Author Archives: Menda

La vorera te l’arregles tu!

Les ciutats del Uruguai, així com Buenos Aires tenen una cosa en comú: cadascú s’arregla el seu tros de vorera.
Sí, en efecte, tal i com sentiu.

Vorera “artística” al Casc Antic de Montevideo

La primera conseqüència d’aquesta norma és que les voreres de les ciutats son gens uniformes: cadascú fa servir un tipus de llosa diferent i el desgast/estat d’aquest és dispers.
Així doncs, la vorera canvia de forma, color i estat a cada pas que un dona.

… ja era hora que arreglessin la vorera (Buenos Aires)

I d’aquest últim apunt destacar l’estat de les voreres.
En alguns casos les voreres es troben en un estat lamentable, tot i que jo crec que estan millor del que es podria esperar, ja que en el fons, entenc que la prioritat d’una família alhora d’arreglar el teu tros de vorera deu ser baixa.

Aquesta vorera no té solució; pobre veï

Especialment perquè a ciutats com Montevideo la majoria de la gent viu en cases i no en pisos i per tant, el cost d’arreglar el teu tros de vorera és superior al que tindria si es visqués en un pis.
D’aquesta manera, els barris rics acostumen a tenir les voreres arreglades; mentre que els més humils a vegades ni tan sols existeixen.

Vorera d’un edifici públic feta malbé a Buenos Aires

Continue reading

Les Cataractes d’Iguaçú – la vuitena meravella del món

Sobre les majestuoses Cataractes de l’Iguaçú s’ha escrit molt i de moltes formes diferents… però no podíem ser menys i per això volem plasmar al bloc tot un reguitzell d’idees i consells pràctics.

… des del costat brasiler

Iguaçú és sens dubte una de les meravelles del món (la vuitena diuen) i l’espectacularitat d’aquestes no té discussió. Com que una [o unes quantes] imatges valen més que mil paraules us anirem ensenyant fotos mentre donem uns consells i curiositats.

… des de Brasil, Garganta del Diablo al fons

Quin costat és més maco?
És la típica pregunta… i la típica resposta és que els dos costats són suficientment diferents perquè valgui la pena veure’ls ambdós.
Ara bé, si només tinc un dia et diria que Argentina; per l’espectacularitat.
També recomano primer visitar Brasil i desprès Argentina. El costat brasiler t’ofereix unes vistes panoràmiques inigualables, però d’altra banda al costat argentí hom pràcticament s’integra dins les cascades; passa per dalt, per baix i casi per dins!

… des del costat argentí

Quants dies calen per visitar Iguaçú i voltants?
Amb un dia a cada banda del parc és més que suficient.
Mentre al costat argentí hi dedicarem tot el dia, al costat brasiler unes poques hores seran suficients; fet que ens permet visitar per exemple el Parc das Aves.
Amb un dia es pot visitar les dues parts? IMPOSSIBLE. El temps que has de dedicar per creuar la frontera fa que sigui totalment impossible.

… més cascades del costat argentí, des de Brasil

… uffff i lo de la frontera què?
PACIÈNCIA!!
Hi ha dues maneres de creuar la frontera:
1.- Autobús: S’agafa a l’estació central de cada poble (Foz i Puerto Iguazú respectivament) i surt cada 30 minuts. A la frontera argentina tothom ha de baixar de l’autobús a segellar el passaport. A la frontera brasilera només els guiris… el que provoca que l’autobús se’n vagi mentre segelles el passaport i has d’esperar a que passi el següent… de la mateixa companyia (vaja que mínim 45 minuts els esperes).
Si a sobre has d’agafar alguna altra combinació; com per exemple des de l’estació Central a l’aeroport o a les cascades… doncs suma.

Isla San Martin (ARG) a l’esquerre des de Brasil

2.- Transport Privat. El taxi no cal ja que és la ruïna. Existeixen un munt d’agències que t’arreglen un paquet tancat: transport, tràmits a la duana, entrada, guia… i la visita al “Hito Tres Fronteras” per uns 50€.
Tot i l’astillada, és recomanable ja que el temps i mal de caps que t’estalvies per creuar la frontera son un gran punt; especialment si vas de Brasil a Argentina, ja que el costat argentí requereix de més temps.
Nosaltres per arribar de les afores de Foz a Puerto Iguazú vam invertir unes 3 hores; i no podeu perdre de vista que de Brasil a Argentina hi ha una hora de diferència que perds.
Si vas amb cotxe hauràs de suportar escorcoll i tràmits… així que també tocarà esperar una bona estona.

