Dresden era (i per sort encara és) una de les maravelles urbanes d’Europa.
L’anomenada Florència de l’Elba és una ciutat situada a la Saxonia (Alemanya, dins l’antiga DDR), patrimoni de la humanitat i de la cultura; feu d’una riquesa i una entitat cultural difícilment igualable.
Opera de Dresden
Dresden era la setena ciutat més gran del Reich i una maravella que la segona guerra mundial encara no li havia fet estralls, especialment per la consideració que tots els governs havien tingut fruit del patrimoni de la ciutat i del compliment de no bombardejar població civil… tot sigui dit, compliment que els règims feixistes es van passar pel folre des de, per exemple, el 1937 amb Guernika.
La història del bombardeig:
Dresden però no es va salvar al final.
La ciutat era un referent mundial de patrimoni cultural, era LA joia d’Alemanya i els aliats ho sabien.
A dos mesos d’acabar la guerra a territori europeu, i estant els exèrcits aliats a territori alemany i sabent de la imminent victoria, es va voler donar un últim cop de gràcia, destruïnt la perla d’Alemanya.
El motiu oficial: la destrucció d’un centre de producció indústrial, armamentística i de telecomunicacions que a la vegada, facilitaria l’avanç de l’exercit roig.
La realitat: es va pulveritzar tot el centre històric [100% civil] junt amb els objectius militars… sense resposta possible, ja que la ciutat no disposava de ni un canó antiaèri.
Dos dies després de la Reunió de Jalta (Ucraïna) on van participar els tres grans liders aliats (Churchill, Roosevelt i Stalin), entre els dies 13 i 15 de febrer del 1945, Dresden seria convertida en pols al abocar-hi 3.900 tonelades de bombes altament explosives i incediaries que causaren la destroça total de la ciutat i una tempesta de foc dels quals la gent moriria sepultada, asfixiada o absorvida pel propi foc. (no hi ha relació formal entre Jalta i Dresden, però se’n pot desprendre “informalment”)
La destrucció que havia provocat l’Alemanya nazi sí va tenir venjança: Dresden s’havia respectat expressament, a consciència del desasatre que representaria la destrucció del patrimoni.
Els anglesos [amb l'ajuda dels americans], que havien patit uns importants bombardejos al seu país i a Londres en especial, i que havien resistit als durs atacs alemanys des de principi a fi i en vistes que no hi hauria un càstig tipus “Tractat de Versalles” van decidir cobrar-se justicia unilateralment.
El règim nazi estava pràcticament vençut, però Dresden era el cop definitiu que havia d’acabar amb la moral de l’exercit nazi: tot bombardejant un objectiu civil i destrossant un emblema patrimonial.
Les conseqüències foren de les més greus de la història d’un bombardeig civil, morint-ne uns 25.000. Només superat pels bombardejos durant la segona Guerra Mundial al Japó (més de 250.000 civils morts en 4 ciutats diferents), Londres (uns 43.000 al llarg de casi 10 mesos) i Hamburg (uns 40.000 en un dia).
La diferència és que les altres tres hi havien motius bèlics clarament predeterminats [en cap cas justifiquem els actes; entre altres perquè desgraciadament la població civil sempre rep]… però Dresden no; era una venjança pura i dura, i en el fons s’assumia com a tal.
Edificis encara en contrucció a la Ruhetagstrasse
Nosaltres no justifiquem cap guerra, al contrari, les deplorem totes i cadascunes de les accions bèliques.
La segona guerra mundial fou una tragèdia que va tenir una magnitud irrepetible; el mal infrangit pel Tercer Reich no té precedents però res justifica la destrossa de Dresden: el feixisme no s’ha de lluitar amb més feixisme.
La destrucció de Dresden va ser una tragèdia no nomès nacional sinó també internacional, ja que el patrimoni és de tots.
Palauets barrocs des de l’Elba
La restauració:
A part del drama civil, el drama urbà que va representar destruïr una ciutat barroca sencera fou enorme.
Amb el pas dels anys, s’ha anat recuperant poc a poc, però donat l’alt cost que implicava la reforma (i més tenint en compte que primer era primordial fer vivenda per la gent) es va fer molt lentament.
El més curiós del cas, és que les esglèsies es van deixar tal i com van quedar, ja que el govern comunista no estava disposat a restaurar monuments religiosos; certament congruent!!
És per això que fins fa poc, les grans catedrals i esglèsies les podies veure mig en ruïnes o restaurant-se.
Palau del Zwinger
Actualitat:
Dresden és una ciutat moderna, que combina [la recuperada] esplandor barroca amb la modernitat de les ciutats occidentals… tot i això, no deixa de combinar elements que per una banda ens rememoren la destrucció de la ciutat i d’altra banda una estètica comunista allunyada del prototip occidental.
Aquesta notorietat i dualitat tan marcada entre el passat i el present, fa més interessant si cap la visita a la ciutat Saxona.
En un mateix espai trobem:
- La “carregada” bellesa barroca dels Palauets, les esglèsies i el conjunt singular que forma la pròpia ciutat. Destaca el Zwinger Palace, l’edifici del Museu d’Art i les catedrals; la Frauenkirsche i la Hofkirsche.
- Les reminicències del bombardeig del 1945; tot i que cada cop menys. Quan vaig anar, l’any 2003, encara havien moltes ruïnes.
- L’estètica comunista; especialment perquè la ciutat va ser recontruïda pel govern de la DDR i manté l’escència.
- La modernitat occidental; la inversió de l’altra Alemanya ha revitalitzat el poble… on a això li sumem elements comuns de qualsevol ciutat occidental (tendes edificis d’estil contemporani…)
Pragerstrasse, on es fusiona el comunisme i el món occidental
Per sort, Dresden segueix sent una joia, gràcies no només als edificis més emblemàtics sinó a un conjunt patrimonial únic en el món.
Per acabar, destacar que si un està a Berlin (o a Praga), amb menys de dues hores de tren un si planta a Dresden. És una escapada més que destacable tant si s’està a la capital germànica com a la txeca.
SALUT I PAU!
ROGER
PS. varies novel·les i pel·lícules [i fins i tot música] s’han basat en el bombardeig de Dresden. L’obra més notoria és la novel·la (i posterior pel·lícula) de K. Vonnegut; Slaughterhouse-five (Escorxador 5).
