Category Archives: Balcans

Aquí podrem trobar informació sobre la península dels Balcans en general. Podrem trobar posts que s’engloben més enllà de les fronteres dels països.

Cockta

Era molt comú que cada país del bloc comunista de l’Europa de l’Est tingués les seves marques particulars. Al no haver competència ni economia de mercat, grans marques sorgien convertint-se en històriques per la gent de l’Est.
El cas dels cotxes és el més típic: cada país tenia la seva marca (Txecoslovàquia: Skoda; Romania: Dacia; Jugoslavija: Yugo; DDR: Trabant…)

Però avui parlarem de les begudes, concretament del refresc Iugoslau per excel·lència el Cockta.
El Cockta va néixer amb la Iugoslàvia de Tito i hi ha varies versions del tema. La versió oficial és que senzillament el Cockta provè de “cocktail” al ser la combinació de varis productes però allà – a Eslovènia – ens van explicar que era l’equivalent de la Coca-Cola instaurat pel règim titoista: un refresc amb cafeïna que tot i tenir el color de la Coca-Cola no te pas gust de cola.
L’èxit del refresc en aquella època fou l’equivalent a la Coca-Cola – a nivell nacional -  així que la voluntat del règim es va complir en certa manera i Iugoslàvia va poder passar mig segle lluny del jou capitalista de les grans marques… entre elles la famosa cola.

A diferència de molts altres productes del bloc soviètic, aquest encara es comercialitza de forma satisfactòria, sent una empresa amb seu Eslovena. Nosaltres varem tenir el gust de provar-la tot fent un petit salt al temps. [tot i que personalment no em va agradar]

ROGER

Share

Ruta Eslovènia – Cres

Sempre és bo tenir una idea de per on anar en un país, per això penjaré la ruta que varem fer.
El viatge tenia/comporta una sèrie de coses: és una combinació entre muntanya i platja, la millor solució davant el consens entre un grup de gent. A més estem parlant de distàncies molt curtes, estem parlant d’un viatge de menys de 1500 quilòmetres en total i d’un país com Eslovènia que conté un munt de coses en espais curts. Cal dir que només hem fet la part oest del país i encara queda molt per fer, tot i lo petit que és el país!

El viatge neix a l’aeroport de Venècia-Treviso, Itàlia (V) (150€ anar i tornar, maleta a mitges inclosa, Ryanair) a 160km d’Eslovènia. Varem passar 3 nits a les afores de Tolmin (a Gabrje) (D), en un apartament collonut a 15€ nit p.c. (apartma Denis) i des d’allà varem veure tota la vall del Soca. (C,E,F,G) amb rafting i ascenció al pic Vršic inclós.
Visiteta a la zona de l’antic circ glaciar del Triglav (Bohinj i Bled – I, J) amb nit de pas a Radovljica (K) per l’endemà fer la part urbana del viatge (Ljubjana – nit inclosa – i els voltants: Škofja Loka i Kranj – M,N,O).
Sota Ljubjana trobem la part del Karst, rica en vins i coves, nosaltres varem veure el castell de Predjama (i de pas hom pot veure les coves de Postojna – P) i les coves de Skocjan (R) per fer una cata de vins a Vipava i dormir a Lokavec (Q), a casa d’una amiga.

El següent dia era dia de ruta fins a Cres (S), amb més de dues hores de ruta (130km) fins el ferri que en 30 mins ens portaria a l’illa de Cres. 3 dies de relax a l’illa més gran de Croàcia per fer una tornada de més de 4 hores (350km aprox.) fins Treviso de nou. (nosaltres no teníem temps però paga la pena parar a Piran i Koper – T, U)

Un viatge i una ruta que combina elements al gust de tothom i sense haver masses quilòmetres… més que recomanat!

