www.ladupla.com

Korçë és coneguda com el “París albanès”, tot i que s’ha de dir que aquesta similitud no se massa d’on se la treuen. Si és ver, que Korçë - i en general la regió - és històrica per la seva cultura.
A Korçë trobem un important museu nacional, és on es va normalitzar la llengua albanesa farà poc més d’un segle, diverses universitats presitgioses [salvant distàncies] i va ser el primer lloc on es va donar classes en albanés (1887) i per a les dones (1891).

Korçë es diferencia de qualsevol de les ciutats del voltant, i és que és la única de l’interior destacada. Aquesta té una estructura metropolitana clara: carrers transitats, bars, edificis destacats, una fàbrica de cervesa, un bon equip de futbol, un mercat immens… però la ciutat, tot i això, deixa una mica a desitjar.

Aquell dia, l’amiga K-Say (peace corp que ens va acollir a Ersekë) ens va acompanyar fins allà. Ella ens va fer 5 centims de la ciutat i això ens va ajudar a no perdren’s ni un detall. Tot i això aquell dia tambè va servir per conèixer altres voluntaris americans. De tots els que vam conèixer destacarem un senyor de Texas que tenia un especial interès pels “camps de batalla” [...] i que feia 3 anys que vivia allà, havent deixat als EEUU una dona i el seu fill. Ell deia que estava feliç sense televisió i que tornaria en breu, quan acabès d’escriure el llibre que estava redactant.

MENDA

Përmet és un petit poble d’11.000 habitants que es troba a l’interior del país, a mig camí de la deserta carretera que va entre Tepelenë i Korçë.
Durant la nostra ruta, haviem de fer Gjirokastër - Ersekë en un sol dia, així que tot allò que quedava a mig camí era interessant de fer-hi una parada. Durant aquell dia on the road, el millor van ser els paratges naturals que vam anar creuant. S’ha de dir que les carreteres són d’un nivell de gaudi altíssim si a un l’hi agrada conduïr, i és que un està pujant i baixant muntanyes, i el paisatge va canviant constantment i és que en cap moment un va a una alçada constant, adapatant-se el paissatge tota l’estona.

Përmet sobretot es caracteritza per tenir una important producció de vi i rakia. El vi de Përmet i l’albanès en general, és mooolt dolent (és com molt dolç) i en canvi del rakia no direm el mateix (tot i que no vam provar el rakia de Përmet concretament).

Përmet certament no té massa història: es pot destacar una mesquita antiga, el riu - que és ben agradable -, un típic monument comunista i sobretot la roca.
La roca?¿, sí, en efecte. La roca que veiem a la foto va caure aquí en el seu moment i no es sap d’on provè. És tot un misteri, ja que fisicament no va poder caure de la muntanya que hi ha al darrere. Els ciutadans del poble estan superorgullosos d’aquesta roca màgica.

Així que una passejadeta pel poble, una cerveseta - amb la típica conversa amb el senyor del bar - i a buscar un lloc on dinar. Aquell dia varem decidir fer-ho al primer lloc de carretera que trobessim.
El que varem trobar resultà ser un lloc que estava acollint una festivitat autòctona. La celebració era una festa compartida entre cristians i musulmans. Un cop més, vam veure un exemple de convivència digne de menció… molts haurien d’aprendre d’aquest maravellós exemple!

MENDA

Ersekë is a little town in the south-eastern part of the country and is one of the most elevated cities in Albania. The town is very near from the greek border. The point is that an alpine mountain range does divide the south-eastern border of Albania, acting as a natural frontier for both countries, and Ersekë is stucked just on the foot of the mountain.
Ersekë is proud to be a post-communist town with an improved system of their community facilities, with an economy based on agriculture and also with a quite high human capital level.

We went to Ersekë thanks to KSay’s hospitality, who hosted us for a couple of days. Via couchsurfing’s web we met her, and she invites us to Ersekë. So this post is dedicated to her!