Pasarel·les del costat brasiler

[Altres] Coses a fer per allà?
A part de veure el parc (les dues bandes) es pot visitar:
- El Parque das Aves (BR). A nosaltres ens va agradar molt, la veritat és que no només veus ocells diversos sinó que et poses dins les gàbies amb els ocells volant per allà… té el seu encant.

Un tucà… a mi m’encanten!

Continue reading

Entrepà de pernil: objecte perillós

Des de fa una dècada, als aeroports, s’han sumat a la llista d’objectes perillosos i prohibits habituals [com son les drogues o les armes] altres com les tisoretes per les ungles o els líquids…
…però ara, a certs llocs hi podem sumar els entrepans de pernil i formatge.

L’hivern passat vam anar a Sud Amèrica i vam entrar-hi a través d’Argentina (Buenos Aires).
Desprès de moltes hores de vol i una escala a Roma arribàvem a la capital argentina cap a les 9h del matí però amb una gana incontenible; ja que era hora de dinar a Catalunya (o d’esmorzar a Argentina).

Així que amb ganes de sortir de l’aeroport a prendre l’aire i menjar-nos els nostres entrepans; a l’últim punt de control per entrar al país ens alerta la policia.
- Lleváis algo de comer, verdad?
- Pues sí, unos bocadillos.
- De que son?
- Mmmm… de jamón y de queso
- Puedo verlos?
- Claro…

Rebut del SENASA de la confiscació d’entrepans

Sense acabar de veure a on volia anar a parar, vaig estar a punt d’oferir-li un mos i tot.
Li trec l’entrepà, se’l mira i ens comenta que allò és quelcom prohibit al seu país i que no ens els deixa passar.
Sorpresos, l’intentem convèncer que és el nostre dinar i que si fa falta ens el mengem in situ.
…però res, el poli incorruptible.

Cartell que tranquil·litza a tothom

Crida a un del Ministeri de Sanitat (SENASA) i alerta del perill dels entrepans que portem.
Amb rostre seriós, ens demana que l’acompanyem: acatem.
Ens porta a un taulell, ens agafa els entrepans, els tira a una brossa especial i ens explica que seran desnaturalitzats i destruïts… firmem l’autorització i ens quedem sense dinar. Continue reading

Eja këtu, kjo është e imja!… crits albanesos

Eja këtu, kjo është e imja!” o el que és el mateix, “Sortiu d’aquí; això és meu!”.

La història de l’anècdota es remunta a l’estiu del 2008; a la Ribera Albanesa.
Nosaltres tornàvem de passar un dia a la platja de Himarë i al tornar, vam fer una parada al mig de la carretera per escalar muntanya amunt fins un búnquer que hi havia per allà que de ben segur ens brindaria unes vistes collonudes a tota l’escarpada costa albanesa.
Un cop a dalt, gaudint de la pau i d’un viatge collonut veiem com un cotxe es para just darrere el nostre.

Cotxe al fons… en busca del búnquer

Nosaltres teníem el cotxe uns quants metres muntanya avall i la incertesa del que passaria amb aquell tio eren màximes.
Mentre deliberàvem nerviosos que passaria… el tio surt del cotxe, s’ho mira tot plegat… mira amunt i al veure’ns comença a fotre crits.
Que un albanès et foti crits enmig del no res no mola gaire, no fos cas que tregui la Kalashnikov...
…així que en plan “son de paz” i fent signes del pal; “no t’entenc“, baixem ràpidament muntanya avall.

Vistes de la costa albanesa… amb búnquer

El tio, nerviós, ens pregunta que collons fem allà i li fem veure que “búnquer”, “allà dalt”, “vistes de puta mare” i de cop es parteix la caixa.
Lo del búnquer li va fer gràcia; normal, tenint en compte que hi ha milions arreu del país; aquell tros de ciment no és gaire diferent a veure un Mercedes. Continue reading

Vall del Bac (Alta Garrotxa)

Tenia ganes de parlar del meu racó preferit de Catalunya; la Garrotxa.
Una comarca rica en paisatges i paratges que tot i que té llocs prou coneguts com son la Fageda d’en Jordà, Besalú o Santa Pau; en té d’altres més desconeguts com són certs indrets de l’Alta Garrotxa.

