Category Archives: Altres

Altres posts, ja siguin curiositats, notícies o qualsevol cosa sobre la qual ens sembli interessant escriure un post.

Corrupció en “Little Morocco”

Tot i que no és quelcom habitual, avui compartirem un article que ens hem trobat al web de SomAtents que parla de la corrupció que es dona al Consolat del Marroc de Barcelona.
Una xarxa de corrupció que involucra també a alguns comerços del voltant, en un sistema diplomàtic totalment nepotista que des de fa molts anys aplica pràctiques abusives i il·legals a tots aquells que necessiten tràmits a través del consolat.

Considerem necessari compartir aquest article perquè ens interessa i perquè és una realitat que coneixem en tant que som veïns del consolat i coneixem moltes de les coses que passen allà.

CORRUPCIÓN EN ‘LITTLE MOROCCO‘” per Iria Rodríguez i Maria Soler . (@SomAtents)

Des de ladupla donem tot el suport als afectats i a les entitats que hi lluiten per poder canviar tot el que hi passa, a la vegada que denunciem la connivència de l’Administració pública catalana sobre els fets.

Share

Els pobles amb els noms més llargs del món

L’altre dia, un amic ens va reptar a pronunciar correctament el nom d’un poble a canvi d’una cervesa… per molt complicat que semblés el repte, podríem pensar que ens en sortiríem. Doncs no; impossible.

El poble en qüestió és el següent: Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch.
Sí, sí; és correcte. Podríem pensar que he pitjat 58 tecles a l’atzar, però no és així. El poble es troba al nord de Gal·les; a l’illa d’Anglesey.
A mi m’ha deixat frapat. Si ens mirem els detalls del nom trobem coses interessants:
- Podem veure 4 L seguides
- Rècord de 14 consonants seguides
- el “gogogoch” final m’apassiona.
- Aquí teniu com es pronuncia (cliqueu)

Cartell de l’estació de tren

Com és d’esperar, el nom és fruit de fer una frase sencera en una sola paraula. Un clàssic en molts idiomes que genera molts cops paraules quilomètriques. Sense anar més lluny, l’alemany o l’islandès són exemples d’idiomes que tenen la valentia de enganxar paraules per complicar-nos l’existència.
En aquest cas, el nom en qüestió vol dir: «L’església de Santa Maria al buit de l’avellaner blanc prop d’un remolí ràpid i l’església de Sant Tysilio prop de la gruta roja».

Per no gastar saliva, molts cops s’abrevia com a Llanfairpwll; encara que el final de la paraula segueix fent difícil la seva pronuncia; tot i que ens estalvia les 9 consonants que vindrien a continuació (així com les 44 lletres que falten).

Com que d’envejosos al món hi ha molts, resulta que pobles veïns van voler canviar el nom del poble per superar el rècord i robar protagonisme al poblet de 3.000 habitants; tot i que les propostes no van prosperar.

El poble de “Y” (FR); amb el nom més curt del món

Una cosa habitual és que els habitants d’aquests pobles tenen molt sentit de l’humor (com podrien ser els de Guarroman; fundant l’Associació Internacional de Noms Lletjos i Raros).
A que no sabeu amb qui estan agermanats? Doncs amb el poble amb el nom més curt del món. El poble francès de Y. Un poble del nord de França on el gentilici és “els Y gregues” (Ypsilonien(ne)s).

Continue reading

Share

De consolats va la cosa

Sempre diem que quan vam anar a Londres no vam parar de sorprendre’ns per alguns o molts detalls, ja fos per bé o per malament. I de fet, vam fer un llistat amb aquells detalls que ens anaven sorprenent al llarg de la setmana que hi vam passar per la més que coneguda capital anglesa.

En aquest cas, vull fer referència a la quantitat de consolats els quals ens anàvem trobant tot passejant pels carrers de la ciutat. És cert que potser influeix el fet que siguem uns apassionats i ens motivem quan veiem banderes d’estats del món, sobretot d’aquells més desconeguts, i puc assegurar que juguem a veure qui encerta la bandera de Botswana o de Rwanda, però és que que pels carrers londinencs és tan fàcil veure aquestes banderes!

Consolats malaisi i ugandès de Londres

I la qüestió és que, comparant amb Barcelona, no sóc conscient, així de primeres, d’haver vist gaires consolats, i citaria l’italià, l’alemany, el francès, l’ucraïnès, l’argentí, el rus o el maltès, per exemple, ja que alguns d’ells són suficientment importants, al rus hi vam anar quan volíem entrar a Rússia i el maltès està al costat de la consulta de la meva dentista.

Continue reading

Share

Entrepà de pernil: objecte perillós

Des de fa una dècada, als aeroports, s’han sumat a la llista d’objectes perillosos i prohibits habituals [com son les drogues o les armes] altres com les tisoretes per les ungles o els líquids…
…però ara, a certs llocs hi podem sumar els entrepans de pernil i formatge.

