Category Archives: Altres

Altres posts, ja siguin curiositats, notícies o qualsevol cosa sobre la qual ens sembli interessant escriure un post.

Equilibrant densitats: què passaria si els països més grans fossin els més poblats?

L’altre dia mirant un blog de seguiment habitual (Fronteras) em vaig trobar amb un post en el qual citava a un usuari del web Reddit que va plantejar el següent: Què passaria si la població d’un país es correspongués amb la seva superfície, de manera que els països més poblats fossin, a la vegada, els més grans en superfície? Una manera d’equilibrar les densitats mundials.
És a dir, el país més gran del món en superfície (Rússia) se li assigna el país mes poblat (Xina)… el país 143é en superfície (Albània), el 143é en població (Lesotho)… i així successivament. El resultat és el següent:


El resultat és entretingudíssim, ja que sorgeixen infinits comentaris. A tall de síntesi destaquem alguns detalls:
- 4 països no canvien: EEUU (3r en tot), Brasil (5é), el Iemen (49é) i Irlanda (119é).
- Corea del Nord segueix estan sobre Corea del Sud (però al sud d’Àfrica)
- Andorra segueix sent un paradís fiscal (Seychelles)
- Bangladesh “invadeix” la Índia
- Albània fa un gran avanç tecnològic i s’envà a Taiwan.
- En l’hipotètic cas d’una Catalunya independent, estaríem al Sàhara Occidental… així que seguiríem amb greus problemes de cara a una hipotètica autodeterminació.
[...etc...]

Tot i això, nosaltres hem volgut anar més enllà. Especialment arrel d’un post publicat pel mateix blog Fronteras, on replicava el mètode amb les comunitats autònomes espanyoles i les seves províncies.
(detall: Extremadura acapara tot el poder econòmic al quedar-se amb Barcelona i Madrid)
Així que ens hem posat mans a l’obra i hem fet el mateix amb les comarques catalanes, i aquest ha estat el resultat.


Detalls:
- El Montsià és l’única que no es mou i a la vegada és l’única que manté el privilegi de tenir costa (a part de la Selva, tot i que ara té molts més quilòmetres de costa).
- Les 4 comarques on trobem les capitals de província estan en contacte entre elles, i totes dins la província de Lleida.
- El Pallars Sobirà canviaria l’Estany de Sant Maurici pel de Banyoles.
[...etc...]

Algú s’atreveix a fer-ho amb els 947 municipis catalans?

ROGER

Drets de l’homosexualitat

Fa un mes i mig, concretament, vaig escriure un post sobre què significava ser un país desenvolupat i com es dividien aquests (vegeu Països desenvolupats). Resulta que els criteris per considerar aquests països estan relacionats amb si el nivell de vida és alt o no per qui habita en ells. Moltes vegades, masses i tot, s’obliden de molts drets que es vulneren arreu del món, i com a conseqüència les persones no es poden desenvolupar com haurien.

En la classificació de països MÉS desenvolupats ens trobem amb alguns com Aràbia Saudita, Barbados, Grenada o Trinitat i Tobago, els quals penen l’homosexualitat radicalment amb cadena perpètua, 10 anys, 25 anys, no permeten l’entrada d’homosexuals en algun d’aquests països, i en el cas d’Aràbia Saudita està penat amb la mort directament. Increïble.

Mirant la legislació sobre l’homosexualitat al món, un/a pot arribar a indignar-se totalment, ja que és indignant que a aquestes alçades no puguem tenir certes llibertats com a persones que som. De fet, llegir aquesta informació em sembla prou interessant per assabentar-me de com se les gasten a cada indret, però a la vegada em sorgeix la típica pregunta de: no hi ha temes que resulten més negatius i conflictius que resoldre abans que aquest?

Aquest és un d’aquells posts de pura informació de coses que passen al món, i torno a repetir, indignar-se una mica davant la situació.

Enric

Telepatia onírica i el Marroc

Eing? Què vol dir això? Ara us explico l’anècdota.
Avui nit estava a Porqueres amb la Sònia i els dos ens hem llevat havent somiat que anavem al Marroc!!
Cap dels dos hi ha anat i de fet en cap moment ens hem plantejat d’anar-hi, però vist aquesta il·luminació divina hi haurem d’anar… (Al·là deu treballar a la Direcció General de Turisme del Marroc i juga brut)


El meu somni era que anàvem 4 amics al Marroc a fer una ruta per la costa i que al arribar ens separàvem en 2 grups per quedar més endavant a una ciutat determinada de la costa.
Per això, jo i l’amic (no recordo ningú) ens pujàvem a un taxi amb una parella de joves pakistanesos. El taxista però, es perdia i ens portava a un lloc indeterminat, lluny del punt de trobada.
L’últim que recordo, és que, resignats, sabent que estàvem perduts, decidim quedar-nos al poble costaner on estàvem… mentre juguem a la PlayStation en aquella mateixa platja (no se on endollàvem les coses, però allà estàvem jugant-hi).


