Eing? Què vol dir això? Ara us explico l’anècdota.
Avui nit estava a Porqueres amb la Sònia i els dos ens hem llevat havent somiat que anavem al Marroc!!
Cap dels dos hi ha anat i de fet en cap moment ens hem plantejat d’anar-hi, però vist aquesta il·luminació divina hi haurem d’anar… (Al·là deu treballar a la Direcció General de Turisme del Marroc i juga brut)
El meu somni era que anàvem 4 amics al Marroc a fer una ruta per la costa i que al arribar ens separàvem en 2 grups per quedar més endavant a una ciutat determinada de la costa.
Per això, jo i l’amic (no recordo ningú) ens pujàvem a un taxi amb una parella de joves pakistanesos. El taxista però, es perdia i ens portava a un lloc indeterminat, lluny del punt de trobada.
L’últim que recordo, és que, resignats, sabent que estàvem perduts, decidim quedar-nos al poble costaner on estàvem… mentre juguem a la PlayStation en aquella mateixa platja (no se on endollàvem les coses, però allà estàvem jugant-hi).
El de la Sònia, sobretot, li falta consistència geogràfica… partia de Vitoria (que anem la setmana que ve) i aprofitant que estem a Vitoria, ens escapem un dia al Marroc, que és limítrof amb el País Basc. (això ho sap tothom)
Anem a un poblet amb un mercadillo on venen fruita (totes partides per la meitat, inclús les cebes) i desprès anem a una gran ciutat de cases blanques amb un tràfic de bojos, on es troba un amic que tot i haver anat a visitar el seu germà que viu a Londres… resulta que es troben al Marroc.
… tot plegat, una anècdota inquietant…
ROGER
Be, be. Vaya vaya. Lo oniric sta de moda, es lo q se lleva