Author Archives: Menda

Museus gratuïts de Berlín

Berlín, ciutat d’infinita cultura. Tanta que un es pot arribar a sentir desbordat per Exposés d’aquesta.

La cultura i l’art a Berlín es combina en centres culturals , galeries, exposicions… i al carrer. Tot plegat, sense tenir en compte l’art urbà, una de les majors joies de la ciutat i que també és gratuïta de veure!

Molta d’aquesta és gratuïta. És per això que hem elaborat un .pdf on llistem bona part dels centres culturals gratuïts de Berlín (ja siguin sempre gratuïts o només uns dies o hores determinades).
CLIQUEU AQUÍ PER DESCARREGAR EL .PDF DE MUSEUS GRATUÏTS DE BERLÍN 

Salut i cultura!

ROGER

Share

El futbol modest alemany – Union i Babelsberg

Els alemanys viuen l’esport -i en particular el futbol – d’una altra manera. Menys passional però molt més entregats… i fair play per sobre de tot.
Els camps s’omplen sempre: a primera, segona, tercera… i tot s’ha de dir, els preus són molt més assequibles!
S’aplaudeix incansablement a l’equip… però s’aplaudeix també als arbitres i a l’equip contrari al principi del partit; potser un pèl excessiu.

Kurve Nord Fans Babelsberg 03

I xiular al teu equip? Pecat mortal!Però és que a vegades el típic corner que la tires enrere cap el teu porter és per xiular-ho eeeeh“… que no, que aquí només s’anima i es ve a passar el rato.
Al final del partit SEMPRE s’aplaudeix a l’equip i els jugadors saluden al final del partit a tots els aficionats en un ritual que dura 10-15 minuts i que fa que un cop acabat el partit NINGÚ es mogui del lloc… i que segueixin animant i cantant.

Fans Union Berlin – cantant quan el partit ja ha acabat fa 10 minuts

Els Alemanys no són gaire d’aplaudir. Ells canten. Canten, criden i animen incansablement.
Potser no aplaudeixen tant perquè durant bona part de la temporada deuen portar guants… weiß nicht.

Alte Försterei – estadi Union Berlin ple vs. Aue (2.Liga)

Juguin a primera, segona o tercera, els equips omplen els estadis i més de 10.000 espectadors sempre hi ha arreu… de la mateixa manera que és perfectament habitual que a un partit de tercera s’apleguin 20.000 espectadors – si el camp ho permet – o que sistemàticament 3.000 espectadors de l’equip contrari s’hagin desplaçat.
Avui en dia, ja no només és totalment impensable veure un camp de primera o segona divisió espanyola ple… sinó que avui en dia a vegades ja resulta difícil trobar més de 15.000 persones a primera divisió.

Babelsberg fans – Kurve Nord. Estadi ple vs Rostock (3.Liga)

Un gran detall és que a Alemanya no hi ha la obligació que els estadis tinguin tots seients… i a molts estadis pots reviure els bells temps (sí, bells amb “b”… i amb “v” també).
Jo vaig començar a veure el futbol dempeus. Reviure de nou el futbol d’aquesta manera és “pell de gallina” i té un component romàntic difícil d’explicar.

Kurve Nord – Babelsberg03 (vs. Hansa Rostock)

Un cop acabada l’oda al futbol/aficionat alemany parlaré breument d’un parell d’equips, els dos que he anat a veure i que tenen una història especial: Union Berlin i Babelsberg 03.

1.FC Union Berlin.
Equip que juga al barri de Köpenick. Un meravellós barri a les afores de Berlín envoltat de boscos i rius. Més informació aquí.
L’Union era l’equip dels treballadors del ferro, per això “Eisern (ferro) Union” és el que criden els aficionats. Era també el gran rival del Dynamo de Berlin - l’equip de la Stasi - durant els temps de la DDR. 

Aficionats a punt d’entrar a l’estadi

Continue reading

Share

Dessau i la Bauhaus

El poble de Dessau (Sachsen-Anhalt) és la cuna de la Bauhaus.
Un punt on tot el moviment racionalista [arquitectònic] i l’art abstracte [arts plàstiques] es van trobar per assentar unes bases a nivell multidisciplinar que perdurarien fins els nostres dies.
El moviment va néixer per trencar els cànons modernistes – tot i que té certes influències – i fou concebut per arribar als estrats més populars.


L’edifici de la Bauhaus a Dessau

El racionalisme és l’antítesi del modernisme (art noveau) que és un moviment pensat per la burgesia: artesania, d’estètica molt carregada/barroca, objectes, disseny i cases fetes a mida i únics.
Es busca trencar amb el disseny artesà únic, per passar a quelcom industrial i funcional: barat, dissenys senzills i funcionals i per a ser fabricat en sèrie.
Per primer cop és pensa exclusivament en la majoria de la societat perquè aquests puguin accedir a béns de consum i millorar així la qualitat de vida de les classes populars.
A nivell d’arts plàstiques, el racionalisme arquitectònic deriva en les avantguardes com el cubisme, l’art abstracte, neoplasticisme o el futurisme. 