El de la Sònia, sobretot, li falta consistència geogràfica… partia de Vitoria (que anem la setmana que ve) i aprofitant que estem a Vitoria, ens escapem un dia al Marroc, que és limítrof amb el País Basc. (això ho sap tothom)
Anem a un poblet amb un mercadillo on venen fruita (totes partides per la meitat, inclús les cebes) i desprès anem a una gran ciutat de cases blanques amb un tràfic de bojos, on es troba un amic que tot i haver anat a visitar el seu germà que viu a Londres… resulta que es troben al Marroc.

… tot plegat, una anècdota inquietant…

ROGER

La volta al món de Willy Fog

Aquests dies, en motiu de la setmana de la infància i dels drets dels nens, el “feisbuc” s’ompla d’avatars de dibuixos animats.
Alhora de decidir el meu no va haver cap dubte: “La Volta al món [en 80 dies] de Willy Fog”.
Sens dubte son els dibuixos que més m’han marcat i probablement son un dels factors condicionants a que hagi sortit “tarat” pels viatges.

Tot i que podríem replicar la volta al món com ens vingui de gust (alguns l’han fet amb bicicleta, per exemple), avui en dia una empresa ens ofereix la possibilitat de fer-la amb una tarifa plana d’avions a escala planetaria.

El nostre heroi animat, en canvi, va usar mitjans acordes amb l’època; i tot i que especialment usa el vaixell, també fa servir el tren, el globus, l’elefant, el trineu i el cotxe (carruatge inclòs).
Per aquells que volguessin emular l’efemèride dels dibuixos inspirats en el llibre de Jules Verne aquí teniu la RUTA:
London – Pas de Calais – Paris – Brindisi – Suez – Bombay (Mumbai) – Calcuta (Kolkata) – Singapur – Hong Kong – Shangai – Yokohama – Hawaii – Tijuana – San Francisco – Chicago – New York – Liverpool – London.


Cal advertir que la ruta dels dibuixos animats [la citada] és una mica més complexa que la del llibre i si la féssim, probablement no tindríem dos agents de policia intentant-nos detenir, ni un “dolent” fent-nos fracassar en la missió… el que sí que potser podríem tornar amb una noia sota el braç.

S’ha de dir que eren uns dibuixos hipereducatius, ja que un es podia fer una idea ràpida del món en quant a localitzacions i cultures… tot i que també vam aprendre el valor de les apostes i que [petit spoiler] si dones la volta al món per l’est, guanyes un dia!
Doncs, res, si algú vol saber alguna cosa de viatges ja sabeu: “sílbame y ya voy“!

ROGER

Centenari de ladupla

El temps passa volant, i ladupla ha arribat a 100 posts!
El blog va néixer amb dos objectius: fer conèixer al món la realitat d’Albània fruit del viatge que vam fer-hi l’any 2008 i també per guardar les nostres memòries acumulades al llarg de la nostra vida viatgera en algún lloc.


No tenim la intenció de rebre moltes visites diàries, que ens escriguin molts comentaris positius, ni d’aconseguir convèncer a tothom que visiti Albània d’una vegada per totes. Si així fos, tindríem la moral massa alta i seríem una mica autoritaris. Cal dir que la moral la tenim alta, però som realistes i el nostre és un bloc més, dels milions de blocs que hi ha a la xarxa, i si algú per casualitat cau per aquí, esperem que s’hi trobi a gust llegint el seu contingut. Està clar que si anem rebent visites estarem contents i procurarem seguir escrivint així que puguem.


El que volem és escriure sobre allò que hem viscut, que és la nostra experiència a altres indrets del món. I quan diem la nostra experiència, vol dir que és personal, i això implica que pot ser compartida o no pels lectors/es. De manera que s’accepten crítiques i tot allò que es vulgui dir. Estem oberts a qualsevol dubte, petició, consell…

Pel que fa a Albània, és evident que hi tenim molta estima. Es nota no? És clar que ens agradaria que algú ens digués: “Doncs tenieu tota la raó! Vam decidir fer una ruta aquest estiu passat per Albània i ens va encantar! El paisatge i també la gent!” Però d’altra banda, només amb el fet de difondre la informació ja som feliços, de veritat.

Després d’una primera etapa forta, el blog va renéixer – després d’un any quasi inactiu – aquest setembre, i aquest revifament també s’ha notat en els nostres lectors. Cada cop en tenim més i per tant, aquest post també és un agraïment públic a tots vosaltres, que ens doneu més motius per escriure: FALEMINDERIT!

Després de 100 posts, cal dir que els albanesos són el segon país que més ens visita i Tirana la segona ciutat més visitant. Això serà així mentre el Pifa no hi faci algo amb França i Tolosa al capdavant, o els tessalònics (Grècia) que són habituals també.
Tenim seguidors arreu: una gironina i una “madrilenya” assídua, algun andalús (precisament cap de Granada), un nano que està obsessionat en l’origen de la marca Skoda, grecs i americans que busquen coses d’Albània, una eslovena que ens ha llegit mitjançant el google translator, alguna exiliada a Anglaterra… a tots ells també els hi donem les gràcies…
… i a totes aquelles persones que han dedicat un instant a fer-hi una visita, gràcies! I si a sobre han quedat satisfetes, moltes gràcies!

