial per nosaltres.

Refugi (en remodelació) de Sant Aniol d’Aguja

Arribats a Sant Aniol trobem una església romànica reconvertida en bar pels Amics de Sant Aniol d’Aguja, un antic refugi en procés de remodelació pels propis amics de Sant Aniol i una font ben fresca!
Des d’allà es pot caminar 15 minuts més fins el Salt del Brull.

Salt del Brull

Des de Sant Aniol també es pot afrontar l’ascensió al Pic de Bassegoda (unes 3 hores més) o el Salt de la Núvia (45 minuts).

L’església reconvertida a bar de Sant Aniol d’Aguja

Us recomanem fortament aquesta ruta no només per la seva bellesa sinó perquè és accessible a tothom i molt planera.

Salut i gorgues!

ROGER

PS. Acabada l’excursió, es pot parar a dinar a l’Hostal del Sol d’Olot. El millor lloc per menjar una bona plata d’embotit de tot Catalunya.

Share

→ Leave a comment

Posted in Catalunya, Girona

Tagged , , , , , , , , , , ,

Ruta per l’Albera (Alt Empordà)

Posted on 6 juliol 2012 by | 1 Comment

Normalment un quan es troba vora el Cap de Creus acostuma a pensar en les fantàstiques platges que hi ha per aquella zona.
Però en aquest post no parlarem de la bellesa del Cap de Creus, ni de les platges que es troben al nord del Cap de Creus.
Tampoc parlarem de Cadaqués, ni dels pobles de la costa francesa com Port-Vendres o Colliure, bressol de diversos moviments pictòrics (surrealisme, cubisme…)

Vista Panoràmica de Catalunya des de l’Albera

Entenc que és complicat deixar-se convèncer per la ruta que us proposaré a continuació però de veritat que val la pena i almenys us prometo que està menys congestionada que el mencionat anteriorment.

La Serra de l’Albera és tot el sistema muntanyós que separa Catalunya de França des de l’alçada de la Jonquera fins el Cap de Creus.
Allà trobem naturalesa i excursions força accessibles per a qualsevol nivell així com poblets, monestirs i castells.

Ruta per l’Albera

Començarem la ruta al magnífic poble de Sant Llorenç de la Muga, a tocar del Pantà de Boadella (on podrem remullar-nos) i acabarem a les cales vora Colera (per acabar remullats també)

1.- Sant Llorenç de la Muga:
Sens dubte un dels poblets més macos de Catalunya. Poblet medieval murallat de forma allargada de pedra que té prop de 3 carrers i uns 200 habitants.
Limitat pel riu Muga per una banda i amb zona d’esbarjo i passeig vora el riu.
Es pot pujar al campanar de l’església per tenir una preciosa perspectiva del poble.

Sant Llorenç de la Muga des del campanar

2.- Pantà de Boadella
Pantà del riu Muga que proveeix d’aigua l’Alt Empordà. Es poden realitzar activitats aquàtiques així com fer excursions amb bici o caminant vora el pantà.

Pantà de Boadella

3.- La Jonquera
El poble fronterer per excel·lència de Catalunya.
Tot i que es coneix com a poble realment és més aviat un gran puti-club degut a la importància de l’activitat en el poble.
També és una zona de compres important. Entremig de polígons trobem al fons el nucli on destaquem el Museu de l’Exili.
Fora bromes, el museu de l’exili és d’obligada visita per entendre tota aquella zona com a via d’escapament durant la Guerra Civil.
El museu arreplega un munt de documents i fotografies que ajuden a recordar un trist període: visca la memòria històrica!!!

4.- Castell de Recasens
Des de la Jonquera agafem la carretera cap a Cantallops i pugem – per una pista – cap el Castell de Recasens, un castell perdut al bell mig de l’Albera.

