Category Archives: Altres

Altres posts, ja siguin curiositats, notícies o qualsevol cosa sobre la qual ens sembli interessant escriure un post.

Amb l’enemic a les portes: estadis rivals a tocar

Arrel del viatge a Sud Amèrica, mentre mirava el mapa de Buenos Aires em vaig adonar de quelcom sorprenent: a Avellaneda – dins la Gran Metròpolis Porteña – els estadis de Racing Club (Juan D. Perón) i C.A. Independiente (Libertadores de América), els dos rivals de la ciutat, es troben a tocar un de l’altre.
La veritat és que mai havia vist cap altre lloc amb tal proximitat entre estadis i més tenint en compte la gran rivalitat que existeix entre ells.
Com podeu veure, res separa els estadis i res impedeix que després d’un mal partit t’entrin ganes d’apedregar l’estadi del rival.

Pocs metres separen els grans rivals d’Avellaneda

Arrel d’aquesta curiositat em vaig dedicar a buscar altres casos similars… i curiosament n’hi ha més, tot i que cap tant flagrant.
Abans de tot, cal assenyalar que el que succeeix molts cops és que els equips d’una mateixa ciutat, juguen al mateix estadi: Inter i Milan; Roma i Lazio (Itàlia); Bruges i Cercle de Bruges (Bèlgica); Persépolis i Esteghal (Iràn); Al-Nassr i Al-Hilal (Aràbia Saudí); Oriente Petrolero i Blooming (Bolívia); Maccabi i Hapoel Tel Aviv (Israel)… entre d’altres.

Normalment la separació entre ells ve donada perquè cada equip neix en un barri determinat i per tant, trobar dos estadis en un mateix barri es fa realment estrany.

Continue reading

El paradís de les bicicletes no es va aixecar en un dia

Dóna la sensació que la supremacia ciclista i les infraestructures totalment pensades pel ciclista dels Països Baixos existeixen des d’abans del foc, però res ben allunyat de la realitat.

Carrils bici del Gelderland (Països Baixos)

Aconseguir aquesta xarxa i aquest paradís ciclista no va ser fruit d’un dia, sinó a base de tragèdies i una forta mobilització de la població.
El breu vídeo (6:35′) que presentem a continuació ens explica com un país on ja existien milers i milers de ciclistes va aconseguir recuperar l’espai públic en favor d’un mitjà de transport sostenible i saludable.

Vídeo sobre com els neerlandesos van aconseguir els seus carrils bicis

Fins fa uns anys, la xarxa de carrils bicis de Barcelona era molt pobre, fet que no afavoria l’ús de la bicicleta.
La instauració del Bicing – el transport públic de bicicletes de Barcelona – també ha afavorit la creació d’una xarxa de carrils bicis promesa des de fa més d’una dècada. Aquests dos factors ha afavorit que els carrers de Barcelona es comencin a omplir de bicicletes… el qual demostra que si es donen incentius pel seu ús, la gent respon favorablement. [com va passar als Països Baixos]

Bicing i carril bici de Barcelona

Desgraciadament, a Barcelona, fa unes setmanes, una usuària del Bicing va morir atropellada per un camió mentre ella anava pel carril bici tranquil·lament. Aquest fet ha de fer replantejar imperiosament la seguretat de les bicicletes i la ubicació dels carrils bicis; molts cops en llocs inadequats (perillosos tant per ciclistes com per vianants). Continue reading

77 anys de Monopoly… i les ciutats més cares del món

El mític joc de taula de control de l’oferta urbanística compleix 77 anys, i ladupla li vol dedicar unes petites línies.

Primer de tot, dir que el joc – en la seva versió inicial – fou inventat al 1903 per una quacker estatunidenca. Es deia “El joc dels terratinents” (“the landlord’s game”) i les caselles tenien, com avui en dia, un preu ascendent però no tenien cap nom designat.

Continue reading

Propera parada?

Avui dia, per anar d’una ciutat a una altra, per molt propera que sigui, hi hem d’anar amb cotxe, autocar, tren o avió, entre d’altres. I si pogúessim anar-hi amb metro? Doncs resulta que en Mark Ovenden, un britànic que es dedica al disseny i l’arquiectura del transport públic, va dissenyar un mapa on totes les ciutats del món que tenen metro estan unides. Vindria a ser així:

Què bo seria no? Anar d’una ciutat a una altra, havent de combinar línies i fent transbords al nostre aire? Potser seria una mica lent i també un pèl agobiant el fet d’estar sota terra durant hores i hores, però la idea és original.

Podem veure que es pot accedir a arreu del món, ja que moltes ciutats del món tenen metro. Únicament hi hauria l’excepció africana, tot i que n’estan construïnt en algunes ciutats més.

Als barcelonins/es ens ha tocaria la línia rosa, i podríem anar fins a la ciutat xinesa de Chongqing sense haver de fer cap transbord. I per anar fins a Tirana, hauríem de fer transbord a València (la del costat, i no pas la de Veneçuela), per tal d’agafar la línia blava i anar fins a Thessaloniki, i després agafar l’autocar cap a Tirana.

Qui vulgui pot fer els seus càlculs per poder arribar a la seva destinació. Jo ja he reservat la meva T50/30 per fer-me una ruta.

Enric

Equilibrant densitats: què passaria si els països més grans fossin els més poblats?