Ersekë was our first stop during the southern route. We wanted to see the inside part of the coutry after spend a whole week in the coast. We definitely feel the diference; the air became wet, there was more vegetation and the roads were empty. Also the structure of the towns became quite different: more rational and more associated to modern times. So, we pass trought the old-kind-structure of cities like Berat or Gjirokastër and enter to a more communist sytle, in places like Ersekë, Permet or Pogradeci.

Ersekë is quite an extense town that we can strongly recomend to stay due to its surroundings. The town is surrounded by nature and beautifull towns similar to the ones that we can find in alpine-middle mountain scenarios, like could be our Pyrenees.

We specially enjoy Ersekë thanks to Katie, that shows us its surroundings [also Korçë], shared with us her experience in the country and because of her, we could play football [soccer xD] in a prefabricated futsal field with artificial grass!
As usual, when we travell arround, we allways try to play a football game. At least to know how does other countries play. In fact, albanian people play a good football. They’ve got our mentality!! i.e. play with lot of passes before a shoot takes place.
During that match we can say that Guillem had injured the best player of the other team, a really good and young player that have been playing for the KS Skënderbeu Korçë - a first division team - before he seriously injured one year ago.

So, long live to albanian[-Kosovar] football and also long live to KS Gramozi Ersekë who just came in the Albanian second division!!

MENDA

Gjirokastër és, junt amb Berat, l’altra perla del regne de l’àguila bicèfala. La ciutat és patrimoni de la humanitat per l’UNESCO des del 2005 i és un poble que combina una relació d’influències que el fa únic, que el fa simplement Gjirokastrenc.

Així doncs, “el poble de pedra” - com es coneix - és la combinació d’un tradicional poble otomà a la vegada que rep una forta influència grega. (és l’únic indret amb una comunitat grega destacada)
Aquest xoc entre cultures és potser un clar definidor d’Albània, on conviuen ortodoxos i musulmans sense cap mena de problemes.
De Gjirokastër ha sorgit una cultura autòctona inèdita a la resta del país: tipus de cases, tipus de roba, costums locals, menjar… tots ells són específics d’una regió que té una vida i una inquietud que es palpa.

El poble està construït - un cop més - a la muntanya, tot i que l’eixample de la ciutat s’ha fet just a la falda d’aquesta. Si hom mira el poble des del castell que el presideix (lògicament, castell construit per Ali Pasha) veurà una tonalitat homogènia en el paisatge. Totes les cases i els carrers empedrats prenen el característic color grisós de la pedra de la zona.

L’encant del poble resideix en els carrerons i en aquesta imatge global de “poble de pedra”, però sens dubte les seves particularitats culturals són el que el fan encantador.
El castell és una fortalesa consistent basada en alts murs que guarden una immensa caserna a l’interior. Fora de l’edifici central, el castell és ample i podem trobar grans passadissos i extensions de terra. Fins i tot una esglèsia que sembla romànica presideix el castell. Dins aquest podem veure una col·lecció d’armament i estatues de l’època, on sens dubte la joia de la corona és un avió militar dels EEUU que va ser capturat l’any 1957 - en plena guerra freda -, on el pilot va ser assassinat i l’avió va restar com a trofeu que avui en dia encara mostren orgullosos al món!

L’altre element curiós del poble són dos habitants il·lustres: Enver Hoxha va nèixer allà, en el feu d’una familia benestant. Hoxha fou el dictador comunista que va portar el país a la ruïna i a un règim autàrquic de caire maoïsta. Albània, gràcies al règim de Hoxha, esdevení el país més tancat del món junt amb Corea del Nord.
Acabant sempre per lo bó… a Gjirokastër va nèixer tambè Ismail Kadaré. Kadaré és sens dubte l’escriptor més important de la història del país, sent any rere any un ferm candidat al Nòbel de literatura.

