www.ladupla.com

E ja che abbiamo parlato di Italia, non può mancare Pisa!

Noi siamo stati a Pisa due volte, prima e dopo di andare a Albania. Abbiamo arrivato a il aeroporto Galileo Galilei (qui è nato a Pisa) per la notte, e abbiamo dormito davanti del stesso aeroporto, in una piccola spianata, perche il aereo verso la Albania usciva a prima ora de la matina. Così che abbiamo lasciato la visita per il ritorno.

Dopo di quindici bellissimi giorni a Albania, abbiamo ritornato a Pisa. Questa volta si che abbiamo tenuto tempo per visitare la città con calma, ja che no uscivamo fino il pomeriggio.

Pisa è una città piccola che distacca per la famosa torre di Pisa. Questa torre sta in la Piazza dei Miracoli, dove anche sta il Duomo, il Battistero e il Camposanto Monumentale. Ma non solo ha la torre! Pisa tiene belli posti per perderci. Stradi senza gente e tranquilli. Sono molto belli qualsiasi stradi stretti.

Tutta la gente stanno visitando la torre in qualsiasi giorno del anno. Forse per questo è molto bello andare per la periferia della Piazza e andare senza rotta.

Enric

En la contínua voluntat de descobrir món i cultures diferents, ladupla marxa a Lisboa 4 dies.

Així doncs, en breu, publicarem informació i curiositats de la capital de la terra dels Fados. Els dos marxem amb la voluntat d’enamorar-nos d’una màgica ciutat… a veure que ens sembla.

LADUPLA

Ens trobem a menys de 200km del Cercle Polar Àrtic, a vores del mar Bàltic i absolutament envoltats de natura. Ens trobem a Oulu, el poble més important del nord de Finlàndia [el 6é] i a la vegada un important centre universitari del país. Oulu és un poble de 130.000 habitants. Aquest s’extèn entre boscos, llacs, rius, illots…  el poble creix lluny de la platja, ja que prop d’aquesta el terreny és molt pantanós, fet que fa que els mosquits invaeixin la zona. S’ha de dir que és un poble on quan cau el sol, els mosquits prenen els voltants de la ciutat.

Oulu té un petit casc històric de 400 anys d’antiguitat. La ciutat, per tant no creix des del mar, sinó un pel endins. La ciutat queda articulada al voltant de l’ajuntament i un petit centre històric peatonal. Les cases són baixes i molt ben arreglades. La ciutat té una aire que resulta ser la combinació de modernisme i neogòtic, en la linia de les ciutats finlandeses. Poc tràfic ja que la gent es mou a peu o en bici, tot plegat es respira un aire de tranquilitat immens.

Al voltant del nucli urbà més immediat tenim la natura en estat pur. Els rius creuen la ciutat envoltats de verge natura. Val la pena escapar-se fins aquí dalt per respirar la tranquilitat d’un “poble gran”. L’unió del món rural i del món urbà es troba en perfecte harmonia en aquest poble. Hom camina pel carrer i de sobte, PLAF un illot aïllat, o PLAF un rierol, PLAF un parc infinit…

Des de ladupla.com es recomana altament la visiteta a les terres del nord i si amb això un no està convençut… tambè cal dir que hom es pot trobar una fantàstica platja de sorra. (nosaltes hi vam pendre el solet!)
Ja per acabar dir que el camí fins a Oulu és tambè força interessant. Infinitats de frondosos boscos, els mil llacs de l’interior… un paissatge purament finlandès!

MENDA

De Sardenya es diu que és una Nova Zelanda, però en petit i això és una molt bona floreta. Illa amb clima mediterrani, de platges verges i litoral abrupte. Interior salvatge, amb turons, muntanyes, valls, boscos, pobles perduts, pobles turístics, ermites, monuments megalítics, coves tant en terra com en mar, postes de sol infinites i de carreteres que enamoren.

Sardenya està relativament poc poblada (1.665.000 habitants), i la seva geografia fa que els pobles més importants es trobin a la costa. L’interior està format per pobles remots i pobles poc habitats. La seva capital, Cagliari, es troba al sud i al nord destaquem Sassari, punt de connexió amb l’illa de Còrsega, que es troba a uns pocs quilometres. La seva cervesa - l’Ichnusa - és tota una institució a l’illa, a més de l’excel·lent oli d’oliva que hi ha.

Les platges de Sardenya, són de sorra, però no per ser una illa hom s’ha d’imaginar infinitat de litoral banyable, ens al contrari, la majoria del litoral és escarpat, fet que fa impossible el bany. En certs llocs, la natura dóna una treva i ens brinda amb platges estretes i llargues magnífiques. Probablement gràcies a aquest litoral, Sardenya mai ha estat ni serà de turisme massiu - el mateix, però més accentuat, passa amb Còrsega.

L’experiència personal no em permet parlar massa en concret. Vam anar 5 dies, d’aquests, un parell a l’Alghero, un a Bosa i l’interior entre Bosa i l’Alghero, i un al nord de l’Alghero.
L’Alghero, és un poble magnífic, molt recomanat. Bosa és un poble urbanitzat entorn d’un riu. Poble venecià molt agradable amb un alt patrimoni cultural i unes coves marítimes. Aquest té, al final del riu, una petita platja.
Al nord, destacar les platges que hi ha entorn del poble de Stintino.

I sobretot destacar el poblet de Vilanova de Montecorleone. Aquest es troba a dalt d’una roca. Desprès de varies corves de 180º, hom arriba a un poble bucòlic, remot i que té unes vistes increïbles. Mare meva, 5 estrelles Michelin li dono al poble!!

Nosaltres vam anar a l’hivern, així que ens vam mullar… de la pluja que va caure. Vent, fred i aigua; un escenari infernal, però tot i això vam gaudir molt de l’illa.
Des de ladupla.com ens hem quedat amb les ganes de tornar… a l’estiu i poder-la explorar més a fons. Realment val la pena dedicar unes bones vacances a Sardenya - i així ja m’ho han fet saber coneguts que han estat.

MENDA