Sisè dia en ruta. Toca marxar del desert. I per explicar el següent indret a visitar, farem una classe de geografia. Ens dirigim a l’Alt Atlas. L’Atlas és el nom de la gran serralada, que al Marroc es divideix en tres parts: Mig Atlas, Alt Atlas i Anti-Atlas (si mirem un mapa trobarem situada cada part de dalt a baix tal com està escrit respectivament).
Fou un camí llarg per arribar al següent destí: Agoudal. Un dels pobles més acollidors on vam estar. Tot just arribar, ja es respira un ambient de muntanya. Des del cotxe ja véiem tots aquells camps de conreu immensos, i al fons, per un caminet de sorra, es podia arribar al poble, tot ple de casetes. A l’hivern, ens van dir que hi carda un fred important (si si, al Marroc també hi fa fred!) i també hi neva!
Nosaltres faríem nit a l’Auberge Ibrahim. Petit i acollidor. On tothom que hi treballa et somriu i et demana si vols qualsevol cosa. On hi trobem unes poques habitacions, les justes, cada una amb la seva porta blava i un nom d’animal diferent.
Tot seguit, a mitja tarda, vam decidir anar a fer un tomb pel poble. Va ser la passejada més autèntica de tot el viatge! Autèntica en el sentit del contacte amb la gent. Agoudal és on ens van rebre amb els braços ben oberts tots i cada un d’ells. On totes les nenes i nens sortien corrents de les portes de casa seva per veure’ns de ben a prop. On aquestes mateixes nenes i nens no ens demanaven res, com en la gran majoria dels altres indrets marroquins (sense generalitzar, només basat en experiència pròpia). On tot el poble estava pels carrers, observant-nos i saludant-nos, des de lluny o des de prop. On totes les noies que venien de treballar al camp ens dedicaven un somriure. I on vam jugar un partit de futbol, també molt autèntic, on es jugava un Barça-Madrid de la màxima, i on ens van demanar si els hi podíem donar diners per comprar xarxes per les porteries. Queda pendent per la propera visita.
En definitiva, Agoudal és un poble que marcaria a qualsevol ruta per terres marroquines. Per això, aquest post va dedicat a aquest poble, i sobretot, a tota aquella gent que ens hi va rebre!
Enric