ROGER

Share

Salinitat

Una de les moltes coses que tinc pendent fer és banyar-me al Mar Mort… i la veritat és que costa d’imaginar l’experiència de banyar-se en un mar on flotes… encara que no sigui tan espectacular com un podria imaginar-se i és que s’ha de dir que seria molt divertit poder emular l’efemèride de Moisès…

…tot i que al Mar Mort encara no hi he anat, aquest estiu he experimentat una sensació que si més no s’hi acosta: la salinitat de les aigües de l’illa de Cres (Croàcia) era increïble (en alguns llocs més que altres) fins el punt que un podia no moure’s dins l’aigua i t’aguantaves – amb alguns problemes tot i això.
Altres coses banals com intentar tocar el fons o donar una tombarella totalment dins de l’aigua es convertien en tot un repte… també s’ha de dir que els ulls se’n ressentien especialment.

ROGER

Share

Eslovenia i Cres: primeres valoracions

Realment ha estat un viatge de contrastos i un viatge que ha sortit rodó!

Hem gaudit de la refrescant brisa de muntanya a la casa de Tolmin i de la també refrescant brisa marina del piset de Cres. Ens hem refrescat (beneït) als rius de muntanya eslovens (especialment al Soca) i hem esquivat la calor croata a les aigues adriàtiques. Hem pujat als sostres eslovens per veure els alps i hem pujat a penyasegats de l’illa de Cres per veure les serralades de les costes i illes croates. Hem vist ciutats filles de l’imperi austro-hongarès i ciutats filles de l’imperi Venecià. Hem vist coves que van inspirar a Dante i les coves del Carst que a qualsevol deixa meravellat. Hem fet rafting pel Soca i equilibris a les boies de les platges de Cres. Hem vist monuments mussolinians i homenatges als (grans) Partizans. Hem provat vins, cerveses, aigües de l’aixeta, cockta… i raki. Hem viatjat en ferri, en autobús, en tren i en cotxe (més lent que els Yugos de fa 50 anys)… i hem vist dos mons diferents però que durant 60 anys van conviure tant a gust com nosaltres hem gaudit de cadascun dels seus racons!!

HVALA LEPA Slovenija, HVALA LEPA Otok Cres!!

ROGER

Share

Eslovènia i Croàcia

Arriba l’estiu i a part que tota cuca viu, ens anem de vacances… no oblidem els Balcans i comencem per les portes de la nostra estimada península: Eslovènia i Croàcia.
D’entrada dipositar grans esperances en el país dels ossos, ja que tothom m’ha parlat molt bé i estic impacient per veure’l i també estic il·lusionat de conèixer algunes de les illes adriàtiques que tan bé m’hi han parlat!!

Per endavant ens queden 10 dies d’Alps Julians i platges verges, d’espectaculars gorges i ciutats d’una altra època, de riu Soca i llac Bled, de coves càrstiques i bons vins, de fred i calor, de pobles perduts i de capitals europees, de ferris i carreteres a 1700 metres… i esperem que d’hospitalitat balcànica!

Aquest cop la Sònia, en Pau i en González m’acompanyen en un viatge de contrastos que esperem que surti rodó.

ROGER

Share

Els Balcans: un polvorí (intro)

Els Balcans són un focus etern de guerres, disputes, barreges ètniques i religioses i en general els balcànics són animals de sang calenta… és per això que al llarg dels anys – i particularment durant l’últim segle – aquests hagin estat immersos en guerres eternes.
Al llarg d’una sèrie de posts, anirem explicant històries contemporànies dels Balcans.

A bote pronto podríem recordar que els Serbis “van iniciar” (sense culpar al poble serbi) la 1a guerra mundial amb l’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc autrohongar Franz Ferdinand just desprès que al 1913 fossin expulsats els otomans dels balcans. (ja desprès de la 1a Guerra Mundial seria dissolt l’imperi otomà). Uns anys més tard, amb la segona guerra mundial, tornarien les bufetades.
Iugoslavia i Albània [i Grècia] serien envaïdes per les forces de l’eix un cop més… al final de la guerra els partizans (comunistes) alliberarien els Balcans de sud a nord i acabarien instaurant règims comunistes a tots els Balcans menys a Grècia, que una guerra civil [desigual] truncaria la voluntat popular d’esdevenir un règim comunista.