Castell de Recasens des de Recasens

5.- Ascensió al Puig Neulós
Tot i que de rutes per l’Albera n’hi ha incomptables, us proposem una agraïda, molt accessible per totes les edats i de vistes i paisatge impagable.
Iniciarem la ruta a Recasens (veure mapa), just passat el castell de Recasens i anirem seguint la carena de la muntanya, carena que separa França de Catalunya.

El Puig Neulós al fons, la carena (i el filat) separa Catalunya i França

Anirem de cim en cim tot pujant fins el Puig Neulós (1.257 m.): Puig Pinyer, Puig de les Colladetes, Coll de Pal, Pic dels Tres Termes, per acabar al Puig Neulós, el més alt de tots ells.
Durant tota l’ascensió veurem la plana de l’Empordà als nostres peus així com la plana del Vallespir a l’altra banda.

Puig Neulus, al cim

Un cop al Puig Neulós podem tornar pel dret (veure mapa, color verd) o bé acabar de donar la volta pel circ (veure mapa, color vermell), tot seguint la carena fins tornar al punt d’inici.
L’excursió dura unes 3 hores si un cop a dalt baixem pel dret i unes 5 hores si fem la volta sencera (sense tenir en compte parades i tirant llarg). Desnivell acumulat de 750 metres.

Vistes al llarg de l’ascensió al Puig Neulós

Finalment dir que podríem pujar al Puig Neulós per la banda francesa en cotxe (veure mapa, color groc) tot accedint des de la Nacional (N-II) just passat El Pertús agafant la carretera D-71.
Més Info: enllaç molt recomanat!

6.- Rabós i Espolla + Monestir de St. Quirze de Còlera
A LaDupla ens encanta el turisme toponímic: avui noms fàl·lics. Rabós i Espolla s’enduen la palma sens dubte, sempre fa gràcia passejar-s’hi i fer una foto. Continue reading →

Share

→ 1 Comment

Posted in Catalunya, Girona, Rutes

Tagged , , , , , , , , , , , , , ,

Directori d’allotjaments turístics de Catalunya

Posted on 3 juliol 2012 by | Leave a comment

L’antic Observatori de Turisme de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya té la deferència de penjar un directori amb tots els establiments d’allotjament turístic de Catalunya.
— Veure el directori, clicant aquí —

Aquest conforma una gran base de dades per buscar-hi allotjament a Catalunya
A més a més, et permet realitzar la cerca segons els tipus d’allotjament, comarca… etc.

Mencionar que aquesta informació s’actualitza periòdicament del registre d’establiments turístics de la Generalitat, així que el contingut és fidedigne i actualitzat fora d’algunes excepcions puntuals.

En aquest directori no trobarem pas cases de colònies (casa amb més de 15 places) ja que no son establiments turístics.
Tampoc hi trobarem els apartaments turístics ja que encara no estan regulats per llei, tot i que està en dansa aquesta nova llei.

A més a més, a part d’aquest cercador on-line també tenim un apartat on pots descarregar el mateix directori però en format Excel.
Personalment, resulta més ràpid buscar-ho amb l’excel ja que permet ordenar-ho com un vulgui fàcilment.
— Veure el directori, clicant aquí —

Salut i espero que us sigui d’utilitat.

LADUPLA

 

Share

→ Leave a comment

Posted in Catalunya

Tagged , , , , , ,

El Final de les Cabanyes d’Argelaguer

Posted on 9 maig 2012 by | 7 Comments

Es confirma allò que des de fa ja uns mesos m’havien anat avançant: les meravelloses cabanyes d’Argelaguer (Parc d’en Garrell) arriben a la seva fi (per tercer cop a la seva història). Tot i que sembla que aquest cop va de debò. (En aquest enllaç, clicant aquí, podeu veure com era)

