Doncs quedaven dos dies per marxar del Marroc i tornar a la rutina de la capital catalana, quan féiem el segon dia a Essaouira. El primer dia, en honor al meu aniversari, vam decidir anar a fer uns vins en un bar molt cool amb vistes al mar. Això de demanar alcohol no és gens habitual al Marroc, ja que en la gran majoria de llocs costa molt de veure, però sembla que en aquest poble és un atractiu més. Bé, la qüestió és que vam decidir pagar una ronda per cap i de pas agafar un bon pet per tornar cap a l’apartament i dormir la mona. Quan no es controla amb el vi és el que hi ha!
L’endemà, amb una mica de ressaca i un mal de panxa comú en tots quatre que no sabíem si era de menjar tant peix/marisc o del vi! Vam tenir la típica conversa matinera en la qual cadascú anava fent les seves deduccions.
Fou un dia d’aquells que diem “de tranquis” i vam donar un parell de voltes pel poble. Realment és un lloc on souvenirs molt diversos no en falten, i on es poden trobar botigues més “modernes” en el sentit que no són les típiques de la clàssica medina antiga i on tot està apretat i l’espai és molt reduït pel trànsit de les persones. De fet, algunes d’aquestes botigues podrien estar al carrer Tallers. Així que destacaria això precisament, el fet que al ser un punt de costa molt visitat l’està convertint poc a poc.
Estar a Essaouira un segon dia no aporta molt per veure, però si per descansar a la vora del mar, i també passar menys calor. Tot i així, amb un dia ja en tindria prou, segons el meu parer.
Enric
pd: pels amants de les músiques d’arreu del món, val la pena el Festival Gnaoua, que es fa a finals de juny. L’ambient, l’acampada, la música… si més no això m’han dit persones que hi han estat.
