Amazics

Al Marroc hi conviuen, entre d’altres, àrabs i amazics. Els poblats amazics es troben al sud. I es nota una diferència brutal amb el nord, el qual està molt més occidentalitzat (cada vegada més així que anem pujant). I la rebuda per part d’uns i altres és ben diferent. Els àrabs ens reben amb uns interessos, com poden ser els econòmics en molts casos. I els amazics ens reben amb els braços ben oberts, amb simpatia i hospitalitat a casa seva. Segurament no és del tot així, i no s’ha de generalitzar, però en el nostre cas si que hi hagué una diferència molt gran!

L’àrab és qui té el poder i l’autoritat. L’amazic està més reprimit i li manquen uns drets. Ens trobem davant d’una situació de repressió que dura de fa anys, i pel moment, no sembla que millori. Un exemple és el fet que les persones amazics no poden tenir el nom en el seu idioma, l’amazic, i en la documentació ha de constar en àrab. Per exemple: Ali en lloc d’Ayur (que vol dir lluna). Això recorda a l’època franquista, quan el català estava prohibit. Moltes persones encara duen el nom en castellà al dni.

Aquest fet, evidentment, no només passa al Marroc, sinó a molts altres poblats d’arreu, i en d’altres cultures del món que desconec. I seguint en la línia marroquí, trobem el poble sahrauí, el qual també està directament putejat pels de dalt. Fa temps que reclamen ser un poble lliure i poder tenir uns drets i llibertats que no tenen, però queda encara un llarg camí. Si més no, el cas és conegut arreu, i ja és un principi.

No pretenc donar una imatge negativa del Marroc ni de les persones que hi viuen, però si que em sap greu que aquestes coses passin, i més quan he conegut qui ha nascut i ho viu o ho ha viscut. I darrerament he estat llegint documents i articles al respecte, i m’han agafat ganes d’escriure aquestes línies. Recordar l’estada als poblats amazics del Marroc sempre és quelcom agradable per a mi.

Enric