L’hivern passat vam anar a Sud Amèrica i vam entrar-hi a través d’Argentina (Buenos Aires).
Desprès de moltes hores de vol i una escala a Roma arribàvem a la capital argentina cap a les 9h del matí però amb una gana incontenible; ja que era hora de dinar a Catalunya (o d’esmorzar a Argentina).

Així que amb ganes de sortir de l’aeroport a prendre l’aire i menjar-nos els nostres entrepans; a l’últim punt de control per entrar al país ens alerta la policia.
- Lleváis algo de comer, verdad?
- Pues sí, unos bocadillos.
- De que son?
- Mmmm… de jamón y de queso
- Puedo verlos?
- Claro…

Rebut del SENASA de la confiscació d’entrepans

Sense acabar de veure a on volia anar a parar, vaig estar a punt d’oferir-li un mos i tot.
Li trec l’entrepà, se’l mira i ens comenta que allò és quelcom prohibit al seu país i que no ens els deixa passar.
Sorpresos, l’intentem convèncer que és el nostre dinar i que si fa falta ens el mengem in situ.
…però res, el poli incorruptible.

Cartell que tranquil·litza a tothom

Crida a un del Ministeri de Sanitat (SENASA) i alerta del perill dels entrepans que portem.
Amb rostre seriós, ens demana que l’acompanyem: acatem.
Ens porta a un taulell, ens agafa els entrepans, els tira a una brossa especial i ens explica que seran desnaturalitzats i destruïts… firmem l’autorització i ens quedem sense dinar. Continue reading

Share

El paradís de les bicicletes no es va aixecar en un dia

Dóna la sensació que la supremacia ciclista i les infraestructures totalment pensades pel ciclista dels Països Baixos existeixen des d’abans del foc, però res ben allunyat de la realitat.

Carrils bici del Gelderland (Països Baixos)

Aconseguir aquesta xarxa i aquest paradís ciclista no va ser fruit d’un dia, sinó a base de tragèdies i una forta mobilització de la població.
El breu vídeo (6:35′) que presentem a continuació ens explica com un país on ja existien milers i milers de ciclistes va aconseguir recuperar l’espai públic en favor d’un mitjà de transport sostenible i saludable.

Vídeo sobre com els neerlandesos van aconseguir els seus carrils bicis

Fins fa uns anys, la xarxa de carrils bicis de Barcelona era molt pobre, fet que no afavoria l’ús de la bicicleta.
La instauració del Bicing – el transport públic de bicicletes de Barcelona – també ha afavorit la creació d’una xarxa de carrils bicis promesa des de fa més d’una dècada. Aquests dos factors ha afavorit que els carrers de Barcelona es comencin a omplir de bicicletes… el qual demostra que si es donen incentius pel seu ús, la gent respon favorablement. [com va passar als Països Baixos]

Bicing i carril bici de Barcelona

Desgraciadament, a Barcelona, fa unes setmanes, una usuària del Bicing va morir atropellada per un camió mentre ella anava pel carril bici tranquil·lament. Aquest fet ha de fer replantejar imperiosament la seguretat de les bicicletes i la ubicació dels carrils bicis; molts cops en llocs inadequats (perillosos tant per ciclistes com per vianants). Continue reading

Share

77 anys de Monopoly… i les ciutats més cares del món

El mític joc de taula de control de l’oferta urbanística compleix 77 anys, i ladupla li vol dedicar unes petites línies.

Primer de tot, dir que el joc – en la seva versió inicial – fou inventat al 1903 per una quacker estatunidenca. Es deia “El joc dels terratinents” (“the landlord’s game”) i les caselles tenien, com avui en dia, un preu ascendent però no tenien cap nom designat.

Continue reading

Share

Propera parada?

Avui dia, per anar d’una ciutat a una altra, per molt propera que sigui, hi hem d’anar amb cotxe, autocar, tren o avió, entre d’altres. I si pogúessim anar-hi amb metro? Doncs resulta que en Mark Ovenden, un britànic que es dedica al disseny i l’arquiectura del transport públic, va dissenyar un mapa on totes les ciutats del món que tenen metro estan unides. Vindria a ser així:

Què bo seria no? Anar d’una ciutat a una altra, havent de combinar línies i fent transbords al nostre aire? Potser seria una mica lent i també un pèl agobiant el fet d’estar sota terra durant hores i hores, però la idea és original.

Podem veure que es pot accedir a arreu del món, ja que moltes ciutats del món tenen metro. Únicament hi hauria l’excepció africana, tot i que n’estan construïnt en algunes ciutats més.

Als barcelonins/es ens ha tocaria la línia rosa, i podríem anar fins a la ciutat xinesa de Chongqing sense haver de fer cap transbord. I per anar fins a Tirana, hauríem de fer transbord a València (la del costat, i no pas la de Veneçuela), per tal d’agafar la línia blava i anar fins a Thessaloniki, i després agafar l’autocar cap a Tirana.

Qui vulgui pot fer els seus càlculs per poder arribar a la seva destinació. Jo ja he reservat la meva T50/30 per fer-me una ruta.

Enric

Share