Avui parlarem potser d’un dels llocs més inhòspits de Catalunya, una vall tancada gens coneguda que es diu la Vall del Bac, dins l’Alta Garrotxa.
La vall queda compresa entre Sant Pau de Segúries (Ripollès, sota Camprodon) i Oix (al nord de Castellfollit de la Roca).

Castellfollit de la Roca… per anar fent boca

Per la vall hi passa una carretera gens transitada [a part de la presència de caçadors] degut a que pràcticament no hi viu ningú per aquelles contrades; ja que només trobem un seguit de masies escampades.

Des de ladupla proposarem un parell d’excursions per la Vall del Bac.
Però abans… ressaltar que si volguéssim fer l’històric GR-1 que uneix Empúries amb Finisterre passaríem per la Vall del Bac.

Mapa de l’Alpina de la Vall del Bac amb les rutes traçades

El punt de partida d’ambdues excursions és l’Hostal de la Vall del Bac.
La primera que proposem és l’ascens a El Talló (1.276 metres) i la segona és una ruta circular que comença de l’Hostal i va fins a Oix passant primer per Toralles i tornant per les gorgues d’en Batlle; tot vorejant la muntanya de Montmajor (1.075 metres).

Sant Andreu de Porreres

Continue reading

Ruta cicloturista pels pobles medievals de l’Empordà (II)

Us presentem la segona part de la ruta pels pobles medievals de l’Empordà.
A la primera part havíem dissenyat una ruta que anava de Flaçà fins la Bisbal d’Empordà. (veure enllaç)
En aquesta segona part us presentem una ruta molt planera de 30 km que va des de la Bisbal d’Empordà fins a Pals i tornar. Tota la ruta està asfaltada i el desnivell acumulat de la ruta és molt poc.
[lògicament, no cal fer-la en bicicleta i es pot fer d'una tirada des de Flaçà fins Pals i realment és un pla de viatge genial i molt recomanable]

Església romànica de Canapost – LA meravella

Sortint de la Bisbal la primera parada és un petit nucli anomenat Canapost; un poblet residencial amb una dotzena de cases i masies arreglades super pijes que amaguen una meravella: una església romànica que a mi em va captivar especialment i una necròpolis de l’època.

Ruta des de la Bisbal a Pals

La següent parada és una de les joies del Baix Empordà: Peratallada. Cada racó val la pena, cada cantonada és una joia medieval. Un poble emmurallat  [amb les seves torres de vigilància incloses] que queda presidit per un castell al bell mig del poble. La plaça major està porxada i ens recorda una mica a la de Monells.
El poble té un munt de restaurants i d’allotjaments [gens barats] i és totalment indispensable de visitar!

Plaça porxada de Peratallada

Continue reading

Amb l’enemic a les portes: estadis rivals a tocar

Arrel del viatge a Sud Amèrica, mentre mirava el mapa de Buenos Aires em vaig adonar de quelcom sorprenent: a Avellaneda – dins la Gran Metròpolis Porteña – els estadis de Racing Club (Juan D. Perón) i C.A. Independiente (Libertadores de América), els dos rivals de la ciutat, es troben a tocar un de l’altre.
La veritat és que mai havia vist cap altre lloc amb tal proximitat entre estadis i més tenint en compte la gran rivalitat que existeix entre ells.
Com podeu veure, res separa els estadis i res impedeix que després d’un mal partit t’entrin ganes d’apedregar l’estadi del rival.

Pocs metres separen els grans rivals d’Avellaneda

Arrel d’aquesta curiositat em vaig dedicar a buscar altres casos similars… i curiosament n’hi ha més, tot i que cap tant flagrant.
Abans de tot, cal assenyalar que el que succeeix molts cops és que els equips d’una mateixa ciutat, juguen al mateix estadi: Inter i Milan; Roma i Lazio (Itàlia); Bruges i Cercle de Bruges (Bèlgica); Persépolis i Esteghal (Iràn); Al-Nassr i Al-Hilal (Aràbia Saudí); Oriente Petrolero i Blooming (Bolívia); Maccabi i Hapoel Tel Aviv (Israel)… entre d’altres.

Normalment la separació entre ells ve donada perquè cada equip neix en un barri determinat i per tant, trobar dos estadis en un mateix barri es fa realment estrany.

Continue reading