La porta d’entrada del temple

La Bauhaus és un centre revolucionari. Es tracta d’una universitat on en un mateix espai es troben totes les formes d’art, disseny i arquitectura: trenca amb les estructures gremials.
Les diferents disciplines que s’hi trobaven interactuaven constantment en un procés d’aprenentatge permanent.
Arquitectura, disseny gràfic, disseny industrial, pintura, dansa… i els mestres d’aquella escola eren personalitats en el camp: Gropius, Kandinksy, van der Rohe, Klee, Albers, Feininger, Moholy-Nagy…

Lebenganghäuser de Dessau – les originals projectades per la Bauhaus

Amb l’arribada del nazisme van començar a ser perseguits per “desviats comunistes” i per ser la Bauhaus “una fàbrica de rojos“, fet que els va fer moure finalment a Berlín (1933) per al cap de poc tancar les portes i que mestres i alumnes s’haguessin d’exiliar lluny d’Alemanya. (cal dir que van instal·lar-se a Dessau (1925 – 1932) perquè a Weimar, on es va fundar la Bauhaus (1919 – 1925), van rebre les primeres pressions dels nazis)
Però els seus continguts van perdurar en el temps i arreu del món.

L’edifici de la Bauhaus de Dessau des de dins

Dessau és per sobre de tot un destí gairebé fetitxista. Un punt romàntic el qual si no coneixes aquesta història resulta rar de veure i per sobre de tot és un destí adient per arquitectes.
Què trobem a Dessau exactament?
VEURE MAPA
Dessau és un petit poblet de cases prefabricades de la DDR, d’aquestes estil Bellvitge, absolutament adient amb la història de la Bauhaus.
Té una plaça major molt agradable tipus bulevard i al nord de l’estació, una barriada de cases molt maca.

Plaça Major de Dessau

Però el més interessant és el barri de Törten situat al sud del poble on els estudiants de la Bauhaus van projectar-hi el barri sencer.
Es basa en dos tipus de casa: la casa unifamiliar i les cases per a les classes populars.
Tot plegat són dos tipus de cases pensades en ser molt econòmiques i perquè tothom tingués un habitatge digne.

Stahlhaus – Dessau. Model de casa unifamiliar

Continue reading

Share

Les escoles del Berlín oriental

Ostres Roger, ara ens explicaràs el sistema educatiu de la RDA?
No, tranquils, això un altre dia potser. Us parlaré de quelcom banal però que crida l’atenció. Parlaré dels edificis dels instituts del Berlín oriental (RDA).

Berlin “Gangtype” Grundschule a Alt-Treptow

I que els passa? Doncs que són totes iguals. Pots reconèixer una escola sense veure cap cartell i des de uns quants metres!
Tot i que en el fons això ja passa: certes ciutats d’Alemanya, després de la guerra  - i especialment a Berlín – es van dedicar a produir en sèrie cases, escoles, hospitals i altres edificis… i no hi ha dubte que a la part comunista d’Alemanya tot això és més accentuat i es va allargar més en el temps.

Berlin Gangtype Grundschule a Treptow

En realitat, a la RDA, hi havia uns quants models d’edifici de centre educatiu, on sobretot 6 eren els que més es repeteixen.

Escola abandonada a Mitte, vora Kreuzberg

Normalment cada regió tenia el seu tipus d’edifici més característic, i com no, Berlín també té el seu.
A Berlín trobem l’anomenat “Gangtypen” (o també dit, Berlín GT-81) – que és el de les fotografies.

Escola típica a Prenzlauer Berg… amb la façana restaurada.

I pels freaks del tema us deixo els documents tècnics i explicatius sobre el catàleg arquitectònic d’escoles, instituts i universitats de la RDA

Salut i educació… pública. 

ROGER

Share

Les muntanyes [de runa] de Berlín – Schuttbergen

Però que dius, si Berlín – i tot Brandemburg – és tot pla i no hi ha muntanyes!
Correcte, però hi ha unes poques muntanyes i turons. Totes elles tenen una cosa en comú: són muntanyes de runa (Schuttbergen o Müllbergen) 

Teufelsberg – estació d’espionatge sobre una muntanya de runa

Però com pot ser això?
Doncs la cosa està en que els alemanys durant la primera meitat de segle XX van tenir la fal·lera d’entrar en guerres i de perdre-les. Així que el país va quedar arrasat al final de cadascuna d’elles. Berlín no fou una excepció ja que va quedar especialment devastat.

Així que tenim una ciutat en runes que s’ha de reconstruir i un munt de runa.
I tu runa, on vas? Doncs ben fàcil, sota la catifa.
Van agafar la runa de cada barri i es van dedicar a fer turonets… es compacta i per una banda es posa unes llavors i a canvi tenim un parc o senzillament refem la ciutat sobre aquestes.Totes les ciutats alemanyes tenen la seva “Schuttberg” i normalment són parcs.

