Berat; la ciutat de les 1000 finestres i patrimoni de la humanitat reconegut per la UNESCO.
Berat és sens dubte la perla d’Albània. FIns el moment d’anar haviem sentit i vist molt bones coses sobre el poble, i la veritat és que no vam sortir decebuts. Aquell dia arribavem de Tirana i fins el moment no haviem vist res més que la GRAN capital, així que Berat implicava la primera toma de contacto amb el món rural.
De camí, els primers carros, però abans vam poder gaudir de l’única autopista d’Albània (Tirana – Durres – Kavaje) i vam comprovar que les carreteres es troben en bon estat (l’asfalt és dolent, però res més).
Berat es troba a l’entrada de la vall del riu Osumit, la carretera en bon estat acaba a Berat ja que terra endins només trobem muntanyes i poblets perduts, Berat queda perfectament protegit per les muntanyes que l’envolten i la propia gorga que forma el riu durant el seu pas pel poble. Tot i això, fora de ser un petit centre rural, Berat té 65.000 habitants, on fora del centre històric, la ciutat va expandir-se creixent a la plana.
La imatge de Berat és la de totes les cases construides a la muntanya mirante amb uns ulls ben grossos, on el blanc del calç dels carrers i les cases remarquen aquesta sensació de falta d’intimitat. Quan un s’endinsa entre el bosc de cases veu com aquests s’han anat construint sense cap ordre lògic formant autèntics laberints que pujen i baixen la falda de la muntanya. De tant en tant, com si d’un laberint de fades es tractés una senyora gran t’acull amb 4 paraules en albanès.
Dominant el poble i la vall trobem la fortalesa de Berat. Dins de les muralles encara viu gent i podem trobar no només cases, sinó també comerços. El castell ha quedat incorporat en el dia a dia dels habitants de Berat. Les muralles foren aixecades fa poc menys de 2000 anys i per allà han passat romans, otomans, catòlics… sent un magnific exemple per entendre el ventall de civilitzacions que han passat per Albània.
El castell queda presidit per l’esglèsia ortodoxa.
Un cop més, la plaça central – i estació de busos – era comandada per l’esglèsia i la mesquita del poble, un exemple de convivència que mostra el clima de pau religiòs que existeix en un país on el 65% són musulmans i la resta catòlics (sense tenir en compte el percentatge de gitanos que hi ha). En aquella mateixa plaça – i la contigua – vam celebrar amb ells la festa major del poble – amb petardos i karaoke popular inclòs.
La bellesa del poble és comparable a Gjirokaster, però l’absència de turisme a la localitat, fa encara més agradable l’estada. S’ha de dir que poca gent s’hi arriba – al estar una mica lluny de les habituals rutes – i realment val molt la pena dedicar un dia! Des de ladupla.com obliguem la visita a Berat, on per consens dels 3 – que vam anar a Albània - vam considerar Berat com el poble més maco d’Albània!!
MENDA