Des de ladupla.com recomanem altament la visita a Gjirokastër. Des de la nostra experiència recomanem altament l’estada a l’hotel Kalemi - tota una joia restaurada, que serveix per fer-nos una idea de la típica casa Gjirokastrenca per nomès 14€ la nit/persona - i recomanem també fer una bona dinada al restaurant Kujtim’s (terraça maca, barat i cuina tradicional de la zona!). Tambés és més que recomanable visitar la casa on va nèixer Enver Hoxha, avui en dia, un museu etnològic que ens permet entendre més bé la cultura de la zona.

MENDA

Butrint és sens dubte la perla de l’arqueologia albanesa. Una gran ciutat que encara es conserva en un gran estat i que actualment és patrimoni de la humanitat.
Butrint es troba a 25km al sud de Sarandë, tocant a la frontera amb Grècia.
L’assantement es remonta al segle VI a.C. on grecs, romans, fenicis i venecians van anar poblant la ciutat que des dels seus inicis va esdevenir un importantíssim centre mercantil de la zona.

La ciutat queda construïda sobre una península que és un turonet. Dalt del turó, un castell construit per Ali Pasha, controla els voltants. Antigament la ciutat va expandir-se fora de la península, durant l’època de màxima esplandor.

La ciutat doncs gaudeix dels elements característics com poden ser una àgora, un teatre, cases, diverses portes d’entrada a la ciutat… a part d’altres elements com mosaics, una esglèsia i un baptisteri del segle VI d.C. [...] Per sort l’estat de conservació és excelent i és sens dubte una visita més que obligada!!

Per acabar, destacar un element que va marcar l’estança: a l’entrada del recinte els albanesos premien amb una placa a aquells visitants honorables (presidents de països), entre elles trobem la placa del Berlusconi. Però hi ha un problema… i és que no hi ha parets per posar les plaques, així que van decidir fer el següent:

VOILÀ, la tomba del Berlusconi (que grans que són els albanesos!! Són uns visionaris, a vere quan es compleix!!)

MENDA

Al final de la Costa Sud d’Albània, quan les muntanyes donen pas a la plana, trobem el golf de Porto Palermo. Dins aquest, trobem un espectacular castell pentagonal construït per Ali Pasha al segle XVIII.
Durant el règim comunista d’Enver Hoxha, Porto Palermo va ser una base de submarins.

La zona és un braç de terra dins el mar, a la punta d’aquest trobem un castell robust, arcaic i sobri. Dins les parets el clima és molt més tolerable i la calor de l’exterior es veu perfectament mitigada. El castell té un únic pis amb molts departaments que queden centralitzats per un distribuidor circular. Dins podem trobar fins i tot una capella!
El terrat és simple, oberta i sense masses proteccions. Un podria esperar que en un país atapait de bunkers això fos una autèntica fortalesa, ens al contrari, la seva simplicitat d’estructura sorpren absolutament.

Davant del castell, veiem un petit espai de terra i una platja amb aigues cristalines als dos costats. Modestament acompanyats en aquest bucòlic paratge, trobem quatre cases abandonades, que fan encara més inòspit el lloc. Les cases han estat decorades amb extranyes figures surrealistes d’homes-peixos que ens varen fascinar!!

L’única font de vida de la zona la configuren l’amistòs guarda del castell i els que regenten el bar que hi ha allà. De l’amic guarda guardem un especial record. Primer perquè el vam veure per primer cop a tv3 en un programa sobre viatges que va sortir Albània (Km33) i desprès per les històries que ens va explicar (des de que va ser jugador del Flamurtari de Vlorë a que va visitar Espanya - a la seva ruta cal destacar llocs com Talavera o Badajoz… - )
Dels del bar, guardem el record del peix acabat de pescar que ens vam menjar en una terrassa, sols… visca la tranquilitat d’Albània!!

Porto Palermo representava el final de la Ribera, i va ser un comiat excelent - desprès punxariem una roda i ja la tranquilitat es va acabar -. Des de la dupla.com animem altament a passar un matí allà amb bany inclòs!

