Viatjar és una passió evident, però existeix un component adicional que em fa especialment feliç: veure trens diferents. Al llarg dels viatges a l’est hem vist trens totalment diferents (o en alguns casos ni n’hem vist perquè no n’hi havien!!, ex: Estonia, Letonia…) i tot i que no hem vist el rei dels trens; el Transiberià, hem pogut fer un petit reportatge fotogràfic que il·lustra bé com son.
L’element comú i més destacat és que… els trens de llarga distància son de compartiments! S’ha acabat la impersonalitat, es comparteix la vida entre 8 persones d’on pots conviure amb una familia, uns turistes, uns inquiets lugareños… i el que és més important, tens el teu espai per dormir per quan arriba la nit. Cada compartiment té els seus detalls… uns son amb seients individuals, altres son un gran banc, altres poden extendre’s i convertir el compartiment en un gran llit…
El tren és simbol de progrès i hom es pot trobar vies per tot arreu. A Kutna Hora (CZ) hi ha un trenet que et porta des de la parada del poble fins a les portes d’aquest. Estacions on pots trobar metres i metres de vies. A Bratislava havia un tren que unia la capital eslovaca amb Viena durant el Teló d’acer, era un tren duana. Desgraciadament tambè trobem algunes vies que duien a la mort, com totes aquelles que acabaven dins els camps d’extermini. Vies restaurades i amb encara moltes dificultats com les de Iugoslàvia. Vies que nomès uneixen dos pobles i representen l’únic esquelet ferroviari del país (Kaunas - Vilna, a Lituania). Vies inexistents que no uneixen les capitals Bàltiques.
Viatjar és preciós, però el tren té un element especial romàntic que el fa únic. Visca el tren!
MENDA