Dóna la sensació que la supremacia ciclista i les infraestructures totalment pensades pel ciclista dels Països Baixos existeixen des d’abans del foc, però res ben allunyat de la realitat.
Carrils bici del Gelderland (Països Baixos)
Aconseguir aquesta xarxa i aquest paradís ciclista no va ser fruit d’un dia, sinó a base de tragèdies i una forta mobilització de la població.
El breu vídeo (6:35′) que presentem a continuació ens explica com un país on ja existien milers i milers de ciclistes va aconseguir recuperar l’espai públic en favor d’un mitjà de transport sostenible i saludable.
Vídeo sobre com els neerlandesos van aconseguir els seus carrils bicis
Fins fa uns anys, la xarxa de carrils bicis de Barcelona era molt pobre, fet que no afavoria l’ús de la bicicleta.
La instauració del Bicing – el transport públic de bicicletes de Barcelona – també ha afavorit la creació d’una xarxa de carrils bicis promesa des de fa més d’una dècada. Aquests dos factors ha afavorit que els carrers de Barcelona es comencin a omplir de bicicletes… el qual demostra que si es donen incentius pel seu ús, la gent respon favorablement. [com va passar als Països Baixos]
Bicing i carril bici de Barcelona
Desgraciadament, a Barcelona, fa unes setmanes, una usuària del Bicing va morir atropellada per un camió mentre ella anava pel carril bici tranquil·lament. Aquest fet ha de fer replantejar imperiosament la seguretat de les bicicletes i la ubicació dels carrils bicis; molts cops en llocs inadequats (perillosos tant per ciclistes com per vianants).
Els paral·lelismes amb el vídeo són més similars del que pensem: un creixent parc automobilístic, una saturació de vehicles a les vies urbanes, un preu del petroli creixent (i amb unes perspectives futures potser pitjors que al 1974), un augment de l’ús de la bicicleta, uns primers passos cap a l’afavoriment de l’ús de les bicicletes (zones 30, carrils bicis…) i les primeres desgràcies.
Esperem que es segueixin donant passos cap a un major i més segur ús de la bicicleta.
Salut i ciclisme!
MENDA
PS2. Finalment i amb un to més reivindicatiu plantejo:
Qui ha decidit que el carrer és dels cotxes? És un espai públic i mai ens han preguntat ni mai s’ha qüestionat.
Què ens impedeix ocupar ja sigui amb bicis o amb vianants la via pública?