L’altre dia mirant un blog de seguiment habitual (Fronteras) em vaig trobar amb un post en el qual citava a un usuari del web Reddit que va plantejar el següent: Què passaria si la població d’un país es correspongués amb la seva superfície, de manera que els països més poblats fossin, a la vegada, els més grans en superficie? Una manera d’equilibrar les densitats mundials.
És a dir, el país més gran del món en superfície (Rússia) se li assigna el país mes poblat (Xina)… el país 143é en superfície (Albània), el 143é en població (Lesotho)… i així successivament. El resultat és el següent:


El resultat és entretingudíssim, ja que sorgeixen infinits comentaris. A tall de síntesi destaquem alguns detalls:
- 4 països no canvíen: EEUU (3r en tot), Brasil (5é), el Iemen (49é) i Irlanda (119é).
- Corea del Nord segueix estan sobre Corea del Sud (pero al sud d’Àfrica)
- Andorra segueix sent un paradís fiscal (Seychelles)
- Bangladesh “invaeix” la Índia
- Albània fa un gran avanç tecnològic i s’envà a Taiwan.
- En l’hipotètic cas d’una Catalunya independent, estariem al Sahara Occidental… així que seguiriem amb greus problemes de cara a una hipotètica autodeterminació.
[...etc...]

Tot i això, nosaltres hem volgut anar més enllà. Especialment arrel d’un post publicat pel mateix blog Fronteras, on replicava el mètode amb les comunitats autònomes espanyoles i les seves províncies.
(detall: Extremadura acapara tot el poder econòmic al quedar-se amb Barcelona i Madrid)
Així que ens hem posat mans a l’obra i hem fet el mateix amb les comarques catalanes, i aquest ha estat el resultat.


Detalls:
- El Montsià és l’única que no es mou i a la vegada és l’única que manté el privilegi de tenir costa (a part de la Selva, tot i que ara té molts més quilòmetres de costa).
- Les 4 comarques on trobem les capitals de província estan en contacte entre elles, i totes dins la província de Lleida.
- El Pallars Sobirà canviaria l’Estany de Sant Maurici pel de Banyoles.
[...etc...]

Algú s’atraveix a fer-ho amb els 947 municipis catalans?

MENDA

Drets de l’homosexualitat

Fa un mes i mig, concretament, vaig escriure un post sobre què significava ser un país desenvolupat i com es dividien aquests (vegeu Països desenvolupats). Resulta que els criteris per considerar aquests països estan relacionats amb si el nivell de vida és alt o no per qui habita en ells. Moltes vegades, masses i tot, s’obliden de molts drets que es vulneren arreu del món, i com a conseqüència les persones no es poden desenvolupar com haurien.

En la classificació de països MÉS desenvolupats ens trobem amb alguns com Aràbia Saudita, Barbados, Grenada o Trinitat i Tobago, els quals penen l’homosexualitat radicalment amb cadena perpètua, 10 anys, 25 anys, no permeten l’entrada d’homosexuals en algun d’aquests països, i en el cas d’Aràbia Saudita està penat amb la mort directament. Increïble.

Mirant la legislació sobre l’homosexualitat al món, un/a pot arribar a indignar-se totalment, ja que és indignant que a aquestes alçades no puguem tenir certes llibertats com a persones que som. De fet, llegir aquesta informació em sembla prou interessant per assabentar-me de com se les gasten a cada indret, però a la vegada em sorgeix la típica pregunta de: no hi ha temes que resulten més negatius i conflictius que resoldre abans que aquest?

Aquest és un d’aquells posts de pura informació de coses que passen al món, i torno a repetir, indignar-se una mica davant la situació.

Enric

Telepatia onírica i el Marroc

Eing? Qué vol dir això? Ara us explico l’anècdota.
Avui nit estava a Porqueres amb la Sònia i els dos ens hem llevat havent somiat que anavem al Marroc!!
Cap dels dos hi ha anat i de fet en cap moment ens hem plantejat d’anar-hi, però vist aquesta il·luminació divina hi haurem d’anar… (Al·là deu treballar a la Direcció General de Turisme del Marroc i juga brut)


El meu somni era que anavem 4 amics al Marroc a fer una ruta per la costa i que al arribar ens separavem en 2 grups per quedar més endavant a una ciutat determinada de la costa.
Per això, jo i l’amic (no m’enrecordo de ningú) ens pujavem a un taxi amb una parella de joves paquistanesos. El taxista però, es perdia i ens portava a un lloc indeterminat, lluny del punt de trobada.
L’últim que recordo, és que, resignats, sabent que estavem perduts, decidim quedar-nos al poble costaner on estavem… mentre juguem a la PlayStation en aquella mateixa platja (no se on endollavem les coses, però allà estavem jugant-hi).


El de la Sònia, sobretot, li falta consistència geogràfica… partia de Vitoria (que anem la setmana que ve) i aprofitant que estem a Vitoria, ens escapem un dia al Marroc, que és limítrof amb el País Basc. (això ho sap tothom)
Anem a un poblet amb un mercadillo on venen fruita (totes partides per la meitat, inclús les cebes) i desprès anem a una gran ciutat de cases blanques amb un tràfic de bojos, on es troba un amic que tot i haver anat a visitar el seu germà que viu a Londres… resulta que es troben al Marroc.

… tot plegat, una anècdota inquietant…

MENDA