Dr. Strangelove o com entrar a Rússia i no odiar-la pel camí!

Entrar a Rússia és una epopeia, això és un fet i és lamentable en el context que vivim avui en dia: si hom vol anar-hi, ha de fer el cor fort i tenir paciència.

En aquesta història hi ha una paraula clau: VISAT. El visat és un malson i és el causant de tots els mals, ja que darrere aquest paper s’amaga tot un procediment indigne i patètic….
…a part de pagar una bona morterada (entre 60$-180$ segons lo apurat que vagis)
Nosaltres teníem pensat anar-hi durant el nostre segon Interrail (dit JoseLuis), on desprès de Polònia i les Repúbliques Bàltiques volíem fer Sant Petersburg (Leningrad) i Moscú.

A Sant Petersburg ens acollia una bona amiga, la Marta [i la seva família] i fou la que ens va guiar en tot el procés d’entrada al país.
Si es vol entrar a Rússia s’ha de declarar quins dies estaràs, a on estaràs i a on dormiràs (reserva dels allotjaments inclòs) en cada moment: cap espai per a improvisació.
Però la cosa estava en que no podíem dormir tècnicament a casa de la Marta, ja que no era resident russa i no els hi donaven el permís de residència tot i estar totalment establerts, i així el govern rus s’embutxacava més diners.
Com ho fem doncs? El seu marit treballa a l’empresa R., aquesta té contactes amb una empresa que arregla visats i aquesta segona empresa té acords amb varis hotels per dir que tu dorms allà i poder fer desprès el que vulguis.

Així que nosaltres rebem uns papers conforme podem entrar a Rússia 5 dies, i dormir als luxosos hotels Moscow i Belgrad de Leningrad i Moscú respectivament.
Feliços amb les trampes que vam poder fer (tot i que vam pagar eeeh); ens anem al Consolat Rus de Barcelona de l’avinguda Piercing (Pearson, 34) i desprès de travessar individualment 2 portes blindades mentre saludes al càmera, entrem a una sala d’espera.

Allà estava l’amable treballador del consolat que al veure els papers diu: “AIXÒ NO VAL, SIGUIENTE”. Cap explicació, cap ajuda. Estàvem desesperats, com que no valia? I res, discutint: jo exigia una ajuda que ell no em volia donar, com ens va dir, “ELL NO ESTAVA PER AJUDAR A NINGÚ”.
Desprès d’una petita discussió i que digués “SIGUIENTE” 40 cops, impotents, ens anem/ens fan fora, maleint Rússia i decidint que aquell país no el trepitjaríem… així que vam acabar a Finlàndia; un país que enlloc de fotre-te-la abans d’entrar, te la fot un cop estàs dins.

El “kit de la qüestió” és que aquell paper era un resguard temporal, i l’endemà vam rebre la paperassa bona, però marxàvem en 2 dies, ens haurien cobrat casi 200$ de visat i ens negàvem a trepitjar el consolat de nou.
Vam estar a punt d’anar a jugar a cartes al consolat i a tocar-li’s els nassos fins que ens fessin fora, però val més no jugar amb aquests mafiosos “fills de putin”…

ROGER