Durant la 2a Guerra Mundial els croates aprofitarien el caos per començar a protagonitzar la primer neteja ètnica seriosa. Els Ustaše – col·laboracionistes croates – de Pavelic aprofitarien per exterminar jueus, gitanos… i serbis, molts d’ells van morir al camp de concentració de Jasenovac. Aquesta primera neteja ètnica seria el resultat del projecte Cubrilovic (presentat el 1937). Tot i això el projecte Cubrilovic fou la plasmació en paper de quelcom que tant serbis com croates (cal dir que quan parlem de serbis o croates a grosso modo ens referim a moltes institucions de l’època) tenien intenció de fer: netejar de jueus, gitanos, otomans (musulmans) i italians Iugoslàvia. Així doncs, els jueus dels Balcans i els musulmans especialment de Bòsnia, Hercegovina, Kosovo i Albània eren subjectes a les atrocitats de l’època. Cubrilovic seria l’ideòleg teòric del genocidi d’albanesos a Kosovo, de musulmans a Bòsnia… i fins i tot de la masacre de las Foibe, que expulsaria els Italians de Dalmàcia i Ístria.

La segona Guerra Mundial va acabar. Tito pacificaria Iugoslàvia durant 40 anys i tot i que arribaria a fer Cubrilovic ministre rebutjaria continuar amb una Guerra Civil i decidiria apagar els nacionalismes per evitar que la metxa dels Balcans es reencenguès. Albània cauria en mans del dictador stalinista-maoista Enver Hoxha que sumiria el país en una autarquia terrible.

Al caure els règims comunistes els nacionalismes iugoslaus aflorarien de nou i començarien la Guerra Civil més recent a Europa. Sèrbia, encapçalada per Slobodan Miloševic, entraria en guerra amb totes les federacions iugoslaves, sent el causant d’exterminis massius a la majoria de províncies. Paral·lelament, a Croàcia, manava Franjo Tudjman, un altre carnisser major. Ambdós mandataris, a part de matar-se de tant en tant (per raons nacionalistes, com les matances a la regió de Krajina) tenien interessos comuns: l’apropiació d’aquells territoris que es consideraven com a seus i l’extermini d’altres ètnies. Un bon exemple és la partició Bòsnia a l’acord de Karadjordjevo… i de genocidis podríem parlar de Srebrenica o Kosovo per part dels Serbis o el de Prozor per part dels Croates.

La guerra va durar gairebé 9 anys (des dels primers atacs dels Serbis a la costa Dàlmata – de Croàcia – fins Kosovo) i va acabar amb un país desmembrat en més parts que províncies havien durant la SFRJ: Eslovènia, FYR Macedònia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Bòsnia-Hercegovina.

Albània, de rebot, es veu involucrat ja que el 95% de la població de Kosovo és albanesa, així que a falta de país formalitzat, els Kosovars llueixen sempre la bandera de l’àguila bicèfala…

Desprès d’un segle amb infinites guerres (2 Guerres Balcàniques, 2 guerres mundials, 1 guerra freda i una guerra civil) sembla que la pau ha retornat a la regió – exceptuant l’encara cas obert de Kosovo – i des de ladupla desitgem que els Balcànics comencin un pròsper període de pau, començant per entrar poc a poc a les institucions europees i deixar-se dels cecs nacionalismes que tant mal han fet als Balcans. Dit de pas, esperar que tots aquells criminals de guerra (morts o vius) siguin condemnats com a tals… carnissers ja morts com Milosevic, Bobetko o Tudjman i altres vius com Novak Dukic, Karadzic, Mladic, Gotovina, Cermak, Makac, Babic, Martic…

ROGER

Share