Per acabar, un agraïment especial al nostre seguidor més fidel, qui sempre que pot fa la seva aportació en format comentari. Gràcies González!

LADUPLA

No tenim la intenció de rebre moltes visites diàries, de que ens escriguin molts comentaris positius, ni d’aconseguir convèncer a tothom que visiti Albània d’una vegada. Si així fos, tindríem la moral massa alta i seríem una mica autoritaris. Cal dir que la moral la tenim alta, però som realistes i el nostre és un bloc més dels milions de blocs que hi ha a la xarxa, i si algú per casualitat cau per aquí, esperem que s’hi trobi a gust llegint el seu contingut. Està clar que si anem rebent visites estarem contents i procurarem seguir escrivint així que puguem.

El que volem és escriure sobre allò que hem viscut, que és la nostra experiència a altres indrets del món. I quan diem la nostra experiència, vol dir que és personal, i això implica que pot ser compartida o no pels lectors/es. De manera que s’accepten crítiques i tot allò que es vulgui dir. Estem oberts a qualsevol dubte, petició, consell…

Pel que fa a Albània, és evident que hi tenim molta estima. Es nota no? És clar que ens agradaria que algú ens digués: “Doncs tenieu tota la raó! Vam decidir fer una ruta aquest estiu passat per Albània i ens va encantar! El paisatge i també la gent!” Però d’altra banda, només amb el fet de difondre la informació ja som feliços, de veritat.

Uns agraïments especials pel nostre seguidor més fidel, qui sempre que pot fa la seva aportació en format comentari. Gràcies González!

I a totes aquelles persones que han dedicat un instant a fer-hi una visita, gràcies! I si a sobre han quedat satisfetes, moltes gràcies!

Països desenvolupats

Què vol dir ser un país desenvolupat? Estic mirant quins països del món estan considerats com a desenvolupats i per quins motius.

Un país és considerat com a desenvolupat si gaudeix d’un estàndard de vida relativament alt per mitjà d’una economia forta i diversificada tecnològicament. La majoria dels països amb un Producte Intern Brut per càpita (PIB) i un índex de desenvolupament humà (IDH) elevats són considerats països desenvolupats. O sigui que aquest seria el motiu.

Aleshores es divideixen en quatre grups, segons la renda:

1) Renda alta: aquí s’inclouen tots els coneguts de sempre com els de tota l’Europa Occidental, els Estats Units , el Canadà, Austràlia, el Japó, Corea del Sud, l’Aràbia Saudita… i també hi ha inclosos Estònia (contacte amb Finlàndia) i algunes illes del Carib com Trinitat i Tobago, Grenada, Barbados (colònies britàniques), entre d’altres, i també Puerto Rico, qui depèn dels Estats Units. Per tant, dins d’aquest grup hi ha també aquells països que depenen o que són ex-colònies de països benestants.

2) Renda mitja-alta: en aquest grup trobem un grapat de països de l’Amèrica del Sud, la majoria de l’Europa de l’est, el Kazakhstan, Malàisia, Oman, Sud-àfrica, i sorprenentment Guinea Equatorial, el Gabon, Botswana i Líbia. Haurem d’investigar al respecte d’aquests països.

3) Renda mitja-baixa: aquí trobem l’altra meitat de l’Amèrica del Sud, els que viuen més conflictes com Colòmbia, i també de l’Amèrica Central com El Salvador o Guatemala. També gran part de l’Orient Mitjà, la Xina, alguns arxipèlags del Pacífic com Indonèsia, alguns països de la part nord del continent africà i la resta de l’Europa de l’est, com Macedònia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia, Bielorússia i Ucraïna.

4) Renda baixa: com és evident, es troba quasi tot el continent africà, part de l’Àsia central (l’Índia, Bangladesh, el Pakistan…), Mongòlia, Corea del Nord, Haití, Papua Nova Guinea i Timor Oriental (Timor Leste).

Algunes illes molt petites del Pacífic, d’aquelles desconegudes, i el Sàhara Occidental, són els únics no classificats. M’agrada saber aquestes coses, però a la vegada no m’agrada saber que no canvia la situació de molts països.

Enric

Alternatives al McDonald’s

McDonald’s al igual que altres bastardades com la MTV o el Starbucks tenen una capacitat d’ampliar les seves xarxes arreu del món d’una forma gairebé vírica… tot i això encara queda alguna llacuna…

L’únic país europeu on el braç del McDonald’s no arriba és a Albània (algú ho dubtava?)… però tenen l’alternativa: el Kolonat.

Polònia, tot i haver McDonald’s, han decidit fer-li la competència (amb servei de pizzeria inclòs)… amb el McKucharz.

Per acabar, dir que els reis de fer alternatives al McDonald’s són els gabaxos (vulgarment coneguts com a francesos) amb el seu Quick, que de fet té un poder certament important. Quí si no els gabaxos que son tan “nostrats” ells podríem competir amb tal gegant.

ROGER