Records de l’interrail: Bratislava

Abans d’anar a dormir m’he dit: Parlem de Bratislava! Primer de tot, dir que en hongarès es diu Pozsony i en alemany Preßburg, molt curiós. M’encurioseix saber aquestes coses.

Recordo que vam arribar a la capital eslovaca des de Praga, passant per Brno (ho recordo ja que tenim una foto feta des del tren) un pèl tard, a mitja tarda, degut a un retard (no només falla la Renfe) que duia el tren.

Recordo que durant l’espera a l’estació de Praga vam estar jugant a footbag amb un parell d’estatunidencs, bastant peculiars, tot sigui dit, a les andanes (més d’una vegada se’ns va caure la pilota a les vies). Per aquelles èpoques sempre dúiem algunes pilotes a sobre, i en estones llargues que teníem, tot era treure la pilota i a jugar!

Recordo que a l’arribada, després d’aquest retard esmentat, vam estar intentant que una treballadora de l’estació ens ajudés a arribar a l’alberg al qual preteníem anar, però no hi havia manera! Cal afegir que mentre parlava tenia la mania d’escupir al vidre que acostuma a separar al personal de l’usuari/a.

Recordo que vam tenir un llarg camí cap a l’alberg. Diria que és l’Hostel Blues. El duu (si és que encara hi és), el senyor Lobo, o així es feia anomenar el bon amic. Resulta que no tenia lloc per als tres, i amb tota la hospitalitat del món, va decidir avisar a un conegut seu, el qual tenia una mena d’apartament amb algunes habitacions (d’aquells que només trobes si algú t’ho diu, ja que no deu aparèixer a les guies).

Recordo que mentre esperàvem a que vingués aquest conegut, el senyor Lobo ens va convidar a uns quants xupitos. Molt amable.

Recordo que el conegut, un home amb el cabell blanc, era bastant seriós, però molt bona persona. Tenia allotjades altres persones: dues noies fineses i un noi australià, el qual s’havia lesionat d’una cama i havia hagut d’aturar la seva ruta i quedar-se aquí, dormint al sofà.

Recordo que vam estar prop del Danubi, com en altres ocasions durant aquest viatge. I les poques hores que hi vam ser, ens van donar temps per fer una volta pels carrers de la ciutat i poc més abans que es fes fosc.

Recordo que fou dels pocs indrets on vam estar durant l’interrail on hi havia prou ambient per la nit, o si més no, no estava amagat de cara al públic. Però no vam sortir, ja que havíem de matinar l’endemà.

Recordo que pel matí següent, de camí cap a l’estació, en hores en les quals encara no hi ha gaires persones pels carrers, i les que hi ha anem amb cara d’adormides, vaig fer la reflexió de que era una llàstima marxar de Bratislava sense haver-hi passat gaires hores. Queda pendent una segona visita, una mica més llarga si pot ser.

Enric