Schuttberg de Teufelsberg amb el Wandsee de fons

Així doncs, Prenslauer Berg és un barri que fa una lleugera pujada .. perquè és runa. El Volkspark tant de Friedrichshain com el de Humboldthain estan fets sobre runa. I així anar fent amb tots els turons de Berlín. Com a incís, sota la Humboldthain hi ha una torre antiaèria nazi enterrada. Es pot veure la façana encara des del metro.
I la muntanya de Kreuzberg (Tempelhofer Berge)? No, aquesta és l’única que no. És l’única muntanya natural de Berlín i s’alça 66 metres.

Volkspark Humboldthain a Prenzlauer Berg, el cim de la muntanya de runes

Totes són posteriors a la Segona Guerra Mundial? No, hi ha una a les afores de Berlín - al Grunewald – molt prominent anomenada Teufelsberg. (Ubicació: http://goo.gl/maps/J3aej )
Allà, a part d’ajuntar la runa de la ciutat després de la Primera Guerra Mundial, els nazis van construir una base d’espionatge.
Avui en dia, la base està abandonada però el recinte està rarament gestionat per una “empresa“ que es dedica a acollir concerts (una mica tipus “rave”, però pagant) i a fer “tours guiats” (Kurze Führung)… i de mantenir la tanca que envolta el recinte.
En realitat és com una pantalla del Commandos on colar-s’hi és gairebé impossible!
Respecte els “tours guiats” i el lloc en si, podeu consultar aquest article (sobre els porters i la organització) i aquest altre (sobre el lloc en si) del mateix blogger. Una mica estrany tot plegat.

Salut i pedres!

ROGER

Share

Cal saber alemany per viure a Berlín?

Aquest és un tema molt recorrent i fins i tot la xarxa no l’ignora ja que es troben moltes opinions diverses.
Jo tampoc soc una eminència en el tema però aquesta és la meva opinió.

Crec que sí, que pots SOBREVIURE sense saber alemany a Berlín i si ets molt bo amb el que fas – i no en totes les professions – també pots VIURE. Però d’entrada jo crec que no, no pots VIURE.

M’explico. Per suposat si vens aquí a “viure la vida” pots sobreviure sense l’alemany i sabent només suahili, això com tot. De la mateixa manera que es pot SOBREVIURE sense castellà/català a Barcelona… en anglès et pots fer entendre més o menys, la gent de Barcelona és capaç d’interactuar millor o pitjor en anglès al igual que hi ha feines que amb l’anglès ja tires…
Aixi que ok, clar que pots sobreviure. L’oci – i moltes relacions – no entenen de barreres idiomàtiques i existeixen milions de persones a Berlín amb les que interactuar sense necessitat de saber alemany.

Ara bé, m’atreviria a dir que com a mínim el 80% de les feines – m’ho invento -, o saps alemany o estas foríssim. I és possible que en igualtat de condicions, agafin abans l’alemany que sap anglès…
I pel cas concret d’un espanyol que no coneix alemany, probablement parteix en desavantatge respecte molta gent de països angloparlants.

Dit això, a Berlín no tothom sap anglès. És una mica com el mite que als Països Baixos tothom sap anglès. No, ni de broma!
Que vols fer una gestió? o saps alemany o estas foríssim.
Que vols interactuar amb un natiu? Doncs, una mica, si no saps alemany, estas foríssim!
Que vols interactuar amb el kurd del kebab del barri perquè t’expliqui com està el tema del Kurdistan. No podràs.
… i no, el que treballa al super o al Spätkauf no sap anglès. Et dirà “3 euros, thanks” i para de comptar. Continue reading

Share

Köpenick

Berlín és un exemple indiscutible de multiculturalisme on brollen mil formes culturals i que es pot viure de mil maneres diferents.
Però potser si una cosa no té Berlín és que pràcticament no guarda cap similitud respecte el típic poble alemany.
Segur? En realitat existeixen algunes barriades a les afores de Berlín que mantenen una estructura urbana més típica germana.

Köpenick viu encarada al riu Spree

Köpenick n’és un bon exemple.
Situat a uns 17 quilòmetres del centre (Mitte), Köpenick es troba a les rodalies immediates del Berlín més cèntric.
Envoltat de boscos i llacs i construït al voltant de la riba del riu Spree, Köpenick té tot l’encant d’un poblet tot i estar dins de la ciutat.
Vingui d’on vingui el visitant, per entrar al nucli haurà de creuar algun dels boscos que protegeixen el barri.

Castell de Köpenick

El centre històric de Köpenik està construït en una petita península, on a la punta d’aquesta podem trobar un castell renaixentista.
En aquesta península és on el Spree i el riu Dahme conflueixen.

Ajuntament de Köpenick

A destacar també del barri és que és on juga els seus partits l’Union Berlin i és on podem trobar un Biergarten molt guapo, el Mecklenburger Dorf.

Köpenick

Potser pel visitant que només està uns pocs dies a Berlín  la visita a Köpenick tampoc és imperiosament necessària però de veritat que val la pena, perquè sent quelcom més similar a la resta de pobles que Alemanya, no té res a veure amb Berlín.

Salut i Eisern Union!

ROGER

PS. Val a dir que fins el 1920 el barri no va passar a formar part de Berlín.

Share