Seguim amb l’anàlisi del Mundial, i podem confirmar pronòstics i no confirmar-ne d’altres. Per començar, a falta de quatre partits del dia d’avui, han caigut les dues seleccions finalistes del darrer Mundial: Itàlia i França. La segona semblava clar que no passaria de ronda, ja que no jugava a futbol, i l’ambient entre jugadors i tècnics cada vegada anava a pitjor. A la primera, la campiona actual, no li ha funcionat per primera vegada el seu futbol ultra defensiu, amb poques idees en atac, i només a base de força física.
De les seleccions africanes, només Ghana, amb el permís dels serbis, ha passat de ronda. Les altres s’han quedat pel camí. L’amfitriona ho ha intentat fins al final, però ja era massa tard. Nigèria, Camerun i Algèria han quedat últimes dels seus respectius grups, amb falta de gol, errors defensius…
Anglaterra i EEUU s’han clasificat de xurra. Els anglesos han fet el mínim esforç, i els yankees encara han jugat bé, però és un fet que han passat al temps de descompte eliminant a l’estimada Eslovènia, que mereixia passar a vuitens, i com a primera, ja que ha sigut l’única selecció regular del grup.
Argentina i Holanda, amb molt millor joc la primera, sembla que van a pel títol, guanyant tots els partits fins al moment. Alemanya també, però amb alguns dubtes, tot i que fan un molt bon futbol. Cal dir que pel joc mostrat fins al moment, és la millor.
Paraguay i Eslovàquia mereixen un aplaudiment, no pas menys que una de les seleccions invictes del campionat com és Nova Zelanda, que ha empatat els tres partits.
Les seleccions de Llatinoamèrica han demostrat jugar molt bé, i han passat totes, a excepció de Chile i Honduras que juguen avui. Esperem que Chile passi, per mèrits propis, i Honduras ho intenti fins al final deixant una bona imatge.
Per acabar, altra vegada, elogiar el joc i l’actitud dels asiàtics. Corea del Sud i Japó arriben a vuitens mostrant un gran joc tàctic, tècnic, disciplinat… i un Honda molt inspirat. I no oblidem pas Corea del Nord, que malgrat la golejada rebuda, ha arribat fins al Mundial, una fita per la seva història futbolística.
Aupa Chile!
Enric
