Monthly Archives: desembre 2008

BON NADAL

BON NADAL!

L’equip de la dupla.com us desitja un pròsper, fructifer i collonut Nadal. Dit de pas, us desitja un bon any nou i esperar que el 2009 sigui encara millor del que el 2008 hagi pogut estar.

A cuidar-se mooooolt tots i totes!!

LADUPLA

Krujë

Krujë fou la capital de l’imperi albanès durant l’època de Skanderbeg, al segle XV. Durant gairebè un segle Albània fou assetjada per l’imperi Otomà. El centre d’operacions albanès durant aquest temps fou Krujë, enclatge clau pel control de tot el país.
Skanderbeg defensaria el seu poble de fins a 3 setges, el quart seria el definitiu i seria el primer sense Skanderbeg al capdavant, ja mort per malaria.

Krujë és doncs un centre històric clau pels Albanesos, símbol de la resistència afèrrima del poble albanes. Krujë avui en dia té dues parts: l’enclau històric conegut encara com a Krujë d’uns 20.000 habitants i totalment construït a la muntanya i un segon poble urbanitzat a la falda de la muntanya, aquest és Fushë-Krujë de 10.000 habitants i sense cap interès.

Krujë creix entorn del castell – avui en dia totalment restaurat – de Skanderbeg. La fortalesa, pel nostre gust, està excessivament restaurada, perdent bona part de l’encant d’un castell tot i que ens permet veure la clara estructura d’aquest. Dins del castell, un museu de guerra dedicat al “gran heroi”. Dins les muralles del castell trobem la torre de control, que es troba al punt més alt.
Immediatament a les portes del castell trobem el basar de Krujë, amb els carrerons estrets, empedrats i empinats… és el millor lloc per comprar un souvenir a tot Albània. (no pel nostre gust, però vaja… el “surtido” és important)

Fora d’això, Krujë no té cap interès aparent fora de les quatre coses de sempre, tot i que és un dels nuclis més turistics del país… ara bé… això es deu a la proximitat amb Tirana.
Des de ladupla.com no incentivem especialment la seva visita… el que més val la pena són les excel·lents vistes que hom té des d’aquell punt. Es pot apreciar tota la plana del nord, Tirana i tota la vall que hi ha des de Tirana fins el mar (Durrës).

MENDA

Veí albanès

Tinc un veí albanès.

Al veí albanès li passarem a dir S, ja que té pinta de dir-se Salim.

S és un home alt, de pell bruna, a qui de tant en tant em trobo per l’escala de veïns. Només veure’l és lògic pensar que procedeix dels països de l’est d’Europa. Sempre va ben vestit. Sembla el típic personatge que surt a les pel·lícules d’en Kusturica (per posar un exemple), amb el seu vestit blanc i les seves sabates blanques. La corbata no la duu mai però.

S està orgullós de que algú (en aquest cas el seu veí, o sigui jo) hagi estat a Albània.

Cada vegada que S es troba a mon pare pel barri quasi l’abraça de l’emoció que el fill del seu veí (en aquest cas el veí és mon pare) hagi estat a Albània.

Quan S entra en un bar, i mon pare també hi és (ja que jo no sabria aquest fet si no hi fos) S comença a dir a tota aquella gent que es trobi en el bar que ell fill del seu veí ha estat a Albània.

S sap que jo m’ho vaig passar molt bé a Albània i que em va apassionar.

S sempre mostra el seu orgull a tothom per fer referència que algú ha estat a Albània, el seu país d’origen.

Aquest orgull convida a pensar que Albània és un país on ens acolliran amb els braços ben oberts.

Gràcies a que jo he estat a Albània, he pogut saber que S és d’allà. I n’estic orgullós.

Enric