MENDA

Sarandë és la localitat més turística de tot el país. La proximitat amb Grècia i l’illa de Corfú han ajudat a establir-se com el gran referent del turisme de platja de la zona.

Molts albanesos, per aquest motiu, estan orgullosos de Sarandë i la majoria t’he la recomanen altament. Tot i això, nosaltres no coincidim amb l’opinió general albanesa. Sarandë no és res més que un Lloret, un poble sense massa història i amb la costa plena d’apartaments i hotels. És l’única localitat que vam trobar discoteques de forma massiva - a part de mil bars i restaurants.
Allotjament doncs, tot el que un vulgui a tot tipus de preus (nosaltres 20€ l’habitació triple!!!).

Sarandë és recomanable passar almenys una nit per poder anar desprès a les ruïnes de Butrint - les més maques del país - a 25km del poble. La passejada de nit per l’animat passeig marítim té la seva gràcia i és que un es pot transportar fàcilment a qualsevol localitat del nostre atapaït litoral.

Un cop més, des de la dupla.com animem a visitar la RIbera albanesa, sense fer poc cas tant a Vlorë com a Sarandë - especialment Sarandë-. Si un vol platja… no hi ha dubte, el litoral verge de la Ribera no té preu.

MENDA

Primer de tot repetir que a Albània un si sent com a casa. I d’aquí a dir que trobar lloc per a dormir és ben fàcil. Es pot fer una ruta d’hotel en hotel per tot el país. Trobar-se altres hostes allotjats en alguns pobles com Berat, Dhërmi o Pogradec, entre d’altres, és qualque cosa difícil de veure. Per no dir que a Berat o Pogradec, per exemple, estàvem realment sols (com a turistes) caminant pel poble, és a dir, que érem els únics no habitants.

Farem menció dels tipus d’allotjament dels quals vam fer ús nosaltres:

En primer lloc, els hotels. Ofereixen un servei molt acollidor i agradable. Treballen molt a gust per als hostes que els visiten i la rebuda del personal que hi treballa és amb molt entusiasme.

Ens vam allotjar en hotels de tot tipus. Des de Berat fins a Shkodër. Un petit i un altre gran. Un on es dormia sense cap soroll i l’altre on es podia sentir el soroll de cotxes, rius o grills. Una casa tradicional albanesa o un hotel d’època comunista. Un segon pis amb vistes de tot el poble o una planta baixa on darrere les cortines hi vèiem tots els veïns que passaven pel carrer. I es podrien mencionar molts detalls més, però de tots i cada un d’ells ens enduem un bon record.

Cal fer una menció especial als banys dels hotels (tualets en albanès). Acostumen a ser petits, de tal manera que hi pugui haver un vàter, pica i dutxa. Quan mencionem dutxa significa típica base/plat de dutxa a terra, sense cap tipus de cortina, cosa que provoca una mullada important de tot el terra del tualet. Cal tenir en compte que ho tenen tot preparat, ja que el forat del desaigüe està normalment al mig del tualet de manera que s’enduu tota l’aigua que pot.

En segon lloc, cases de gent (ja sigui del propi país o que hi acaba d’arribar) i que ofereixen el seu llit o llits o també el sofà de casa per a dormir. En el nostre cas ens vam allotjar a casa d’uns americans (peace corps). Cal dir que una bona manera de tenir lloc per a dormir a Albània (i en qualsevol altre lloc del món també) és allotjar-se a cases de gent. Per exemple nosaltres vam buscar a Couch Surfing, on gent d’arreu del món ofereix el llit o sofà (o més d’un si s’ho pot permetre) de casa seva per aquella gent que estigui de visita al país.

En darrer lloc, destacar l’hostal de Tirana, on el tracte i contacte amb la gent és meravellós, o com el
nostre bon amic i viatger anglès digué: Lovely!

Enric