Títol llarg però que resumeix el tercer dia a terres marroquines. Fou un dia intens, ja que ens llevàvem ben aviat a Dades tot contemplant les meravelloses vistes just sortint de l’habitació. Les altes muntanyes impressionaven molt més de dia. I després d’un bon esmorzar, com és habitual allà, vam posar rumb per les carreteres disposats a veure més i més paisatges impressionants. I ens destinàvem a Todra, on hi ha les altres grans gorges del sud del país.
Todra s’ha convertit en un punt de trobada on les famílies i els amics/gues d’aquesta zona del Marroc venen a passar-hi el matí o la tarda. Hi ha una mena de riu on es remullen els peus i hi renten la roba també, i de pas, a la vora del riu, estan tots i totes situats a lo pícnic tot menjant alguna cosa. Hi ha qui passeja els burro/s o el ramat de cabres pel costat del riu, on està situada tota la filera de cotxes de les respectives famílies.
Un cop deixàvem Todra ens anàrem cap a Erfoud, on el conductor Mohammed ens havia convidat a dinar a casa seva. Erfoud és un poblet molt petit, que es caracteritza per les seves cases típiques i tradicionals berbers. Casa d’en Mohammed és una casa petita i acollidora, de fet, només vam veure el menjador, on ens esperava una petita taula rodona on hi menjaríem set persones i mentrestant, tota la quitxalla jugant pel mateix menjador. Després del gran (sempre gran!) plat de cous cous (que mai s’acaba!) vam tenir una tarda molt divertida jugant amb els nens i nenes de la casa, que no sabem d’on sortien, però anaven entrant al menjador poc a poc. La qüestió és que vam acabar fent una festa de globus (típica festa de globus) on vam acabar tots gaudint molt i molt! Tot nen/a ha de tenir la seva primera festa de globus no?
Un cop jugat i rejugat a casa d’en Mohammed, anàrem cap a Rissani, on ens esperava el darrer dia del casament (darrer dia ja que els casaments berbers acostumen a durar 3 dies, o més). Era el gran dia! On la parella ja podia començar a fer vida en comú! Tota la festa que fan està molt bé. Tot lo dia ballant, dones i homes uns davant dels altres, i es poden estar hores i hores! Es va reunir tot el poble al casament, i es podia notar qui hi “pertanyia” i qui no per la vestimenta. Però quan hi ha qualque cosa a celebrar es reuneixen tots/es i fan xerinola i es diverteixen com ningú. Nosaltres, altra vegada, vam estar gran part de la tarda jugant amb tot nen i nena que anava apareixent per allà del poble, fins al punt que ens vam convertir en el centre d’atenció de Rissani, obviant el casament. Ens van tractar com a reis.
Però tot lo bo s’acaba, i caigué la nit, i tocava anar cap al desert! No sabem com, però en Mohammed va saber arribar a l’alberg en plena nit on no es veia res de res, tenint en compte que hi ha molts albergs iguals per la zona. Un aplaudiment berber per en Moha! Ja estàvem allà! Teníem dues habitacions, però de la calor que feia vam acabar dormint al terrat amb un matalàs, i cal dir que s’hi dorm molt bé!
I després d’un dia amunt i avall, convivint amb el poble berber, i amb una nit molt estrellada, ens anàrem a dormir. Demà ruta amb dromedari i haima enmig del desert? Visca!
Enric