Lisboa és sens dubte una capital europea diferent, atípica. És una ciutat – petita – que provoca una curiosa barreja d’emocions. És una ciutat que t’enamora, que t’atrapa entre els seus carrerons, els seus garitos, la seva diversitat cultural, els seus tranvies, les seves pujades i baixades i que et sorprèn amb el pauperrim estat de conservació d’aquesta (estem massa ben acostumats). Tot i ser la capital d’un país que el podriem calificar de modern i avançat, contè infinitat d’elements, que la transporten a una altra època. Les barberies són antigues, encara trobem queviures de barri [etc.] i en general les tendes no han canviat des dels últims 30 anys. El ritme de vida de la ciutat és pausat, calmat… té un tempo que l’allunya de l’estressant món occidental.
Les cases o son palauets o son cases modestes. Dins les cases modestes trobem aquelles que necessiten una bona mà de pintura (com la ciutat una mica) o aquelles que estan totes amb rajoles vidriades (azulejos), quelcom supersimbolic de la ciutat.
Per tot això, Lisboa mantè un encant que la fa única. De primeres no entendriem la seva localització si no és per l’excelent sortida al mar que té gràcies a la brutal desembocadura que dibuixa el Tajo. La ciutat neix i creix al voltant de la Praça do Commerço, una enorme esplanada. El centre s’articula a travès de 3 barris: La Baixa – que és l’únic barri pla de la ciutat – l’Alfama i l’Alta-Chiado.
La Baixa és la Praça do Commerco (centre neuralgic històric del comerç portuari del Portugal imperial) i la seva extensió, una zona de carrers peatonals amb molta vida i plaçes amples, plenes de bars, fonts i gent. Gràcies a que és l’únic pla podem gaudir de espais amples i grans.
L’Alfama és el barri a l’est de la Baixa, és el barri del castell. Els seus carrers condueixen tots al castell fent cercles entorn a la muntanya. El resultat son carrers que donen la volta gairebè sencera, trossos de carrers hiperempinats (escales o tranvies directament son alguns). El carrer principal de pujada té tot d’atraccions al llarg: una esglèsia que ens recorda a NotreDame de Paris, uns jardients amb una magnífica vista…
El castell guarda l’estructura força bé i és un espectacle de vistes a la ciutat maravellos.
L’alta-Chiado és sens dubte el barri amb més caliu de tots. Situat a l’oest de la Baixa té un encant que sintetitza l’esperit lisboeta. Per accedir a aquest barri ho podeu fer pels seus empinadíssims carrers o bé mitjançant el magnific ascensor de Santa Justa. A dalt podeu trobar una estructura de carrerons ple de bars. A la nit, la vida de bar passa al carrer, la majoria de bars son molt petits, tant que estan concebuts perquè la gent begui al carrer. En aquest barri trobem una perla, un mirador ajardinat on la gent va a pendre cerveses, llegir…
A dalt de la muntanya de l’Alta trobem un extens parc i tot!!
En general, perdre’s per aquests barris és una delicia. NO cal pendre cap rumb, senzillament et deixes portar.
Lisboa té la força, la vida i l’inquietut que no tenen altres ciutats. Els bars, els centres culturals, la manera de pendre’s la vida que té la gent, les extenses zones ajardinades… tot conformen un paissatge ric, viu i superagradable de viure-hi. Lisboa, a més, és la ciutat de la tolerància i de la multiculturalitat.
Ladupla va tornar absolutament enomarada de Lisboa i recomana altament deixar-s’hi caure, això sí, obliga a tothom a tenir un compromís amb la ciutat més enllà de ser el simple turista. Un s’hi ha d’adentrar una mica més de l’habitual, per poder captar totes aquestes emocions que desprèn la ciutat.
MENDA
PS. i a tot això, aprofitem per agraïr a l’Aina el seu acolliment. Merci!!
