Futbol platja a Võsu

Un dels moments més recordats de la nostra estada als Països Bàltics és sense cap mena de dubte el torneig de futbol platja al qual vam participar en el poblet de Võsu (que no Võru) al nord d’Estònia.

Resulta que vam anar cap a la zona nord a passar una nit, que finalment foren dos, a la típica zona on hom pot descansar envoltat de natura. I això que el mateix dia que vam arribar, un cop deixades les bosses a l’alberg, vam decidir anar a fer un passeig per veure a on ens trobàvem, fins que vam anar a topar amb la platja. En aquesta platja estaven jugant uns nens d’uns deu anys a futbol, i els hi vam proposar de fer un partit, el resultat del qual va ser un ajustat 9 a 10, victòria pels visitants, o sigui nosaltres, destacant els 9 gols marcats pel mateix jugador d’ells. Un cop acabat el partit ens van proposar de trobar-nos l’endemà pel matí per fer un altre partit.

Matí següent: ens vam llevar pensant amb el nostre partit matinal, tot pensant si aquest cop el nen dels 9 gols ens en marcaria més i ens guanyaria ell solet. La qüestió és que vam anar cap allà, i ens vam trobar amb tota una gentada, ja que es jugava un torneig anual de futbol platja amb alguns dels millors equips estonis com el Flora de Tallinn. Nosaltres ens vam acostar, i gràcies a l’ajuda dels jugadors del Flora vam poder formar part del torneig.

Passem al torneig, que si no es farà massa llarg el post. Hi havia sis equips. El nostre estava format pels quatre integrants del viatge, dos nens (figura inclosa) i un tal Henrik. Vam jugar cinc partits, el primer del qual vam guanyar amb comoditat, tot pensant que podríem arribar lluny. Però poc a poc vam anar decaient, amb tots els arbitres farts d’escoltar queixes, alguna que altra picabaralla amb els finesos o els de groc, de tal manera que no vam marcar més gols i vam perdre la resta de partits. Tot i així vam estar a punt de classificar-nos per les semifinals al darrer partit.

Per acabar, destacar que el Henrik estava lesionat cada dos per tres, inclús arribant a marxar en ple partit sense avisar. I també la il·lusió que van posar-hi els dos nens, els quals era la primera vegada que participaven (pensem que l’edat devia estar a partir dels 15-16), i els quals també van rebre part del joc brut dels finesos, que sense cap mena de compassió ens van tirar a tots a terra diverses vegades. He de reconèixer que m’hagués fet molta il·lusió que el figura hagués marcat algun gol, sobretot per veure la cara d’aquelles persones que no veien clar que juguessin amb nosaltres els dos nens. Un altre dia serà.

Enric