Passadís del laberint

Desprès de gairebé 40 anys de fer i desfer el laberint i de construir cada cop obres més magnífiques i tenint 75 anys, en Josep ha decidit posar punt i final a la seva obra faraònica degut a que comença a estar gran; que cada cop li costarà més fer i mantenir el parc; sumat a que cada cop hi anaven més i més persones amb l’hipotètic risc que hi comporta.
Dit això, realment, a en Josep se’l va convidar a desfer-lo per part de “les autoritats” i per evitar-se possibles problemes ha cedit… (una pena tot plegat).
(sumat a que si no cedia; podrien fer-lo fora al·legant que es troba en terrenys d’una autoritat fluvial, en una zona inundable… etc etc. … així que va cedir “per les bones”)

Cabanes d’Argelaguer a mig destruir

Per dir l’últim adéu, fa uns dies vam anar a Argelaguer i ja el parc estava força desmuntat: em va envair una tristesa important.
En Josep, a prop de les cabanyes, té un parell d’espais molt peculiars que a vegades passen desapercebuts pel visitant.
Son el museu i la cova.

Una de les torres/cabanes que queden dempeus

La cova en qüestió fou excavada per ell mateix (sí, no és broma). Resulta que quan plovia es dedicava a escarbar la cova que compta amb un estret passadís central amb corba i alguns altres passadissos que hi surten (cap de senglar en un cul de sac inclòs).

Un simpàtic peluix al mig del laberint

I ja per fi, arribem al museu que és on volem anar a parar en aquesta entrada.
El museu el va fer l’últim cop que va desmuntar el laberint (a causa de l’autovia); sent així una mena de santuari amb aire fúnebre; així com varis escrits gairebé en format d’epitafi.
En aquest espai recorda els orígens (la construcció d’una cabanya per a guardar estris; entre ells una motocicleta amfíbia, el seu primer invent), mostra feliç els retalls de diaris que parlen d’ell i reivindica la seva obra amb un aire rebel i poètic.

Bagul dels records d’en Josep Pijiula

Com podem veure, la vitalitat d’en Josep, així com el sentit de l’humor és quelcom que mai perdrà i com sempre ha repetit ell; es sent més que pagat amb cada visita que rep i amb el – MÉS QUE JUST – reconeixement que ha tingut la seva obra que ha fet feliç a grans i petits i que desgraciadament ara només serà un record.

Per tot, gràcies Josep!

ROGER

PS. Transcripció dels escrits/versets del museu:
1.- “Als anys 70, la història de l’home de les cabanes aquí a sota d’aquesta penya va començar. / Hi guardava una barca, una vespa amfíbia que ell es va muntar i també hi tenia un circuit de moto cros.  / Ho va arreglar per portar-hi cavalls a pasturar, la cosa es va complicar, i al rec de can 6 rals va anar a parar. / Allà un poblat salvatge va muntar. / Hi tenia una casa de fusta, cabanes i animals (ben bé que s’ho va passar), però animals de dues cames s’hi varen instal·lar, alguns es varen passar, i el poblat va desmuntar. /
Amb tot això, com que és un home que no pot parar, un gran laberint amb 7 torres i passarel·les va muntar. / Esser reconegut internacionalment però com que hi tenia que passar l’autovia tot va acabar malament. /
Com a hobby ho va fer i ara molta gent coneix el nom d’Argelaguer. / Ara només queda el record que ha anat a parar aquí a sota aquesta penya on tot va començar. / Com que la història no es podrà tornar a repetir. /
VISCA L’HOME DE LES CABANES I LA MARE QUE EL VA PARIR!

2.- Desprès de més de 40 anys fent coses, mai ningú sabrà el que aquí s’ha fet i desfet. Només l’artista. Ara tot ha quedat enterrat sota l’autovia. Només queda la font i el museu per si algú no s’ho creu. Era una cosa diferent i per això l’hi agradava a la gent. Per tant, em sento pagat per les bones hores que hi he passat.

3.- …i “l’epitafi” del parc
“Aquí estan enterrades les meves fantasies i les meves il·lusions, però no els meus “collons” que solsament els pot enterrar la mort“

Share

→ 7 Comments

Posted in Catalunya, Girona

Tagged , , , , , ,