Sempre diem que quan vam anar a Londres no vam parar de sorprendre’ns per alguns o molts detalls, ja fos per bé o per malament. I de fet, vam fer un llistat amb aquells detalls que ens anaven sorprenent al llarg de la setmana que hi vam passar per la més que coneguda capital anglesa.
En aquest cas, vull fer referència a la quantitat de consolats els quals ens anàvem trobant tot passejant pels carrers de la ciutat. És cert que potser influeix el fet que siguem uns apassionats i ens motivem quan veiem banderes d’estats del món, sobretot d’aquells més desconeguts, i puc assegurar que juguem a veure qui encerta la bandera de Botswana o de Rwanda, però és que que pels carrers londinencs és tan fàcil veure aquestes banderes!
Consolats malaisi i ugandès de Londres
I la qüestió és que, comparant amb Barcelona, no sóc conscient, així de primeres, d’haver vist gaires consolats, i citaria l’italià, l’alemany, el francès, l’ucraïnès, l’argentí, el rus o el maltès, per exemple, ja que alguns d’ells són suficientment importants, al rus hi vam anar quan volíem entrar a Rússia i el maltès està al costat de la consulta de la meva dentista.
Aleshores, comparant amb la nostra ciutat, i tenint en compte que allà hi vam estar només una setmana, és abismal la diferència i la quantitat de consolats que ens podem trobar pels carrers. D’altra banda, i pensant-ho bé, segurament quan viatgem també tendim més a fixar-nos i anar mirant tot allò que ens envolta i ens resulta nou. Però insisteixo dient que allà n’hi ha molts més. I a partir d’aquí, em sorgeix la pregunta de per què, qui i com es tria situar un consolat en una ciutat o una altra? Se m’acut respondre, primer de tot, que com més important sigui una ciutat, més consolats hi haurà, és a dir que a Londres, París o Berlín segurament hi haurà més consolats que no pas a Bucarest, Sofia o Minsk. Seguint en aquesta línia, si la ciutat és més important i/o gran, rebrà més turisme i immigració, i els consolats tindran més feina. I també se m’acut que en cada estat hi deu haver els consolats dels estats fronterers. Pel moment, se m’acuden aquests motius.
Consolat equatoguineà de Londres
Fent una recerca dels consolats que es troben a la nostra ciutat, veig que hi tenim consolats com el de Belize, de la República Popular Democràtica de Corea, del Regne Haiximita de Jordània, de Madagascar, de la República de Maurici, de Mongòlia, de les Illes Seychelles, de la República de Singapur, de la República Democràtica Socialista de Sri Lanka, de la República de Togo o del Txad, entre d’altres. Sí, sé que he triat els més rebuscats, i precisament d’això es tracta. Aleshores, mirant el total de població estrangera (per estats) a Catalunya l’any 2011, em sorgeix la mateixa pregunta per a tots els consolats que he triat, i és la següent: Per què hi ha el consolat del Txad a Barcelona si només s’hi troben nou persones d’aquesta nacionalitat? I podem aplicar la mateixa pregunta canviant el nom de l’estat i el nombre de persones, que en cap dels casos arriba a dues-centes.
Consolat jamaicà de Londres
No és que em sembli malament, ni molt menys, que hi hagin aquests consolats a Barcelona, però torno a fer la mateixa pregunta: Per què, qui i com es tria situar un consolat en una ciutat o una altra? Queda pendent saber-ne els motius. Prometo fer recerca.
I com a detall final, per què alguns no inclouen bandera al balcó!? El del Txad es troba al costat del de Malta, el qual sí inclou bandera, i curiosament també del de Luxemburg, i no hi ha cap bandera penjada! Quina il·lusió faria veure la bandera del Txad onejada pel vent.
Enric
