Primer de tot repetir que a Albània un si sent com a casa. I d’aquí a dir que trobar lloc per a dormir és ben fàcil. Es pot fer una ruta d’hotel en hotel per tot el país. Trobar-se altres hostes allotjats en alguns pobles com Berat, Dhërmi o Pogradec, entre d’altres, és qualque cosa difícil de veure. Per no dir que a Berat o Pogradec, per exemple, estàvem realment sols (com a turistes) caminant pel poble, és a dir, que érem els únics no habitants.
Farem menció dels tipus d’allotjament dels quals vam fer ús nosaltres:
En primer lloc, els hotels. Ofereixen un servei molt acollidor i agradable. Treballen molt a gust per als hostes que els visiten i la rebuda del personal que hi treballa és amb molt entusiasme.
Ens vam allotjar en hotels de tot tipus. Des de Berat fins a Shkodër. Un petit i un altre gran. Un on es dormia sense cap soroll i l’altre on es podia sentir el soroll de cotxes, rius o grills. Una casa tradicional albanesa o un hotel d’època comunista. Un segon pis amb vistes de tot el poble o una planta baixa on darrere les cortines hi vèiem tots els veïns que passaven pel carrer. I es podrien mencionar molts detalls més, però de tots i cada un d’ells ens enduem un bon record.
Cal fer una menció especial als banys dels hotels (tualets en albanès). Acostumen a ser petits, de tal manera que hi pugui haver un vàter, pica i dutxa. Quan mencionem dutxa significa típica base/plat de dutxa a terra, sense cap tipus de cortina, cosa que provoca una mullada important de tot el terra del tualet. Cal tenir en compte que ho tenen tot preparat, ja que el forat del desaigüe està normalment al mig del tualet de manera que s’enduu tota l’aigua que pot.
En segon lloc, cases de gent (ja sigui del propi país o que hi acaba d’arribar) i que ofereixen el seu llit o llits o també el sofà de casa per a dormir. En el nostre cas ens vam allotjar a casa d’uns americans (peace corps). Cal dir que una bona manera de tenir lloc per a dormir a Albània (i en qualsevol altre lloc del món també) és allotjar-se a cases de gent. Per exemple nosaltres vam buscar a Couch Surfing, on gent d’arreu del món ofereix el llit o sofà (o més d’un si s’ho pot permetre) de casa seva per aquella gent que estigui de visita al país.
En darrer lloc, destacar l’hostal de Tirana, on el tracte i contacte amb la gent és meravellós, o com el
nostre bon amic i viatger anglès digué: Lovely!
Enric
